Coll de Can Bori - Ca n'Amat - Mina Rocabruna - Castell Eramprunyà - Teularia de Can Mas

Parking public gratuit

Coll de la Creu

Seguirem el GR-92 un bon troç

Panteó Neogòtic (s.XIX)

El primer cementiri estava situat al costat de l'església parroquial. Aprofitant la construcció de la capella del Santíssim, a la fi del segle XIX, es va traslladar als afores del poble. Hi destaca especialment el panteó neogòtic que hi té inscrita la dedicatòria a Maria dels Àngels Condeminas Pagès de Rosich. És una obra de notable factura que conté tots els elements del repertori goticista: arcs ogivals, frondes, columnetes amb capitells esculpits, pinacles, gàrgoles i una esvelta agulla capçada amb una ornamentada creu.

Can Riera Vell

Pista a la esquerra

Poc mes endavant agafarem un corriol a la esquerra, seguint el GR-92.

Coll de Can Bori

Pista a la esquerra

Corriol a la dreta

Corriol a la esquerra

Font del Mas Vilar

Ca n'Amat

Ca n'Amat és un mas al terme municipal de Gavà (Baix Llobregat) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Conjunt de construccions: masia, ermita i edifici de colònies. Cal destacar l'edificació principal, la masia, de planta rectangular i tres altures, planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta una distribució simètrica i es troba decorada amb un rellotge de sol i esgrafiats amb elements geomètrics. A la llinda de la porta d'entrada es pot llegir la inscripció "Joan Amat i Ros, 1741". És destacable la galeria de petits arquets de mig punt situats a les golfes.

Ca n'Amat

Ermita Mare de Déu de la Salut

Corriol a la dreta

Tremuja de Rocabruna (s.XIX)

Un cop exhaurida la veta, cap al 1878, les mines es tornen a abandonar. La ferreria de Sant Josep va seguir funcionant fins al 1889, tot i que havia abandonat la producció tradicional. Les màquines es vengueren a una nova ferreria de l’Hospitalet –la Farga-, que utilitzava com a matèria primera ferro vell o ferralla.

Corriol a la esquerra

Poc marcat

Font del Fangar

Corriol a la dreta

Trobem molts arbres caigut, hem de fer una mica de Gimcana. Opcional continuar per la pista, i a la següent cruïlla tombar a la dreta.

Mina de Rocabruna (s.XX)

Mines de Rocabruna, possiblement corresponents al període 1940-1959. Les mines van reviscolar amb la primera Guerra Mundial. La família de Francesc Cambó va comprar els terrenys de Rocabruna amb més possibilitats, i va fundar l’empresa Ferrominera Catalana, propietat del gendre d’en Francesc Cambó, en Ramon Guardans. Curiosament, d’aquesta darrera fase d’explotació, la més recent, és de la que en tenim menys documentació, a banda dels records orals d’alguns gavanencs i dels plànols que reproduïm a les Figures 4 i 5.

Galeries mina Rocabruna (s.XIX)

L’exportació havia començat entre el 1881 i el 1885, ja que el 1885 trobem escrit que Gavà. Poc després del tancament de les mines, l'any 1881, any de l’arribada del ferrocarril, se'ns diu, sobre el jaciment de ferro de Gavà: «hace ya bastantes años se explotó con objeto de alimentar un establecimiento de fundición establecido en Sants (...). Malogradas las primeras tentativas que se hicieron para beneficiarlo en Sants, hoy se trabaja en preparar una nueva explotación, merced a la facilidad de transporte para Francia, que ha creado la inauguración de la via férrea de Vilanova i Geltrú, exportándolo a la nación vecina y destinándolo a alimentar las fundiciones establecidas en el departamento de los Pirineos Orientales».

