Colera (Alt Empordà) - Riera de Molinàs - Poble abandonat de Molinàs - Castell de Molinàs.

Molt interessant ruta pels voltants de Colera, a l'Alt Empordà. Arribem a Colera per la carretera N-260 i quan trobem l'indicador per tombar cap a la dreta per anar al centre, nosaltres girem a l'esquerra per una pista seguint la Riera de Molinàs. A uns 500 metres deixem el cotxe, al costat mateix de la riera i comencem a caminar pel bell mig de la riera direcció a Molinàs.
Seguim riera amunt 3 km. fins arribar al poble perdut de Molinàs.
Molinàs és en una vall enclotada a l’Albera, a cent metres sobre el nivell del mar, travessada per la riera de Molinàs, dividida en tres cursos d’aigua. La vall havia estat desforestada a partir del primer terç del segle XVIII, en un procés que s’acceleraria a finals de la mateixa centúria. Incialment es venia la fusta en brut i posteriorment se’n feia carbó. El veïnat de Molinàs, fa més de trenta anys que està abandonat; va néixer el darrer terç del segle XVIII, estretament lligat al conreu de la vinya, i va
desaparèixer dos segles després per culpa de la crisi agrària.
Un cop vist el poble enfilem per una pista cap el castell. Un km i mig de pujada i ja som al castell de Molinàs. Les característiques de l'edifici, torre castell, per les arcades diafragma, per les sales interiors i l'aspecte d'altres elements, com les sageteres altes i el matacà, porten una datació probablement baix-medieval, potser del segle XII o ja del XIII. Es tracta d'una construcció de caràcter popular i rústec que aprofita restes d'una gran torre o guàrdia molt anterior.
Actualment s'observa un recinte de planta rectangular, del que es conserven dos cossos d'edificació. Els murs perimetrals de la fortificació s'han conservat de manera irregular. El més destacable és el mur de tramuntana, d'uns deu metres d'alçada. Presenta tres filades d'espitlleres disposades a diferent i un matacà força ben conservat, a la part superior del parament. Al seu costat hi ha una finestra d'arc de mig punt, actualment tapiada. La façana oriental és la més destruïda del conjunt, probablement pel fet d'haver-hi estat adossat un mas d'època posterior, avui completament enrunat. En canvi, la façana de ponent, que no supera els cinc metres d'alçada, ha conservat quatre espitlleres al nivell inferior, de la mateixa manera que el mur de migdia, que dóna accés a l'interior del recinte, i presenta un total de vuit espitlleres.
La tornada la fem per un corriol que surt del darrera mateix del castell i que ens portarà directament a Molinàs.
Ruta feta el 04/03/15