Coll de la Negre - Coll de l’Agustenc - AVENCS DE LA FEBRÓ - Refugi de la Mussara
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.06 mi
- Elevation gain
- 525 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 525 ft
- Max elevation
- 3,343 ft
- TrailRank
-
79
4.8
- Min elevation
- 3,092 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 4 hours 32 minutes
- Coordinates
- 653
- Uploaded
- May 15, 2016
- Recorded
- April 2016
near la Febró, Catalunya (España)
Viewed 2572 times, downloaded 179 times
Trail photos
Itinerary description
Els Avencs de la Febró son un conjunt de tres esquerdes obertes a la cinglera de la Mussara, nosaltres visitarem la més allunyada de la cinglera, que de fet és la mes visitada i es pot fer sense cap complicació, si estàs avesat a la muntanya. L’esquerda té uns 250 metres de llargària i una alçada en el lloc més alt d’uns 25 metres, l’amplada pot arribar al 8 metres i potser un parell en el lloc més estret. A dins hi ha una cova amb una sala força gran on hi queda una estalagmita del que es veu que n’hi devien haver més.
Per fer la ruta deixem el cotxe a una esplanada que hi ha al coll de la Negre, a la cruïlla de la T-404 que puja de Vilaplana amb la T-7093 que marxa cap a la Mussara. Sortim travessant la carretera i ens enfilem pujant lleugerament cap a un gran dipòsit que deixarem a la dreta, el camí s’estreny i segueix pujant fins a parar a un camí més ample que ens mena al coll de l’Agustenc i que hi arribem de baixada.
Seguirem baixant lleugerament fins acostar-nos a la cinglera, ho fem per un corriol a voltes desdibuixat, tenim una bona vista de la Febró, el corriol gira fort cap a l’esquerra resseguint el relleu de la cinglera, una mica apartats però, fins que trobem una desviació a la dreta que baixa una mica dret i s’encaixona dins d’un tall a les roques, el corriol és entretingut va passant per entre boixos alts i puja i baixa salvant algunes pedres, sense cap dificultat però.
Arribem a la entrada del avenc que en un inici es dret i relliscós per l’humitat , es l’únic lloc on hi ha una mica de dificultat, un cop a baix la resta és força planer fins al final on s’enfila per unes roques i quedem tancats, a la dreta hi ha unes escales de gat per on podríem sortir de l’avenc , nosaltres tornem enrere desfent el camí fins que gairebé arribem a la sortida, a mà dreta hi ha la cova i hi entren a visitar-la. Sortim de l’avenc i després desfem el camí fins que retrobem el corriol que hem deixat abans.
Quan som al corriol per on hem vingut l’agafem cap a la dreta i resseguirem l’avenc per dalt fins arribar a on surten les escales de gat, un punt on s’estreny molt per dalt i ens permet creuar-lo i espiar cap avall. Tornem enrere i retrobem el corriol que ara anirem seguint fins arribar a una pista que ens porta fins unes basses, una natural i l’altre artificial, a tocar de la font del Prat.
Arribem a la carretera que travessem i agafem un sender que ens porta al refugi de la Mussara, bones vistes cap al port de Tarragona, per un altre sender que va a prop de la carretera arribem a l’esplanada on hem deixat el cotxe.
Per fer la ruta deixem el cotxe a una esplanada que hi ha al coll de la Negre, a la cruïlla de la T-404 que puja de Vilaplana amb la T-7093 que marxa cap a la Mussara. Sortim travessant la carretera i ens enfilem pujant lleugerament cap a un gran dipòsit que deixarem a la dreta, el camí s’estreny i segueix pujant fins a parar a un camí més ample que ens mena al coll de l’Agustenc i que hi arribem de baixada.
Seguirem baixant lleugerament fins acostar-nos a la cinglera, ho fem per un corriol a voltes desdibuixat, tenim una bona vista de la Febró, el corriol gira fort cap a l’esquerra resseguint el relleu de la cinglera, una mica apartats però, fins que trobem una desviació a la dreta que baixa una mica dret i s’encaixona dins d’un tall a les roques, el corriol és entretingut va passant per entre boixos alts i puja i baixa salvant algunes pedres, sense cap dificultat però.
Arribem a la entrada del avenc que en un inici es dret i relliscós per l’humitat , es l’únic lloc on hi ha una mica de dificultat, un cop a baix la resta és força planer fins al final on s’enfila per unes roques i quedem tancats, a la dreta hi ha unes escales de gat per on podríem sortir de l’avenc , nosaltres tornem enrere desfent el camí fins que gairebé arribem a la sortida, a mà dreta hi ha la cova i hi entren a visitar-la. Sortim de l’avenc i després desfem el camí fins que retrobem el corriol que hem deixat abans.
