Coll de la Torreta, Montagut,Formigosa,Castellar,Puig de les Agulles,Pontons04-04-15

Ermita de Santa Magdalena

Font d´oriola

Casa de Colonies Cal Diable

Font dels Canals

Roure centenari de la plana D´Ancosa

El roure d'Ancosa (Quercus cerrioide) va ser declarat arbre monumental el 8 de febrer de 1990. Fulles endurides i caduques de color verd. Floreix a l'abril i maig. Aquest tipus de roure viu des dels 400 o 500 m sobre el nivell del mar fins als 800 o 1.000 m i necessita un clima temperat. És freqüent trobar-lo a les obagues encara que també es presenta al mig d'un pla. Aquest és el cas del Roure d'Ancosa. Té una alçada de 20 m i el perímetre del tronc, a 1,30 m del terra, és de 4,37 m.

Cim de les Agulles

El Puig de les Agulles és una muntanya de 841 metres que es troba al municipi de Pontons, a la comarca de l'Alt Penedès.

Cim del Montagut

El Montagut és una muntanya de 963 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp. El coll de Montagut separa la muntanya de Montagut del Puig d'en Rovira.

Puig Formigosa

El Puig de Formigosa és una muntanya de 991 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp.

Puig Castellar

En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic. El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers. Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang. El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.