Coll de Revell el Mataró sant Cristofol de Cerdans Corral del Mataró

Iniciem i acabem aquesta mini -excursió al coll del Revell a l'eix transversal, just en un camí que neix uns metres més avall del restaurant i benzinera del Coll de Revell. La pista ens porta sense pèrdua fins la masia del Mataró dels segles XVI i XVI. El Mataró és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
El Mataró és una antiga masia formada per diverses edificacions juntes de tres plantes i diferents nivells d'alçada. El cos més antic sembla el que està a tocar de la carretera, amb la coberta a doble vessant i les obertures envoltades amb pedra monolítica. L'entrada és d'arc de mig punt adovellada i es troba tallada pel cos que s'afegeix perpendicularment a aquesta façana.

Aquest antic edifici ha estat reformat, ja que la part davantera és més alta que la part posterior i això s'aprecia en la teulada que ha estat aixecada. És en aquesta part (a la façana posterior) on trobem una finestra amb la inscripció de 1715 a la llinda.

Pel que fa al cos adossat al costat dret, és amb vessant a façana i l'entrada principal és d'arc rebaixat enmarcat amb pedra, amb la inscripció de “Josep Mataró 1892”, moment de la seva reconstrucció. Aquí les obertures són rectangulars i emmotllurades, amb balconada i de construcció més moderna. S'hi afegeix a la dreta, un altre cos de dues plantes amb una galeria d'arcs de mig punt i vidrieres al primer pis, també més moderna.
Al voltant de la casa hi ha altres dependències de treball. La finca està ballada.

Història
Els masos documentats en el segle xiii dins la parròquia de Cerdans eren: Puig Aguilar, Serrat, Martorell, Solà, Font, Mataró, Roig, Terrers, Palomeres, Castell i Castellet. En els fogatges de 1497 i 1515 hi consta el Mataró de Cerdans.
S'esmenta en l'acta de la rodalia de la parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans de l'any 1736. Documentat en el Cadastre de 1743 i de 1800. Apareix també en el mapa de Juli Serra de 1890. En el padró de 1883 la trobem habitada per una família de 7 membres, en el padró de 1940 hi consten dues famílies una de 7 i altra de 2 membres.

En l'amillarament de 1935 apareix Joan Mataró Pont que declara el mas Mataró, que limita a orient amb el mas Terrers de Cerdans, mitjançant la riera de coll de Revell i mas Cortals de Terrers, a migdia amb el mas Rosquelles i Pere Joan Font, a ponent amb el declarant i el mas Casadevall i al nord amb aquest últim mas i Dalmau Miquel i mas Balma. nucli central de la finca forestal per on fem el recorregut, coneguda com finca de Mataró de Cerdans.

Uns cinc-cents metres més amunt en trobem amb l'església de Sant Cristòfol de Cerdans.
L'església de Sant Cristòfol de Cerdans, centre d'un veïnat amb el mateix nom, es troba emplaçada a l'extrem nord-occidental del terme municipal d'Arbúcies, dins la reserva del Parc Natural del Montseny, adossada a l'antiga rectoria que amaga el sector de la capçalera.

Història
D'ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans gràcies als preceptes carolingis: «villaricello que dicitur Cerdanus». L'any 951 consta entre les propietats i béns del monestir de Santa Maria de Ripoll. El 1181 consta un acord al litigi que mantenien els capellans de Cerdans i els d'Espinelves per la possessió d'uns masos. En aquesta època passà a les mans d'una branca de la família Gurb però ja en el segle xiii els documents assenyalen que formava part de la batllia d'Arbúcies, sota domini i jurisdicció dels vescomtes de Cabrera. El 1319 la parròquia fou cedida amb tota la demarcació i drets parroquials al monestir de Sant Llorenç del Munt. Durant el segle xiv fou regida per un canonge d'aquest monestir i al segle xv fou confiada a rectors veïns, sobretot d'Espinelves.

Arquitectura
L'edifici actual és format per una nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre a la nau per mitjà de dos plecs. L'absis és decorat amb un grup de cinc arcuacions llombardes separades per lesenes i coronades amb motllura. Les pedres que formen les arcuacions són de color vermellós; l'efecte decoratiu és remarcable. Sobre la volta de l'absis hi ha una petita torre de campanar, de base quadrada i coberta de quatre aiguavessos, de construcció més tardana. A l'interior, l'absis té centrada una finestra de doble esqueixada. Són també posteriors, les dues capelles laterals, situades a banda i banda de la nau central, les quals tenen l'aire de transsepte. La porta principal s'obra al mur de migdia, és d'arc de mig punt amb un plec a l'interior i un a l'exterior. Les façanes laterals exteriors presenten un fris decorat amb arcuacions llombardes que es repeteix a la façana de tramuntana però deixa sense decoració el mur de ponent.

