COLL DE LA TEIA - SANT MIQUEL DE BASSEGODA - CIM DEL BASSEGODA - SANT JOAN DE BUSSOLS - COLL DE LA TEIA

Ruta interessant que puja al Bassegoda i volteja tota la serra altempordanesa de Corsavell. La ruta comença al revolt abans del Collet de Teià, en un rètol de fusta que ens indica un sender que puja al Bassegoda.

S'agafa el sender que indica Bassegoda i es torna a arribar a la pista asfaltada que no s'ha de deixar fins que es troba un trencall a l'esquerra que indica el camí per anar a l'ermita de Sant Martí de Corsavell (segle XII). Se surt de Sant Martí de Corsavell i, de seguida, s'acaba la pista i s'agafa una drecera que sense pèrdua torna a portar el recorregut fins a la pista (el GR-11).

Se segueix el GR-11 fins que es troba el camí de Lliurona que se segueix uns metres fins que a la dreta i marcada amb senyals de tots colors (liles, grocs...) hi surt una drecera que porta fins a la Font de Can Nou i d'allí fins a la masia, encara habitada, de Can Nou. Passada la casa i enganxada a ella hi puja un sender ben assenyalat que porta els senderistes fins al Refugi de Bassegoda, molt ben conservat i amb unes vistes prou envejables.

Des del refugi hi ha dues possibilitats: enfilar-se per un sender que puja a la dreta, sembla molt dret i dur i que va al cim del Bassegoda o continuar recte, pràcticament sense pendent fins al nucli de Sant Miquel de Bassegoda amb la seva església romànica del segle XII molt ben restaurada. Aquest segon camí més planer i més llarg és el que segueix aquest recorregut. Passat el nucli, s'agafa una drecera intuïtiva que va deixant enrere cases abandonades com Can Cureia, on nosaltres vam tenir la sort que dos cabirols ens donessin la benvinguda. Aquest és l'únic tram un xic perdedor; però sempre es pot intuir per on es pot caminar més bé i sempre cal anar en direcció nord-oest fins al Camí de Coll de Bassegoda a Coll de Riu, que cal seguir fins al Coll de Riu. Són els darrers moments de pau abans de començar el moment seriós del dia: l'ascensió al Puig de Bassegoda per la tartera.

Des del Coll de Riu es grimpa per les Corbateres i es va superant com es pot una tartera verticalíssima i esgotadora fins que s'arriben a les cadenes i al cim, 100cims, objectiu principal de la caminada: el Puig de Bassegoda, amb la seva forma de pit femení tan gaudit des de, pràcticament, qualsevol cim gironí i els seus 1373 m que separen l'Alt Empordà de la Garrotxa i que presenta unes vistes de 360º inoblidables de la Mare de Déu del Mont, la Garrotxa més meridional, el Puig de les Bruixes i el Comanegra, el Canigó, les Salines, la Serra del Bac de Grillera, l'Albera, la badia de Roses, la plana empordanesa i, per acabar la circumferència immemorial, el Montgrí.

I també, des del cim, es pot gaudir d'un xic de literatura perquè una placa commemorativa, posada pel CEO (Centre Excursionista Olotí) el 1971, ens recorda Marià Vayreda i la seva Punyalada immortal recordant-nos-en un fragment que diu:

“Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés pera confort del excursionista afadigat, hi hà un canapè de blaníssima herba i sòlit respatller de pedra, hont algont temps jo m’hi asseya sovint, contemplant sempre ab el mateix interés el grandiós panorama que s’extenía a mos peus.”

La baixada del Bassegoda es realitza seguint el nord-est, cap al Mediterrani. Després d'una primera part de descens prou relaxat s'arriba a un prat verdós i pacífic: el Pla de la Bateria, des d'on un camí forestal primer i un sender després baixen la ruta fins al Coll de Bassegoda. [Tota la baixada del Bassegoda i fins al Collet de Teià es fa seguint els senyals grocs].

Des del Coll de Bassegoda el camí es fa planer i agradable caminant per damunt la Serra de Corsavell amb trams de pedres erosionades fantàstics, en dies humits, fins i tot perillosos; però valen molt la pena, tant per la seva originalitat com per les vistes abundants, a nord i a sud. Aquest tram s'acaba en un penya-segat magnífic que ensenya per primera vegada la zona dels Puigs dels Moros i de Mussols amb l'arquitectura mal servada de la capella i el santuari de Sant Joan de Bossols o de Mussols, al final, a la banda de llevant, en un terraplè inclinat.

Al final d'aquesta zona pedregosa i quan sembla que s'acaba el camí i el món, els senyals menen cap a l'esquerra fins a trobar un descens pronunciadíssim en una zona verdosa edènica. Al capdavall del descens un petit pla fa gaudir els caminants del penya-segat escarpat que s'acaba de vèncer. Ara el camí plana entre arbres i alguna tartereta cap al sud; és una zona d'arrels humides que pot provocar més d'una caiguda innocent, sense perill. Al final d'aquest sender, els senyals grocs es bifurquen, els uns van cap a l'oest (a la dreta d'aquesta ruta) i retornarien la caminada cap a Can Nou; els altres tomben cap a l'est (a l'esquerra d'aquesta ruta) i són els que cal seguir i ja sense pèrdua van avançant entre el Coll Major, el Puig dels Moros i el Puig de Mussols fins a la capella i santuari de Sant Joan de Bossols o de Mussols o Mare de Déu dels Corbs, datada al segle XIV i d'estil gòtic.

És aquest el punt darrer per gaudir de les vistes exuberants del Canigó, les Salines, el Bac de Grillera, l'albera i l'Alt Empordà més septentrional.

Per seguir la ruta, cal continuar el camí per on s'arriba a Sant Joan de Bossols i que passa paral·lel per sota de l'ermita, sempre molt ben pintada amb senyals grocs. La drecera va baixant fins que arriba a una pista que cal seguir avall fins a trobar la pista asfaltada. Un rètol indica que el recorregut ja és al Collet de la Teia. Ara només falta seguir carretera avall i, de seguida, després del primer revolt a l'esquerra ja es troba el punt d'inici i acabament de la ruta.
Explicació feta pel company de ruta LORRI.