Coll de la Creu de Jovell, Sta Maria de la Quar, Serrat dels Teixons, Salga Aguda o Saldaguda i St Pere de la Portella

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes

En primer lloc haig de confessar que tinc una certa debilitat amb l'indret de Sant Pere de la Portella; és un lloc molt bonic, tant el monestir com el paisatge que l'envolta i on es respira un ambient de pau i solitud absolut, sobretot els dies entre setmana; tot i que els festius tampoc hi trobareu pràcticament ningú.
És un racó de mon que cal conèixer, encara que només sigui per visitar-lo i com a molt anar fins la bonica i propera font de l'Abat, o fer una curta passejada de Sant Pere a la Quar, com per exemple és l'excursió: https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/santa-maria-de-la-quart-sant-pere-de-la-portella-11040668 i https://estanysicims.blogspot.com/2017/02/santa-maria-de-la-quart-sant-pere-de-la.html
Però al cim del Salga Aguda o Saldaguda majoritàriament om hi puja per l'altre costat, concretament des de Vilada. Jo mateix la primera vegada en pujar-hi ho vaig fer per aquest vessant (baixant després directament del cim a Sant Pere de la Portella, per tornar novament a Vilada vegis:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vilada-pont-de-sant-climent-salga-aguda-saldaguda-sant-pere-de-la-portella-9238793 ó https://estanysicims.blogspot.com/2017/02/pont-de-sant-climent-vilada-salga-aguda.html).
Però a finals de tardor i principalment a l'hivern tota la pujada per aquest vessant de Vilada es realitza per l'obaga, mentre que per Sant Pere de la Portella és solana tota l'estona.
Si penseu fer aquesta excursió i acabar-la fent "parada i fonda" a Sant Maurici de la Quar, cal tenir present que dimarts i dimecres no podrem fer-hi "fonda" ja que està tancat, raó per la que aquesta sortida la vaig fer en dijous.
El Salga Aguda és un cim isolat, esvelt i estret amb una gran panoràmica del Pirineu, el Pedraforca, el Sobrepuny, el Tastanós, Montserrat, Montseny, el pantà de la Baells i els pobles de Vilada i Borredà , per citar una mica la panoràmica.
Assolir-lo és relativament fàcil, principalment des del coll del Tell (fàcilment accessible tant des de Vilada com des de Sant Pere) que es podria considerar com la "via normal", que és per on baixarem del cim; però no és gens recomanat per a persones amb vertigen, ja que la pujada és una mica aèria.
El vessant N (el de Vilada) és una gran cinglera que cau a plom, mentre que el vessant de Sant Pere, permet trescar-hi amb petites grimpades.
Nosaltres, a partir del coll de la Creu de Salga, resseguirem tota la carena de Salga, passant pel cim del Serrat dels Teixons, és una carena relativament fàcil, hi ha alguna petita grimpada, però també és força aèria, però tot i ser en alguns punts estreta, permet passar-hi amb certa comoditat, però tindrem "pati" per tots costats.
Fins el Monestir de Sant Pere arriba una carretera local asfaltada que prèviament passa pel coll de la Creu de Jovell; així doncs podem començar l'excursió al coll o a Sant Pere; la distància entre tots dos no arriba al quilòmetre.
Del Monestir de Sant Pere de la Portella és té la primera notícia documental en una donació efectuada l’any 997 per Oliba, llavors comte de Berga i després abat de Ripoll.
Durant segles ha viscut tota mena de vicissituds, des de èpoques d'esplendor a altres de decadència i abandó, passant per la davallada de la comunitat i de les masies de la zona, degut a la pesta negra del 1348 i per l'atac de bandolers, l'any 1544, que varen assassinar l'abat, fet que va dispersar la comunitat; fins l'abandonament definitiu l'any 1835. Fins el 1936 va conservar un retaule barroc i una preuada imatge d’un Crist en Majestat.
De la seva importància cal destacar un claustre amb dos nivells integrats per grans arcs de mig punt aixecats en èpoques diferents, amb una balconada a la part superior.