L'aparell de l'edifici ha estat fet amb petits carreus força ben escairats, col·locats a trencajunts i en filades d'alçària desigual. El campanar té un aparell semblant. Les capelles laterals, per contra, han estat realitzades amb pedra molt irregular.
L'obra, en conjunt, s'avé a les formes pròpies de l'arquitectura llombarda evolucionada, de la fi del segle xi o inicis del XII.

Creu processional
D'aquest temple procedeix una creu processional treballada en aram, conservada al Museu Episcopal de Vic catalogada amb el número d'inventari 178. És una peça tardana dins el romànic però que conserva l'esquema i la distribució del conjunt, si bé cal situar la tècnica i el disseny dels motius ornamentals dins el gòtic. La datació és de finals del segle xiii. de planta romànica dels segles XI i XII, amb nau rectangular coberta amb volta de canó i dues capelles que fan de creuer. A l'església s'hi troba adossada un edifici posterior que va servir de rectoria.

A partir d'aquí, ens dirigim per la pista de la dreta que s'enfila cap el corral del Mataró. Típica masoveria de pagès del municipi d’Arbúcies. A partir dels anys 70 es produí el fenómen d’èxode del món rural per anar a viure als pobles i a les ciutats properes, provocant la transformació en runes i la desaparició de moltes d’aquestes masies, i El Corral del Mataró no en fou cap excepció. L’any 1992 la família Mataró decidí restaurar la casa i convertir-la en una Escola del Bosc amb la finalitat de donar a conèixer sobre el mateix terreny el treball diari de la gent que hi viu i en viu, així com tot allò relacionat amb el bosc.

La casa El Corral del Mataró està situada dins el Parc Natural del Montseny, en el centre de la finca forestal del Mataró de Cerdans, amb els seus boscos programats en el PTGMF. La gran diversitat de paisatges i la riquesa forestal fan d’aquesta zona un lloc ideal per gaudir de l’entorn i passar uns agradables dies de convivència.

Està legalitzada per la Generalitat de Catalunya en la Direcció General de Joventut amb el número 90 i pel Departament d’Agricultura amb el títol d’Aula d’Entorn Rural, dins el cens general d’entitats d’educació ambiental de Catalunya, pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’any 2019, el Parc Natural del Montseny ha certificat l’adhesió d’El Corral del Mataró a la Carta Europea de Turisme Sostenible als Espais Naturals Protegits, pel seu compromís amb la sostenibilitat.

Tot el recorregut que fem avui coincideix amb una ruta senyalitzada que comença al Corral del Mataró.
L'itinerari proposat és un recorregut circular d'uns 4.290 metres de longitud per pistes forestals de terra i d'una durada aproximada d'una hora i 45 minuts.

La totalitat del recorregut és dins la finca forestal El Mataró de Cerdans, que data del segle XII i que ha desenvolupat la mateixa activitat al llarg de 25 generacions. En la seva major part se situa dins el municipi d'Arbúcies, comarca de la Selva, i una petita part a Espinelves, comarca d'Osona. El 90% de la finca es troba dins el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

Les dades forestals de la finca són les que podrem veure al llarg del recorregut. És gestionada seguint les directrius del Pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF) número 01645, que porta a terme l'empresa familiar FOAGMA (Forest-Agrico El Mataró).

La finca inclou uns 4 quilòmetres de carreteres principals i uns 50 quilòmetres de camins secundaris i de desembosc, amb sòls de textura sorrenca, formats bàsicament per sauló. Està situada íntegrament entre la cota mínima de 560 metres i la màxima de 1.065 metres sobre el nivell del mar.

Al llarg del recorregut podrem veure:
– Unes 70 espècies arbòries, amb un cartell per a cada una.
– 6 plafons descriptius al costat de les diferents tipologies forestals que inclou la finca: la sureda, els riberals o arbres de ribera, la perxada de castanyer, l'alzinar, la fageda i les plantacions de coníferes.
– 6 plafons descriptius amb parades informatives: «Dades generals de la ubicació del recorregut i de la finca», «Panoràmica del massís del Montseny», «L'alzina d'El Mataró», «L'ermita de Sant Cristòfol de Cerdans», «Panoràmica de la vall d'Arbúcies» i «La carbonera i la barraca del bosquerol».
Passarem pel costat de la casa pairal El Mataró de Cerdans, on hi ha una petita serradora i es fa la primera transformació dels productes fusters de la finca, sobretot el castanyer.

Després de passar pel Corral del Mataró ara només ens resta seguir la pista i acabar el recorregut a coll de Revell.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://www.elcorraldelmataro.com/