Coll de Collfred-Roca del Corb-Pla Falgars-sta Magdalena Cambrils

Des de Vidrà accedim a la collada de Collfred per ctra estreta i asfaltada: 9 km, però amb revolts. Aparquem just a la collada, on hi ha pas canadenc.
Iniciem la caminada. No agafarem el "camí vell de Sta Magdalena", ja q hi tornarem. Prosseguim creuant la ctra i prenem una pista a l'esquerra, ara sense asfalt, i apta només per 4x4. Està senyalitzada amb marques d'itinerànnia i pals del Meridià Verd,. Anem
pujant per la pista sostingudament, zigzaguejant. Deixem 2 trencants a la nostra esquerra que pugen. El segon d'ells, ben ample, enllaça amb el camí vell pel que tornarem després.
Quan ja som molt amunt, agafem una pista ampla cap a la dreta que baixa una mica al seu inici i que té una bassa al cap de pocs metres.
Seguirem per ella fins a trobar un tanca ampla, la passem i seguim direcció dreta per la pista que dúiem. Al cap d'una baixada, arribem a la collada de Fra Anton, que té un petit pla, amb una bassa. Hem de travessar el filat. Des d'allà (si la boira no ho impedeix), es veu una bona vista de Sta Magdalena del Mont, el Cap dels Homes i el Puigsacalm.
Tot seguit, en lloc de seguir ran de filat, no ho farem i buscarem un sender entre els boixos que puja estret fent un parell de revolts però que s'eixampla força en anar pujant, i sembla una pista. Decantant-nos cap a la dreta, ens conduirà a uns prats creuats per una tanca amb filat. Al bell mig, hi ha una tanca de zig-zag que haurem de passar. Travessarem el prat direcció cap a una gran terma de pedra que separa els municipis de Vidrà i Vallfogona. Hi té els noms inscrits abreujats. Un cop a la terma, s'inicia un corriol en ferma baixada, per entre unes lloses. Un bonic faig s'aferra a les roques buscant supervivència.
El caminoi continua serpentejant sense pèrdua. Veiem unes marques roses als arbres que deuen voler marcar el recorregut fins al proper mirador de la Roca del Corb, que assolim ben aviat. És un mirador excel·lent però que avui està voltat d'una boira impenetrable. Res de vistes! Ens conformem esmorzant i seient per torns en el magnífic banc que ha fet el propietari de l'indret i hi ha col·locat gentilment. Li ho agraïm de tot cor.
Marxem del Mirador en direcció contrària a la que veníem, també per un caminoi estret, tapissat de fulles i que descendeix en franca i esverada baixada per entre els verds boixos (encara intactes) i els faigs, ara nus.
Arribem de cop a un camí ample i travesser. Cap a la dreta, aniríem al mas Els Plans, passant per una bassa i per Font Sabonera. Però nosaltres avui el seguirem a l'esquerra, primer de planer, però després, més aviat baixant, per anar a entroncar amb una pista herbada que ens ve de la dreta, també de la masia dels Plans. La seguim un tos fins a una tanca amb una porta de ferro nova. Aquest indret és anomenat la Parada de l'ós. La creuem i seguidament, arribem als Plans de Pla Falgars. Al fons es veu un petit refugi, molt net i ben arranjat, que ofereix aixopluc. Ens hem d'esforçar perquè continuï així. moltes gràcies per la iniciativa del propietari també!
Prenem una pista ampla que passa per sota una bassa nova. Aquesta pista pot estar molt i molt enfangada en temporades de pluja, però molt! Ens durà, en uns 20 minuts, per entre la fageda amb sotabosc de boix, després d'una darrera pujada, a la font de Planissars.
Ull! Poc abans de la font, trobem una pista que baixa a la dreta i que no hem d'agafar.
La font té uns abeuradors estrets de pedra i d'obra, i una banyera no tan bufona. EStà tota voltada de boixos i faigs.
Marxem pujant amunt per l'altre cantó de la font. Hi ha un marcat camí que arriba a un faig ben bonic i gros. Un cop a sobre, s'obre la vista vers unes feixes. A uns 200 metres a la nostra dreta, un tros amunt, ha ha les ruïnes de la casa de Planissars.
Ara no hi anirem, sinó que tirarem feixes amunt per trobar la pista qe puja al collet del Bosc fent grans llaçades. En un revolt hem provat de fer una drecera que no hem vist clara i hem retornat. Per això veureu un tros d'anar i venir en el track.
Un cop dalt del collet del Bosc, hi ha un pas canadenc, rètols, la pista que continua cap avall a la collada de Collfred. Però nosaltres agafarem la pista cap a la dreta en direcció a una gran torre elèctrica i accedirem a l'ermita de Sta Magdalena de Cambrils pujant un grau dret per les roques. En 10 minuts serem a dalt.
Sempre és agradable fer-hi una visita.
Baixarem seguint les marques del PR pel mig del bosc fins als plans previs al Coll de Trebija. Després agafarem una pista que baixa cap a la collada de Collfred, direcció Sud.
Al cap de poc, la pista es converteix en un bonic i entapissat camí que serpenteja fins al Pla de la Torre. Es travessa el pla cap a l'Est i tornem a trobar un sender que seguirem fins a la collada de Collfred. De fet, és el camí vell de Sta Magdalena.