Coll de Condreu - Puig de Toia - Bolet de Toia - Turó d'Armadans - Estany d'Armadans - Roques Encantades - Mirador d'Armadans

Les Roques Encantades és un indret magnífic, nosaltres ja hi havíem estat un mes de Maig, avui hem decidit tornar-hi en ple hivern perquè sense fulles a la fageda es poden veure millor aquestes formacions rocoses.
La manera més fàcil d'anar-hi és aparcant a La Salut i anar i tornar pel mateix camí. Això vam fer l'altra vegada, però avui hem volgut fer la volta pel Puig de Toia i el Turó d'Armadans.
El desavantatge d'anar per fagedes a l'hivern és que, la quantitat de fulles caigudes fan, literalment, desaparèixer el camí i s'ha d'anar seguint un track per no perdre's en mig del bosc.
Hem començat la ruta al Coll de Condreu, seguint un centenar de metres per la carretera.
Hem girat com si volguéssim anar a Armadans, però tot seguit es deixa aquesta pista asfaltada per endinsar-se al bosc cap a l'esquerra.
Poc després s'ha de tornar a girar a l'esquerra i anar pujant per una pista coberta de fulles.
Aquesta pista la deixem per pujar més verticalment per un petit corriol, a la dreta, que ens portarà al cim del Puig de Toia.
Al cim hi ha tres fites de terme a terra, una al costat de l'altre. A l'estar els arbres sense fulles encara podem entreveure una mica de paisatge, però de la primavera a la tardor el cim no té cap vista.
Comencem a baixar del cim, poc després arribem a una petita balma amb una paret de pedra en un costat. És petita, no crec que fes cap més servei que el d'aixoplugar-se en cas de pluja.
Quasi al seu costat hi ha el Bolet de Toia, una formació rocosa en forma de bolet que s'aguanta sobre un peu força més estret que el barret.
La nostra intenció era ara la de seguir fins a la Cova d'en Ferriol, però amb tanta fulla a terra hem perdut el camí i hem preferit enfilar amunt cap al prat i cim d'Armadans.
El camí s'intueix, però millor seguir un track per no donar masses voltes, encara que senzillament es tracta d'anar amunt sense parar.
Arribem a una portella, la passem i ja som al prat d'Armadans, amb molt bona vista del Pirineu nevat i de la Serra de Puigsacalm. Al centre del prat hi ha un vèrtex geodèsic, coincidint amb el seu punt més alt. El Turó d'Armadans té 1.152 m.
A un costat hi ha l'estany d'Armadans, a on vénen a beure un bon ramat d'ovelles. Dins de l'aigua podem contemplar un bon grapat de nenúfars, que floreixen a l'estiu, ara poca cosa.
I al costat de l'estany ens hi trobem amb una espècie de "parc". Un banc de pedra el qual com a respatller té el que sembla la llinda d'una casa o església, amb data gravada de 1660. Una mena d'oratori suposadament, encara que no hi ha cap imatge visible i un gran estri de llaurar o cosa semblant.
Ara toca baixar cap al torrent que tenim a sota del Turó. Hi anem fent una volta seguint el filat de la tanca a on pasturen els xais, però també s'hi pot baixar pel dret directament.
Un cop a baix seguim el curs del torrent (sec) fins a una portella que dóna a una pista més ampla, girem a l'esquerra i ja veiem un pal indicador de les Roques Encantades.
Només cal seguir pel camí indicat i en pocs minuts arribem a aquesta peculiar agrupació de roques de grans dimensions, amuntegades, desordenades i de formes singulars.
Ens hi passegem una bona estona i seguim cap a Armadans, travessem un parell de portelles (recordeu-vos sempre de tornar a tancar) i seguim un corriol que ens portarà al Mirador d'Armadans amb una bona panoràmica de la vall de les Planes d'Hostoles.
I a partir d'aquí el corriol baixa sense parar fins al Coll de Condreu, lloc d'inici i fi de la ruta.