Coll de Nargó - Montanissell - Fenollet - Font Bordonera - Organyà - Fígols - Coll de Nargó

L'excursió comença a l'encreuament del carrer Nou amb l'avinguda de sant Climent de Coll de Nargó. Des d'allà eixim en direcció sud-oest i, en cosa de dos minuts, fem cap a l'església de sant Climent, un temple romànic documentat des del segle X. En havent-lo vist, trenquem cap al nord pel carrer de les Escoles, que es correspon amb l'arranc del camí de Coll de Nargó a Montanissell.

Al final del carrer, tirem cap a la dreta i envoltem el poble per la part superior. En acabant, el camí gira cap a l'esquerra. Uns metres més endavant, a la banda del poble, veiem el que queda de la masia del Bosquet.

El camí de Coll de Nargó a Montanissell continua pujant en direcció nord-oest. Al cap de vint minuts de ruta, se'ns presenten al davant els gegants de coll Piquer, unes magnífiques gúbies situades a aquesta collada i que culminen amb un enorme roc als peus del qual hi ha un cobert que bé va poder ser la masia de coll Piquer que cita Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae.

Travessem el coll Piquer amb el camí de Coll de Nargó a Montanissell i continuem amb l'ascensió per la divisòria de l'obac del Belo i el solà de l'Ànima. La primera, coberta de bosc. La segona, una imponent paret rocosa. Fent un ziga-zaga, passem pel grau del Miquelet i ens arrapem a la banda del solà de l'Ànima, que és coronat pel cim del Montdellit (1.157 msnm) i, un poc més enllà, pel de la muntanya de Nargó (1.213 msnm).

Mentrestant, a mà esquerra, el paisatge s'obre i gaudim d'unes vistes privilegiades de la vall solcada pel riu de Sallent i de les capricioses formes dibuixades per les muntanyes de la contornada. Tanmateix, aquesta visió ens dura poc, perquè el camí ens aboca a creuar el barranc de les Grases per una zona d'ombria. Poc abans d'ací, l'actual pista se separa del traçat antic del camí de Coll de Nargó a Montanissell, que retrobarem més endavant.

Pel pas solcat per la capçalera del barranc de les Grases, ascendim fins a arribar a un pla entre el massís del Montdellit i la muntanya de Nargó, i Comalavall, cap a la qual ens adrecem.

Amb la pista, girem cap a l'esquerra i comencem a caminar cap a l'oest. A septentrió de nosaltres, fruïm d'una magnífica panoràmica de la carena entre Montanissell i Organyà, amb el seu característic puig d'Espies i que culmina en la muntanya de santa Fe, ja a sobre del poble on aparegueren unes homilies medievals l'any 1904 que resultaren ser un dels escrits més antics conservats en català. També veiem el poblet de Fenollet.

Mentre travessem Comalavall, el camí de Coll de Nargó a Montanissell retroba la moderna pista. Davant de nosaltres, se'ns presenta el Tossal, muntanya en la qual estigué ubicat el primitiu Montanissell. Envoltem el cim, girem cap al nord i, en cosa de cinc minuts, fem cap a l'entrada del poble.

No obstant, abans de visitar-lo, trenquem a mà dreta, tot travessant un grup de cases, alguns en bon estat i altres en ruïnes, en direcció al Tossal, on està ubicada l'església de la Mare de Déu de la Salut. En deixar enrere cal Castell, comencem la pujada que ens duu a coronar aquesta muntanya i ens deixa a les portes del temple del poble, construït al segle XVIII sobre les restes d'un edifici anterior, vora la desapareguda fortalesa de la localitat.

Des d'ací tenim una vista privilegiada de Montanissell. També observem l'església de sant Joan, romànica, a tocar del cementeri del poble i que dóna nom al serrat que li queda a la vora.

En havent fet l'esmorzar a les portes de l'església de la Salut, reprenem la marxa i ens endinsem pels pocs carrers de Montanissell. En acabant, agafem la llarga carretera d'Organyà, que es correspon, més o menys, amb el camí de Montanissell a Organyà.

Des d'ara ens esperem onze quilòmetres per una carretera solitària, on els cotxes són els grans absents. A l'hora d'haver eixit de Montanissell, fem cap al xicotet nucli de Fenollet. D'ell hi destaca l'església de sant Miquel, de planta rectangular.

Continuem la baixada, pràcticament sempre amb molt bones vistes a mà dreta dels boscos de l'obaga de Fenollet i de la vall solcada pel barranc de la Muntanya. Una bona estona després d'abandonar Fenollet i en havent perdut ja una altura considerable, ens desviem a mà dreta per a visitar la font Bordonera, al límit dels termes de Coll de Nargó i d'Organyà.

És migdia i el Sol escalfa. Per això, l'ombra de la font Bordonera és d'agrair. Tanmateix, aviat hem de deixar la frondosa vegetació que hi naix al seu voltant per a reincorporar-nos a la carretera d'Organyà, que ara travessa les solanes del Cap de Terme. Mentrestant, a la dreta, ens observa la muntanya de santa Fe, amb l'ermita que la corona.

Amb la carretera, tirem cap al nord i passem a uns metres del nucli de Caselles. Poc més endavant, enfront, veiem el poble de Pujal. En acabant, girem a l'est, quan s'incorpora des de la dreta el camí de Pujal a Organyà. Al remat, i ja a tocar del poble, tirem cap a la dreta amb el camí de Cabó a Organyà.

Travessem Organyà tot visitant la seua església, dedicada a santa Maria, on aparegueren els referits sermons medievals, un dels textos més antics que es conserven escrits en català. Des d'allà anem a buscar el riu Segre, per tal de creuar-lo amb el camí que mena cap a Fígols.

Ara toca una pujada breu, però exigent amb la solana que cau passades les dos del migdia. En cosa d'un quart d'hora, fem cap a Fígols. Passegem pel poble i fem una parada a l'església romànica de sant Víctor.

En havent renovat les forces, agafem allà mateix el camí de Fígols a Coll de Nargó, que passa per les partides situades vora riu. Amb ell, travessem el torrent de Fígols i ens trobem amb la moderna carretera que ens duu, arrapats als imponents contraforts del tossal de Balinyó, a creuar el Segre pel pont d'Espia.

Ara arriba la part més perillosa de l'excursió, ja que hem de transitar durant dos quilòmetres per la carretera C-14, que té molt de trànsit. Així que, amb tota la cura possible i per l'esquerra d'aquesta via, empegats al Segre, fem els darrers metres de ruta. A la fi, apleguem al poble de Coll de Nargó i fiquem el punt i final a l'excursió.