Coll de la Botella - Port Negre - Port de Cabús - Setúria

Trekking fàcil amb bones vistes i alguna pujada més pendent. Sortim des de la "Tempesta en una tassa de cafè", obra del nord-americà Dennis Oppenheim situada mes enllà del Coll de la Botella. Els materials que trapitjarem són calcoesquists del Devonià, uns materials clars i foliats en els quals es poden trobar sovint petits fòssils d'invertebrats (sobretot anelles de crinoïds), però també algun minerall de pirita que crida l'atenció en deixar rovell de ferro tot al seu voltant. Un cop arriben al domini esquiable d'Arinsal trapitjarem uns materials foscos que corresponen a pissarres carbonoses del Silurià. Aquí el contacte amb els materials del Devonià queda clar per la diferència de colors, però també per la gran abundància d'invertebrats. Podeu seguir després la pista que mena al Port Negre fins al contacte amb els calcoesquists del Devonià, on s'han trobat bivalbs (petxines). Baixarem per carenar fins al Port de Cabús i podrem veure el paissatge del Pallars Sobirà al nord i el de Setúria al sud. Del pot de Cabús cal baixar seguint el xaragall del torrent on trobarem alguna llosa gravada amb invertebrats. Se segueix el torrent fins arribar a una borda en ruïnes i des d'aquí a les Bordes de Setúria, on es fa la tradicional trobada folklòrica de la benedicció del bestiar a principis de Juliol. "Conta la llegenda que la gent de la Massana i els seus veïns d’Ós de Civís (o de Tor, segons qui la narra) es disputaven les pastures de Setúria. Per solucionar-ho van fer lluitar dos homes: els d’Ós (o Tor) van enviar un forçut, i els andorrans, un home escarransit. La baralla la va guanyar el massanenc, que va esmeligar el contrincant, per això, la vall de Setúria també se la coneix com el serrat de Meligar o el serrat de l’Esmeligat." Un cop passat el riu de Setúria i que mena a Os de Cívis, cal enfilar-se al Coll de la Botella per tornar a l'inici de l'itinerari.