Colera - Portbou - Puig de Cervera

Avui sortim del poble de Colera per a fer una ruta molt mar i muntanya. En principi circular tot i que tant en l'anada com en la tornada passem per Portbou. Deixem el vehicle en un primer aparcament a tocar de l'Hostal Totsompops, curiós nom. Enfilem cap a llevant i les platges pel Carrer del Mar, tot passant i deixant a l'esquerra el carrer per on tornarem. Passem per sota de la via del tren i arribem a la Platja de les Portes i entre aquesta i les platges dels Morts i d'en Goixa passem al costat mateix del primer bunker que trobarem en la ruta d'avui. Travessant les pedregoses platges arribem a la primera pujada del dia, la més suau, per a fer boca, enllaçant, crec amb camí de ronda. Arribem a la Roca Blanca, on cauen els primers posats del dia, foto va i foto ve. Seguim cap a la punta del Pi i voltem la Cala Rovellada. Per camí encara arribem al petit mirador de la Punta de l'Escala. Seguim pel carrer de la Rovellada uns metres i ja, cap a la dreta i amunt, deixem l'asfalt i el ciment. Cal seguir el corriol principal, ja que en algun moment hi ha ramificacions, que o van a trobar altre cop el camí o van ves a saber on, així que una mica pendent del track, aquest o qualsevol que hi passi per allà. Fem una marrada cap al Cap Mercè, amb zones un pel encinglerades a dreta i esquerra i per terreny un tant inestable, la tramuntada té ben esgarrapada la roca. Arribem fins bonament es pot i tornem al corriol que ara puja serpentejant fins a un dels revolts de l'antiga carretera, ara evitable pel túnel de Coll de Frare. Des d'aquest revolt un altre corriol ens fa arribar fins al Puig del Claper, amb algunes antenes i sembla que alguna més que va de camí. Des del puig baixem per un corriol, ben dret, que en algun moment sembla portar cap a l'estimball, però que ara cap aquí ara cap allà ens porta altre cop a la carretera, la qual seguim un metres per agafar un corriol que baixa per la dreta direcció al Cementiri i la Capella del Sant Crist. Al costat mateixa es troba un lloc tristament conegut, el respecte ens fa obviar-ho i seguir avall. Per la gent que veiem sembla que algú s'ho pren com una atracció turística més, el que fa la morbositat. Seguim ja pel carrers de Portbou, deixant també enrere el Monument a Walter Benjamin, altra història que també deu n'hi do. Seguim tot passant per la Platja de Portbou, la Platja Petita i les Tres Platgetes, on trobem altre bunker mig ensorrat pels còdols. Tot i que la ruta ens fa passar per la Cala del Pi decidim voltar-la per dalt, respectant així a alguns que prenen el sol de l'hivern en la totalitat de la seva anatomia. Seguim per terreny encinglerat, en algun punt amb alguna passera de ciment mig engolida per la força dels vents i de la mar. Passada l'alçada del Cap de Portbou, la ruta ens fa baixar direcció a al punta Llaminada, però per a evitar un nou descens i amb la pujada que ens tocarà a la vista, proposo a les meves acompanyants deixar el track i enfilar amunt prenent com a referència les antenes que queden a ponent del Puig de Cervera. Per sort anem trobant corriol mig fressat, que per moments es perd, una mica la referència, com deia, ens les donen les antenes i el Rec del Gabeler que ens ha de quedar a l'esquerra. Anem a sortir a un corriol més fressat que ens porta a un collet entre les antenes i el puig, des del qual en res arribem al Puig de Cervera, des del qual ja veiem al Nord les terres del Rosselló, i en primer terme la població que dóna no al puig, Cervera. Tornem al collet, retrobem dues persones del grup i seguim ara de baixada cap al Coll dels Belitres, amb un altre bunker i una base de bateria en la que reconec la torreta d'un carro de combat, potser un Panzer I o andròmina similar de l'època. Del coll estant ja enllacem amb el GR92 el qual ja no deixarem fins a arribar de nou a Colera. Baixem per camí ben fressat fins a Can Rossendo on retrobem l'asfalt i els carrers de Portbou. Seguim el Carrer de Sant Jordi i les escales fins a tocar de nou la Platja i el Passeig de Lluís Companys, on fem una aturada per a recuperar forces. Un fet cada cop més habitual, és que no hi ha fonts públiques, així que ens apanyem amb el que tenim. Reintegrats a la marxa i reprenent del GR, toca tornar a pujar, primer per unes escales i després per corriol. Serà la tercera pujada del dia i de la ruta, probablement la més fàcil i curta però en ser la tercera cal prendre-se-la mb calma, tot depenent de la condició física que un tingui clar, però quan un ja te una edat... Arribem a Can Tonicos i sortim a la carretera que caldrà seguir uns cinc cents metres, per a deixar-la tot agafant un corriol a la dreta que ens portarà ja cap al Coll del Frare. Passat aquest, seguint GR, passen a la dreta un antic Refugi Militar, seguim ja en suau baixada fins el Pla de les Vaques on girarem a la dreta (S) per anar a trobar les runes de El Corral i ja des d'aquest punt tornar a sortir a la carretera, Un cop creuada ja ens fiquem pels carrers de Colera, cal anar a trobar de nou el Carrer del Mar i per aquest al punt d'inici de la ruta.