Arbres caiguts sobre el camí

Creuar ctra BV-2041

Mare de Déu de Bruguers

Edifici d'una sola nau, absis semicircular ornamentat amb dues lesenes i una imposta de cornisa sostinguda per permòdols. Té quatre capelles laterals, cor, volta de canó apuntadat i trona. L'arc triomfal també és apuntat. La nau va ser allargada per ponent la primera dècada del segle xvi, quan se li afegí el cor gòtic de volta ogival, un absis semicircular amb mènsules i finestra, un portal gòtic-renaixentista i un campanar de cadireta truncat. La façana principal, a ponent, és gairebé quadrada. L'horitzontalitat es trenca per un campanar d'espadanya. La llinda de la porta d'accés està ornada amb els escuts de la família March (que figuren també en la clau de volta del cor). A sobre la llinda hi ha un arc de mig punt. Són interessants els contraforts que incorporen les capelles, en una solució del gòtic català. L'exterior de l'absis està delicadament decorat amb franges llombardes, Malgrat les modificacions, l'ermita presenta una tipologia bàsicament romànica.

Arc de Bruguers

Recinta Castell

Visites guiades segon diumenge de cada mes. El castell és citat per primera vegada l'any 957, tot i que documents posteriors indiquen que ja existia en època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat, Sitges i Olivella.

Forat al filat

Castell d'Eramprunya (s. XII)

Les restes del castell d'Eramprunyà són dalt d'una muntanya entre penya-segats amb magnífiques vistes del delta del Llobregat i part del Garraf. El conjunt consta de tres recintes fortificats: el principal o superior situat a 402 metres d'altitud –on hi ha les ruïnes del castell palau gòtic–, el jussà situat a 392 m –on hi ha l'ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, tot i que transformada–, i l'exterior a 319 m –on es pot veure una part important de l'antiga muralla.[3][2] Al recinte principal, envoltat per murs que en molts trams tenien 50 cm de gruix fets amb petits carreus, s'hi accedia a través d'un pont de pedra (actualment es fa per una passera de fusta). El baluard que defensava el portal té un gruix de 90 cm al parament més meridional.

Capella de San Miquel (s.XIV)

La capella de Sant Miquel d'Eramprunyà és un edifici d'una sola nau. Originàriament era parròquia castral, i presenta paraments amb múltiples fases de construcció. S'hi distingeixen tres etapes. Una primera, preromànica, de la qual resten els murs laterals interiors. Una altra de romànica, de la qual resten els murs laterals exteriors i l'arrencada de la volta de canó de l'antic absis. I una tercera de moderna, de la qual resten les parets frontal i posterior, i la coberta amb volta, característica del gòtic renaixentista, de factura molt modesta. Al voltant de l'ermita, es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció a la roca realitzada per Jaume March I, senyor d'Eramprunyà, al segle xiv. També hi ha una inscripció del segle xii,[5] i una altra del segle xviii, sobre els sometents de guàrdia al castell.[5] El temple romànic data de la primera meitat del segle xii, tot i que potser aprofita una paret (S) més antiga.

Corriol a la dreta

Pista a la dreta

Vistes del Castell i muntanya i mar

Creuar BV-2041

Mina de les Valls

Font de la Cadireta

A peu de la pista.

Teuleria de Can Mas

Quan la peça es desemmotllava, se solia formar una aresta. S'aplanava fent servir una fusta plana proveïda d'un mànec. Les peces es deixaven esteses al terra de la plaça a fi que s'assequessin. Un cop seques, es guardaven sota cobert per coure-les quan s'encenia el forn.

Forn de Can Mas de les Valls

En una època carestiosa com era aquella en què els recursos naturals s'aprofitaven al màxim, i desconec si aquest era el cas del forn de Can Mas, hi havia forns en els quals, un cop la fogaina ja havia complert l'objectiu de proporcionar l'escalfor necessària per a coure les peces, a prop del mateix s'hi excavava una rassa per a colgar-hi la cendra i les brases procedents de neteja de la cambra de la fogaina. Quan als treballadors del forn ho consideraven convenient, llavors treien la terra de la rassa i, d'entre la cendra, en separaven el que s'anomenava el carbonet. Un material energètic d'origen vegetal que s'emprava per alimentar el foc dels fogons de les cuines de les llars domèstiques. De fet era com un encenall, doncs, quan el carbonet esdevenia una brasa roent, llavors s'hi afegia el carbó a fi que proporcionés suficient energia per a fer bullir l'olla, la cassola, o escalfar al màxim l'oli que es posava a la paella.