Coll de la Batalla, Ermita del Mas de l'Anguera, Ermita de Mascabrers i Pi de les Planes des de l'Aleixar

𝗖𝗼𝗹𝗹 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗕𝗮𝘁𝗮𝗹𝗹𝗮, 𝗘𝗿𝗺𝗶𝘁𝗮 𝗱𝗲𝗹 𝗠𝗮𝘀 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗻𝗴𝘂𝗲𝗿𝗮, 𝗘𝗿𝗺𝗶𝘁𝗮 𝗱𝗲 𝗠𝗮𝘀𝗰𝗮𝗯𝗿𝗲𝗿𝘀 𝗶 𝗣𝗶 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝗣𝗹𝗮𝗻𝗲𝘀 𝗱𝗲𝘀 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗹𝗲𝗶𝘅𝗮𝗿.

Ruta circular des de l'Aleixar passant per:
- Coll del Llamp (4.5 km)
- Alzina De Mas De Borbo (5.4 km)
- Coll de la Batalla (6.8 km)
- Ermita de Mascabrers (9.2 km)
- Pi de les Planes (12.7 km)
- Font Vella (13.6 km)

El passat dimecres tot i els anuncis de mal oratge vam tornar a sortir, és un petit vici difícil de deixar. Com la broma estava ajaguda damunt de la Mussara, i ja sabeu:

Mare, marit no me’n dau,
que sigui de la Mussara;
que la boira sempre i jau,
i és terra que no m’agrada. *

Bé a naltros sí que ens agrada, però amb boira em fa una mica de respecte i vaig decidir buscar un lloc on tan sols hi hagués el risc de mullar-se, que ja és prou.
Aixì que vam anar cap a l’Aleixar, on de Cal Banya n’era filla una besàvia materna meva. Aquest malnom, que realment sembla un mal nom, venia donat pel negoci familiar, comprar banyes per fer-ne utensilis com és ara pintes, ara totes són de plàstic però la meva generació encara recorda com les utilitzàvem de banya, un objecte preuat que és netejava pentinant un manat de fils, especialment de les restes de fixador amb la que les nostres mares ens feien ondes i serrells.
Ara ja toca caminar, tot està enteranyinat, però molt clar comparat amb la serra, els carrers mullats i les branques despullades dels avellaners ens parlen de la boira pixanera que fa poc què és deu haver retirat.
Anem pujant, ens trobem en un lloc de pas del tord, els tiradors han estat una mica porcs, tot està ple de cartutxos, què hi farem. Baix ja hi hem deixat l’Aleixar, dalt la broma fa la seva dansa movent-se al compàs de l’aire. Sendera amunt veiem el sol fent la ratlla daurada damunt del mar, qui sap si encara tindrem un bon dia, els sentiments són contradictoris, d’una banda volem que plogui, de l’altre que s’esperi al migdia, parlant del temps hem fet cap al coll del Llamp on hi ha un original pessebre fet amb peces de bicicleta, més endavant el mas de Borbó, de fa temps que l’alzina no és pot visitar, una tanca barra el pas, no gaire més enllà uns altres porcs hi han abocat les restes d’un quarto de bany, caminant prop dels llocs habitats no és para mai de trobar porqueria, som aixì.
Camí enllà trobem unes pedres mig eixutes i aprofitem per fer un mos, entre boires i plugims comencem a estar mullats, la motxilla raja, hauré de comprar-li una funda.
Ara ve el Coll de la Batalla, els seus tres pins han estat testimoni de la conversió d’una pista en carretera i no tenen pinta de rendir-se. Girem cap a Vilaplana, la Immaculada, ermita de Mas d’Anguera, com sempre els gossos borden, fem via cap a l’ermita de Mascabrers, ja tenim Vilaplana al davant. A l’esquerra a tancar el cercle cap a l’Aleixar, hem de treure les capelines, el majestuós Pi de les Planes, de jove ni deiem de l’Aleixar, ara hi ha més informació.
Se'ns atura un biciclista, el Miquel Caelles, feia temps que no el veia, quins llocs de retrobar-nos, veig que el mal temps tampoc l’espanta.
Finalment ja tenim l’Aleixar davant, una cervesa i un entrepà al Casal l’Unió, els feiners no tenen el famós plat de conill, i cap a casa.
Dimecres vinent torna a anunciar pluja, potser haurem de canviar el dia de sortir.

* La corranda està treta del llibre ‘Els topònims del terme municipal i del poble de la Musara’ de Ramon Amigó.