Encara que pugi semblar estrany el monestir de Sant Pere de la Portella acabà depenen del de Sant Pau del Camp de Barcelona.
Durant els darrers anys s'han fet obres de consolidació i recuperació d'algunes estances.
A Internet hi ha una foto del conjunt del monestir de l'any 1900 (aprox) de Cèsar August Torres de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya on queda palès d'importància que deuria tenir d'aquest monestir.
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1062 m, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical de més de 100 m, damunt el coll de la Creu de Jovell, des d’on es domina una magnífica panoràmica sobre la vall de Merlès, el Berguedà i els cims pirinencs. Correspon a l’antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom d'Illa "Corre"

Per arribar a Sant Pere de la Portella ens hem de situar a la carretera de Vic a Gironella (C-62) i seguir el trencall, primer fins a Sagàs i després fins a Sant Maurici de la Quar i d'allí seguir les indicacions al Santuari de la Quar, per arribar finalment a l'aparcament davant del monestir de Sant Pere de la Portella, un quilòmetre abans al petit aparcament del coll de la Creu de Jovell, situat al peu mateix de Santa Maria de la Quar.
Des del coll seguirem la pista cimentada que puja en pocs minuts fins al santuari de Santa Maria de la Quar.
Poc abans d'arribar-hi la pista surt al petit coll de Serra i fa un revolt de 90 graus a la dreta, és important aquest revolt, ja que d'aquí surt el camí que seguirem després de visitar el Santuari.
Just davant de Santa Maria hi ha un mirador on hi oneja una senyera. Podem anar-hi abans o després. En aquesta descripció hi anem primer; ens desviarem uns metres de la pista i en un parell de minuts ja som al mirador.
Contemplem l'extensa panoràmica i ens dirigim al Santuari de la Quar.
A la part del darrera també hi ha un altre mirador.
Contemplem el panorama que ens ofereix aquesta talaia i descansem còmodament en el pedrís que hi ha a l'esplanada del santuari i quan ens decidim a prosseguir la caminada, desfem el camí fins el revolt abans esmentat.
La meva primera idea era que el camí sortia recta seguint per dalt la carena, però anava errat, ja que el camí surt en descens discretament a la dreta del mateix revolt.
És un camí molt ben marcat i bonic que a estones baixa en fort pendent. Arriba a un punt on gira noranta graus a la dreta, però és en terreny obert i costa una mica veure el camí; en el traçat es veu clarament com vaig fent passes buscant-lo; però mirant-ho bé, segueix ben marcat i poc després acaba desembocant en una pista, que seguirem per l'esquerra.
En poca estona arribem al coll de Gavatx. Cruïlla de camins i pistes.
D'aquí arrenca un bonic camí que ens portaria directament a Sant Pere de la Portella (és l'itinerari esmentat al començament), però nosaltres seguirem la pista de la dreta durant una bona estona. L'esvelt cim del Salga Aguda ens apareix per primera vegada.
La pista s'acaba i una fita (pot ser que hi sigui o que no) ens assenyala un ben marcat camí que arrenca a la dreta i empren una forta pujada.
Bonica i sostinguda pujada per dins del bosc, que s'acaba en arribar al coll de la Creu de Salga.
Ara ja som a dalt la carena. Però primer farem una anada i tornada a la dreta fins la propera font de Salga.
La font que rajava en el moment de fer aquesta excursió, però és un indret bonic i curiós, antigament deuria ser força més freqüentat, ja que és una font amb un bon pedrís i dues petites capelletes amb imatges de la Mare de Déu i inclús hi ha restes d'espelmes.
Visitat aquest amagat racó tornem al coll de la Creu de Salga i seguim el camí carener, que bàsicament segueix pel vessant nord, amb vistes a estones de Borredà.
D'aquesta manera sortim a la gran esplanada, que antigament eren els camps de la casa de Salga, les ruïnes de la qual queden a l'esquerra.
Ens hi acostem i contemplem el que en queda i admirem la seva privilegiada posició, a la solana de la muntanya i amb una gran panoràmica.