Quan som al corriol per on hem vingut l’agafem cap a la dreta i resseguirem l’avenc per dalt fins arribar a on surten les escales de gat, un punt on s’estreny molt per dalt i ens permet creuar-lo i espiar cap avall. Tornem enrere i retrobem el corriol que ara anirem seguint fins arribar a una pista que ens porta fins unes basses, una natural i l’altre artificial, a tocar de la font del Prat.
Arribem a la carretera que travessem i agafem un sender que ens porta al refugi de la Mussara, bones vistes cap al port de Tarragona, per un altre sender que va a prop de la carretera arribem a l’esplanada on hem deixat el cotxe.
Waypoints
Waypoint
0 ft
Comments (7)
You can add a comment or review this trail
La grandalla, satalia, jonquillos, jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu, lliris blancs, menines, narcís dels poetes, polit o satalies és una planta bulbosa, molt perfumada, apreciada ja en temps antics, amb connexions amb la poesia i la mitologia greges.
Té una tija de fins a 50 cm, fulles lineals. Flor de 4 a 5 cm amb sis pètals blancs i una corona central groga amb acabament vermell.
La planta requereix una alta irradiància, humitat atmosfèrica alta, temperatures no excessives, més marítima que continental, un pH del sòl neutre, humitat mitjana, textura del sòl franca, requeriments de nutrients mitjà, requeriment de matèria orgànica baixa. Floreix a la primavera i és molt perfumada.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/coll-de-la-negre-coll-de-lagustenc-avencs-de-la-febro-refugi-de-la-mussara-13302650/photo-8209590
La Fritillaria meleagris és una espècie de planta del gènere fritil·lària de la família de les liliàcies.
És un criptòfit que es troba a Europa fins a Sibèria occidental. Hi ha dues subespècies: la Fritillaria meleagris meleagris I la Fritillaria meleagris burnati. A la primavera, la flor entomòfil de forma de campana creix al cim d'una tija gairebé rotunda d'uns 15 a 20 cm amb quatre o cinc fulles oblongues de color gris-verd des d'un bulb d'un diàmetre d'1 a 2 cm. Els fruits són càpsules que es disseminen per gravitació als quals cal els corrents de les inundacions per a dispersar-se. Els bulbs són verinosos. Creix a un terra àcid d'aiguamolls, de prats molls, de boscs de ribera i les zones d'inundació dels rius. Les obres de canalització i d'assecament tot i l'eutrofització van destruir tot arreu els seus biòtops naturals. L'espècie que apareix més a Europa central, no es troba al Catàleg de la flora amenaçada de Catalunya.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/coll-de-la-negre-coll-de-lagustenc-avencs-de-la-febro-refugi-de-la-mussara-13302650#wp-13303255/photo-8209696
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Feta, excepte els avencs, on no hem baixat. Ruta fàcil de fer. Seguim tot el rato rutes o camins. Vistes maques (i dia fantàstic!). Gràcies a Totof per haver compartit la ruta.
Gràcies a tu xepe71 per comentar i valorar la ruta.
Salut!!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
No em cansaré d’anar a la Mussara: impressionant racó de Catalunya amb vistes al mar i amb paisatge alpí de primer ordre. A ple mes de maig la natura està exuberant i la ruta és botànica 100% ja que concentra gran nombre d’espècies d’orquídies, entre molta altra floració interessant. Nosaltres hem tingut el privilegi de veure pinedes plenes de curraians (de color blanc) i anacamptis champagneuxi (de color rosa fort), dues orquídies molt diferents i atractives, no fàcils de veure en altres indrets. Comentar que la ruta es pot fer sense baixar als avencs i així l’hem fet. No te cap mena de dificultat i és preciosa i variada, amb molts corriols dins de bosc i també bones vistes cap a la Febró i el Montsant. Es pot completar, tal com hem fet nosaltres, visitant el poble abandonat de la Mussara i gaudint de les vistes en direcció al mar. Per cert, al refugi de la Mussara hi ha servei d’allotjament, bar i restaurant tot l’any, amb uns preus molts assequibles, i les persones que ho porten son super amables. Gràcies per compartir la ruta i per molts anys puguem caminar i gaudir de rutes tan fantàstiques com aquesta!!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt bona ruta. Gracies
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Un passeig ben agradable. Gràcies per compartir