Coll de Banyuls - Pic de Sallfort - Camí de l'Aigua - Coll de Vallàuria - Torre de Madaloc

Una altra ruta per l'Albera, per pujar el primer cim que assoleix els 900 metres venint del mar, concretament 981, i al qual s'hi afegeix la torre de Madeloc, una bonica i encimbrellada torre que es veu des de molts punts perquè està situada a 640 metres. Són els dos cims més característics de la Marenda. El punt de sortida és el coll de Banyuls, on s'arriba per una carretera d'uns deu quilòmetres que surt d'Espolla. Hi ha espai per aparcar.

Es comença a caminar en direcció al refugi lliure del Centre Excursionista Empordanès gestiona, a pocs metres del coll. S'hi passa per davant i es continua pujant. Les rampes del principi són les més dures, i es fa per un corriol sense pèrdua, molt ben fresat i amb marques grogues o bé grogues i blanques. La pujada continua, però suavitza en el tram central, es passa pel costat d'una bonica barraca de pedra seca i tot seguit s'arriba al pla de les Eres, on hi ha una fita de frontera, la 591. A partir d'aquí la pujada s'intensifica i es veu la base d'una torre al damunt d'unes pedres, que caldrà voltar per darrera i un cop en un collet, es pot optar per enfilar-se fins aquestes restes del castell Serradillo, no té cap dificultat.

Un cop visitades aquestes restes, s'acaba de pujar fins al pic de Sallfort, és simplement assolir un planell que s'obre al davant i que a l'esquerra presenta unes afloracions granítiques molt interessants. Es baixa recte, per anar a buscar el corriol del GR-10 i se segueix cap a la dreta, es passa pel petit refugi Tommy i per una creu.

Comença ara la baixada, que està tota indicada amb marques del GR. El corriol baixa bastant en els primers moments, es troba un indicador d'una font i a partir d'aquí la baixada suavitza i encara ho fa molt més quan va a trobar el Camí de l'Aigua, que llavors és de molt bon fer i ample.

S'arriba al coll de Vallàuria i a davant nostre apareix la Torre de Madaloc. Si en aquest punt esteu una mica cansats, gireu per la pista i doneu la torre per pujada, ja que per arribar-hi s'ha de fer un corriol molt exigent i que posarà a prova les forces que tingueu. La primera part de la pujada està molt bé, corriol de bon fer i desnivell assequible, però quan s'arriba a les restes d'una barraca, comencen les dificultats, el corriol s'empina endimoniadament i amb algun tram on s'ha de fer girmpades senzilles. Finalment, s'arriba a una construcció i ja es pot considerar que s'ha fet la pitjor part, caldrà, però encara amb els darrers compassos de la pujada. Per sort, el camí està tot indicat.

Les vistes des de la torre són magnífiques, tota la Marenda (Banyuls, Portvendres i Cotlliure) i la platja infinita d'Argelers. La plana del Rosselló i l'Albera. Un cop vista, es baixa pel mateix camí per on s'ha pujat, que és de bon fer.

De retorn al coll de Vallàuria comença el tram més avorrit de la ruta, però que ens permet enllaçar tota una bona jornada. Es tracta de la pista que porta fins al coll de Banyuls, són una mica més de sis quilòmetres que es fan llargs, tot i que la pista no té cap dificultat. Durant el camí s'hi troba una cisterna i una bassa antiincendits, com a elements per orientar-se. Una de les coses bones, és veure les valls inferiors i com les vinyes arriben fins a mitja muntanya. La pista s'acaba al coll de Banyuls, punt inicial de la ruta.

És una ruta que qualifico com a moderada, hi ha dos trams amb pujada forta, l'inicial per assolir el Sallfort i del coll de Vallàuria a la Torre de Madaloc, especialment la segona cal tenir les forces a punt. Pel que fa a l'orientació, pràcticamet tot el camí té una senyalització o altra que ens guia, excepte a la pista, que és on no cal. A més, hi ha rètols verticals.