Tornem al camí principal que segueix carenejant, travessant primer els antics camps del mas, avui ja mig engolits per l'arbrada.
El camí abandona els antics camps i comença la veritable carenejada per la Serra dels Teixons; el camí va trobant sempre el millor passant i així arribem al punt més alt d'aquesta serra de 1057 metres; durant bona part de la pujada hem gaudit de grans vistes, però precisament en el punt més alt, aquesta queda una mica tapada per la vegetació; però això dura pocs metres perquè només sortir-ne ja es comença a veure el pantà de la Baells.
A part del pantà i el Pedraforca, també veiem que ara comença la part més aèria de l'excursió. Seguint el camí em vaig deixar entabanar per un acollidor camí que baixava, però quan vaig veure que baixava massa no em va quedar altre remei que tornar a pujar al llom de la carena, per aquesta raó he posat un punt d'interès que diu: "seguir per la carena"
El sector que ve a continuació no és apte per a gent amb vertigen ja que tindrem timba a cada costat i la carena no és gaire ample.
Davant nostre també veiem un destacat bony al que haurem de pujar. Just en els darrers tres metres abans d'arribar-hi haurem de fer una curta grimpada, el pas més fàcil el trobarem al mateix fil de la carena lleugerament al vessant de Sant Pere de la Portella.
Feta aquesta curta grimpada arribem al destacat turó o cim secundari del Serrat dels Teixons, de 1043 metres.
Des d'aquí podrem gaudir de la vista de la que hem estat privats des del punt més alt.
Panoràmica per tots costats i amb el cim del Salga Aguda al davant mateix, i ja intuïm que hi pujarem per un serrat que hi ha a la dreta, ja que sembla el punt més feble.
Baixem de la cota secundaria fàcilment, però també amb precaució fins un collet.
Arribem al coll de la Portalleta, on s'uneix un dels camins que puja pel vessant nord.
Sortim de la Portalleta amb sectors amb vegetació i d'altres pelats. Aviat arribem al peu d'una nova grimpada; vaig trobar-hi una baga bastant nova que va permetre'm superar-la amb molta facilitat; si no hi ha baga, la grimpada és igualment fàcil, però ja caldrà posar-hi més atenció, sobretot si la roca està humida.
Superat aquest pas seguim carenejant, però aviat el camí es decanta a la dreta per anar a buscar la carena secundària que havíem vist abans.
Una vegada arribats a aquesta carena el camí gira bruscament a l'esquerra i comença a remuntar-la.
Estem a l'obaga i a dins el bosc, per tant la humitat hi està garantida. Aquesta pujada que de lluny semblava "plàcida" no ho és tant, ja que anem trobant petits graons on haurem de posar les mans per ajudar a superar-los.
Ja som pràcticament a pocs metres sota el cim i ens trobem amb el graó més llarg i inclinat de tots; aquí si que haurem de fer servir les mans, no per "ajudar", sinó directament per a "superar" principalment les primeres passes, després perd inclinació i sortim a la carena amb vistes a la ja propera creu cimera del Salga Aguda.
Aquest darrer pas, juntament amb el de la baga i el de l'arribada al cim secundari fan molt aconsellable fer aquesta excursió en el sentit que l'estem fent, doncs en sentit contrari aquests passos serien de baixada i sempre és més arriscat desgrimpar que grimpar, sobretot si la roca està humida, com acostuma a passar sempre a les obagues.
Ens trobem per fi dalt de l'esvelt i estret, però allargassat, cim del Salga Aguda o Saldaguda de 1.172 metres d'alçada.
No repetiré la panoràmica, però és un cim isolat completament i per tant la vista és extraordinària.
Descansem i gaudim àmpliament de l'espectacle i reprenem el camí. La baixada del cim consisteix durant els primers metres en un descens per un pendent rocós amb timba als dos costats, però poc inclinat i suficientment ampla com per no tenir cap problema.
Més avall el terreny s'aplana una mica i entrem de nou a dins del bosc.
De sobte ens trobem davant d'un bony on no es veu cap manera de pujar-hi fàcilment.
