Coll de la Batalla - Grau de Les Marrades - Font Major - Barranc de la Font Major - Coll de la Batalla

24-1-21 - Recorregut, amb alguna petita variació, extret del track d'en Peptivissa. Prèviament a la sortida, vam anar un parell de dies a netejar, el primer des del punt Plaça, sender, recte (1) fins el punt Vinya (2). El primer tros, fins el punt Pista, cadena, dreta (2) era bastant brut, sobre tot la part de dalt, baixant de la plaça on comença / acaba la pista, damunt de la zona de la Pedra Relliscosa. La part del Barranc de la Font Major també estava relativament bruta. Després, des del punt Dreta, fita (2) fins al punt Esquerra, sender avall, fita (1), es passava però estava bastant brut. Des d'aquest últim punt a la vinya primera, punt Vinya (2), estava del tot tapat, pel que vam haver de tornar un segon dia a netejar aquest tram. Segueix quedant feina per fer en aquests trams.

Sortint del Coll de la Batalla, anem pujant pel GR-172, al principi força malmès per les rodes. Veiem ara a la dreta l'ermita de la Inmaculada del Mas d'Anguera, que anem a visitar, amb una primera llum espectacular. Continuem pujant pel GR fins la primera pista, on el deixem cap a la dreta. Ens dirigim a trobar la pujada del Grau de Les Marrades, on deixarem la pista per pujar per sender a l'esquerra. Anirem creuant alguna vella pista, ens aproparem a la roca, tot guanyant horitzó i ja al pla de dalt, tirarem amunt a trobar l'indicador de la Font Major. Tot anant per pista, passarem davant d'un cotxe tirat a la vora, a tocar de les ruïnes del Mas de Nebot. Hi donem un cop d'ull i seguim pista enllà. Poc abans del Pou de Gel, deixem la pista per la dreta, senyals grogues i blaves. Després de fer la deguda inspecció del pou, seguim cap a la Font Major, ben a prop. La font queda sota el camí, pel que s'ha de baixar una mica per anar-hi. L'indret es força ombrívol, es nota que es ben regat.

Més endavant passem pel Mas de Mercader, que sembla ser una casa de colònies, amb una gran explanada al voltant, i més enllà, pel Mas de l'Esporgat o del Calaf, encara en bastant bon estat, malgrat que sembla que no s'hi viu. Les vistes des d'aquest mas son extenses mirant cap a mar.

Agafem la pista que va tirant avall. En un tomb ens desviem per anar a veure una curiosa bassa, davant mateix de l'Albiol, també amb molt bones vistes. Tornem a la pista que va baixant i tombant fins que s'acaba en una mena de plaça amb unes roques grans a l'esquerra. Tot recte, comença un sender que baixa més fort. Al poc, el deixem per un altre a ma dreta, que es veu bastant brut (ho estava molt més!) i que va baixant més suau, tot tirant cap a ponent, alguna fita. L'últim tram abans de la pista vella (cadena, cartell propietat privada) es més ample i va fent voltes.

Seguim a la dreta per la pista. Més endavant, en un punt on la pista sembla que tira amunt, continuem per l'esquerra, fita, cap al Barranc de la Font Major, que creuarem, gaudint de la frescor de l'indret.

Sortirem a una pista, que tot pujant, ens durà a un tomb on hi ha una petita caseta d'obra per temes d'aigua. En aquest punt hem de girar 180º a dreta uns metres, per pujar després a l'esquerra pel mig del bosc, deixant la pista, fita. Al cap d'uns cent metres, sortirem a una vella pista embrossada, que prendrem cap a l'esquerra, per al poc girar uns altres 180º a dreta (petita fita). Seguir recte no es una opció per lo brut que està.

Anem planejant per aquesta vella pista, bastant bruta, fins que ja veiem a l'esquerra avall la vinya a la que ens dirigim. Després de fer un ample tomb a dreta, trobem la fita que a ma esquerra ens indica la baixada cap a la mateixa. Al pi trencat de més avall tirem a la dreta de pla i ja en sortirem tot seguit.

Baixem per la vora dreta de la vinya fins que s'acaba i creuem un tros de formigó d'una pista per seguir per corriol. Passem entre uns esbarzers, que també vam haver de tallar, i després tornem a sortir, en pujada, a una altra vinya. Fem un petit tram fins el racó a la dreta, on entrem com a una petita plaça. Agafem aquí la pista que puja de front en la direcció que portàvem. A uns metres trobem una alzina surera de considerable mida. Seguim pujant fins que sortim a una altra pista travessera que prenem cap a l'esquerra, baixant ara. Tornem a sortir a la vinya i ja només ens queda resseguir-la per la dreta, pujant al principi, i després anar seguint la sendera que la deixa per la dreta, planejant de moment. Passem un petit pont de pas de riera de formigó i tirem pista avall. En un parell de tombs arribem al Coll de la Batalla, d'on hem sortit.