Coll de Golofreu – Cim de Bordellat – Puig de Comanegra – Basses de Monars – Puig Ferriol – Camí de Monars

Caminada per la serra Llarga de Monars, per pujar als cims de Bordellat i el puig de Comanegra, en la qual, durant tot el trajecte, hem pogut gaudit dels colors de tardor, que ens han ofert els boscos de faigs i rouredes que hi ha, si be, a les fagedes que donen a la vessant de Lamanère(França), les fulles ja havien caigut dels faigs, per les recents pluges i ventades. A més, hem gaudit de la visió ja més llunyana dels cims del Puigmal, Bastiments, Gra de Fajol, Roca Colom, Costabona i Canigó ben blancs per la nevada caiguda ahir a la tarda.

Per arribar al punt de sortida, hem de seguir la carretera GIV-5223 que va de Camprodon a Beget fins a l’altura del quilòmetre 8,5, on anem a l’esquerra, per seguir una pista en bastant bon estat, que s’enfila suaument fins al coll de Golofreu, on deixem el cotxe. Comencem a caminar, seguint el GR-83 fins al coll de Malrem, on girem a la dreta seguint al costat de la tanca de filat i també les fites de pedres que ens ajuden a pujar per la fageda creuant la serra Llarga de Monars fins a un mirador natural (amb grans vistes), des d’on ja veiem el cim de Bordellat, al que pugem facilment.

Seguim el camí per la carena, ara ja més fresat i arribem a la Collada Fonda i el pla de la Primavera, des d’on ja veiem el puig de Comanegra, al que ens anem acostant mentre anem salvant el suau i constant desnivell que hi ha. Arribats al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic, la boira s’ha fet present i ens tapa tota la visió vers el Ripollès i la Garrotxa, així com els cims propers de las bruixes, Sant Marc, Bassegoda, etc., si bé, cap al nord podem veure perfectament el Canigó.

Seguim un petit tram per la carena mentre gaudim de la imponent fageda que hi ha al cim en la vessant francesa fins que retornem enrere per baixar fins a les Basses de Monars i anem a pujar al turonet que hi ha al darrera, anomenat puig Ferriol, amb la intenció de veure la fageda que hi ha vers Beget, però malauradament la boira ens dificulta la seva visió.

Retornem a les basses i enllacem amb la pista que seguim fins on tenim aparcat el cotxe (uns 5 quilòmetres), mentre anem gaudint dels colors de tardor que ens ofereixen els boscos de bedolls, roures i faigs, fet que ens fa molt distes aquest camí.