Quatre metres abans hi ha un camí que baixa per la dreta ... i per segona vegada em vaig deixar entabanar per un camí que baixa ... i novament vaig tenir que tornar a la carena.
La solució al pas radica en posar-te exactament a sota el bony i allà veureu un estret corriol que la flanqueja per la dreta.
Aquesta estreta flanquejada de la roca en qüestió dura una estona i després el camí segueix baixant fins a trobar-se amb el que puja des de Vilada pel pont de Sant Climent.
Girem a la dreta tot seguint aquest camí i en pràcticament un minut arribem a l'assolellat coll del Tell.
Aquí s'acaba la llarga i bonica carenejada pel serrat dels Teixons i Salga Aguda, ja que des d'aquí emprendrem la baixada; però si volem tenir sensacions "fortes de veritat" hem de seguir la carena on hi trobarem cordes, cadenes i una mini ferrada amb graons de ferro per pujar verticalment al pic Perris, vegis al mur: estanysicims.blogspot.com/2017/05/sant-pere-de-la-portella-i-pics-salga.html ó al wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/sant-pere-de-la-portella-i-pics-salga-aguda-gira-sols-perris-i-serrat-de-migdia-i-ermita-de-sant-mi-17590519
A partir d'aquí seguirem el camí i unes marques grogues que ens guiaran durant tota la baixada.
El camí surt del coll per la dreta i després d'una flanquejada, gira a l'esquerra i comença una bonica i sostinguda baixada tot resseguint els espais oberts i rocallosos amb el campanar del monestir ben visible entre els arbres.
Realment si no fos per les marques grogues a estones seria difícil de seguir el camí, ja que davalla per sobre plaques de roca i fora fàcil errar la direcció correcta.
Després de la llarga davallada arribem a una pista, que seguirem per la dreta.
Així arribem a una ampla pista on hi ha un panell indicador de camins.
Aquesta pista simplement la travessem per a seguir un curt camí que travessa el torrent per un antic pont de pedra.
Arribem de nou a la pista anterior, de la que hem fet una drecera, però només la seguim uns deu metres, ja que a l'esquerra arrenca un camí que seguirem a partir d'ara.
Seguim aquest camí que també és una drecera, ens porta novament a la pista que deixem immediatament per acabar d'arribar a la gran esplanada que hi ha al davant de la façana principal del monestir de Sant Pere de la Portella.
En aquesta esplanada fins no fa gaire hi havia un acollidor banc, que actualment ha desaparegut.
Si no hi hem estat mai, la primera imatge del santuari ens sorprendrà, és un conjunt monumental situat en un indret apartat de qualsevol nucli urbà.
El conjunt està tancat, però si fan visites guiades. Contemplem el conjunt per davant i per darrere per a veure l'absis.
Ara tenim dues opcions per a tornar al coll de la Creu de Jovell i tancar la circumval·lació.
La més curta i que és la que seguirem consisteix en seguir la carretera i arribar-hi en menys d'un quilòmetre; l'altre consisteix en evitar la carretera tot seguint pistes i camins per la dreta de la carretera, que allarga l'excursió un quilòmetre més aproximadament.

HORARIS:
del coll de la Creu de Jovell al mirador de la Quar: 10mn
del mirador de la Quar a Santa Maria de la Quar: 05mn
de Santa Maria de la Quar a la font de Salga: 1h
de la font de Salga a la casa de Salga: 10mn
de la casa de Salga al cim del Serrat dels Teixons: 20mn
del cim del Serrat dels Teixons a la cota secundaria: 15mn
de la cota secundaria al coll de la Portelleta: 05mn
de la Portelleta al cim del Salga Aguda o Saldaguda: 25mn
del cim del Salga Aguda al coll del Tell: 30mn
del coll del Tell a Sant Pere de la Portella: 40mn
de Sant Pere de la Portella al coll de la Creu de Jovell: 25mn
TOTAL: 4h 05mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/12/coll-de-la-creu-de-jovell-sta-maria-de.html

O bé prement directament aquí sota a: "veure més"