Coll de Can Llach-Mas Cases-Bosquet de bambú-Mirador de la Roca Grossa-Mirador Balcó del Cel-Font de la Ruda-Font Josepa

Avui la Colla del Dissabte hem volgut fer una matinal per les Gavarres.

*** ULL : El company Qfelip, que és qui sempre publica les nostres rutes, ha tingut un problema al grabar-la i per aixó penjo jo la meva. Aixó fa que hi faltin waypoints i fotografies. Si voleu seguir-la haureu d'estat més atens al track.

Per arribar amb cotxe al punt d'inici hem pasat per el camí que ens recomanava el Googel Maps, però ens ha fer pasar quatre quilometres per una pista de terra en un estat regular. Per tant aconsello fer la ruta d'aproximació dirigint-nos a Girona per la N-II i per la variant de Sant Daniel anar a buscar la C-65 fins al trencant de Romanyà de la Selva i sefguir per la GIV-6612 i GIV-6613 fins a trobar el trencant direcció a Puig D'Arques que ens portarà al Coll de Can Llach, on deixarem el cotxe.

Començem a caminar per la pista de terra que hi ha a l'esquerra d'on hem deixat el cotxe en direcció oest. Al cap d'uns dos-cents metres, a l'alçada d'un suro molt gran agafem el camí a ma esquerra tot iniciant una lleugera baixada que ens ha de portar fins el Mas Cases. Mas habitat i que tenen un ramat de cabres, amb la llet de les quals elaboren formatges. Uns metres mes avall i sota el mas ens trobem amb un bosc de bambú on també trobem una font que no raja i que hauria de donar aigua a uns safareigs en desús. Aquesta és la part més baixa de la ruta. Ara iniciem una pujada per una pista de bon fer, però amb poques vistes.
Finalment quasi al final de la pujada trobem unes grans roques que ens ofereixen, ara si, unes boniques vistes cap a Puig d'Arques i la serralada. Cap a ma dreta veiem un tros de mar, crec que el de Palamós. Aprofitem per fer-nos un munt de fotos, per fer un most i regalar-nos amb el corresponent XUCA-MULLA (Com diu l'amic Quim).
Acabem de fer la poca pujada que ens queda, passem per la Barraca d'en Furriol amb un curiós gronxador. Al cap de pocs metres trobem una gran roca, però sense vistes, vistes que si trobem un tros més enllà, en un lloc,amb grans roques una altre vegada, anomenat el Balcó del Cel. De nou aprofitem per fer-nos moltes fotos i ens arribem al Dolmen d'en Roquet, interessant per la seva antigor, però que no disposa de la llosa que l'havia de haver cobert (si mai hi va ser). Emprenem el retorn i passem per dues fonts, la Font de la Ruda i la Font i la Font Josepa, totes dues completament seques. Al cap d'uns cinc-cents metres arribem on haviem deixat els cotxes.

Hem fet la ruta en Quim, en Toni, en Xicu, en Jaume, la Fina, la Montse, la Rosa Maria i jo mateix.