Coll de Revell St Cristòfol Font de Gomara

Excursió que sortint de Coll de Revell te una primera part fins a Cerdans suau i planera amb bones vistes al llarg del camí, sobre la capcelera de la vall d'Arbúcies, dominada en tot moment pel turó de Grenys i el cim de les Agudes. Passem per el coll de Bancells, la masia del Mataró amb la seva Alzina Grossa a tocar de la casa, i seguidament en un pla del bosc l'Església Romànica de Sant Cristòfol de Cerdans.
A partir d'aqui seguim en direcció de Viladrau , passem sota la planta envasadora d'aigua i baixem al sot de Riufred i la Font de Gomara , sortim a la carretera que seguirem direcció Espinelves 2 Kms fins el trencall de can Carbasser, travessarem la Riera d'Espinelves i pel camí forestal en diverses ziga-zagues arribarem novament a Coll de Revell.

Llocs a destacar del recorregut

Coll de Revell
Depressió entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els termes d’Arbúcies (Selva) i Espinelves (Osona), on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.
Hi ha un hostal i una benzinera.

El Mataró
El Mataró és una masia d'Arbúcies (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Mataró és una antiga masia formada per diverses edificacions juntes de tres plantes i diferents nivells d’alçada. El cos més antic sembla ser el que està a tocar de la carretera, amb la coberta a doble vessant i les obertures envoltades amb pedra monolítica. L’entrada és d’arc de mig punt adovellada i es troba tallada pel cos que s’afegeix perpendicularment a aquesta façana.

Aquest antic edifici ha estat reformat ja que la part davantera és més alta que la part posterior i això s’aprecia en la teulada que ha estat aixecada. És en aquesta part (a la façana posterior) on trobem una finestra amb la inscripció de 1715 a la llinda.

Pel que fa al cos adossat al costat dret, és amb vessant a façana i l’entrada principal és d’arc rebaixat emarcat amb pedra, amb la inscripció de “Josep Mataró 1892”, moment de la seva reconstrucció. Aquí les obertures són rectangulars i emmotllurades, amb balconada i de construcció més moderna. S’hi afegeix a la dreta, un altre cos de dues plantes amb una galeria d’arcs de mig punt i vidrieres al primer pis, també més moderna. Al voltant de la casa hi ha altres dependències de treball. La finca està ballada.
ALZINA GROSSA DEL MATARÓ. Es troba en el Mataró de Cerdans. Catàleg dels arbres monumentals, notables i singulars del municipi d'Arbúcies.

Sant Cristòfol de Cerdans
L'església de Sant Cristòfol de Cerdans, centre d'un veïnat amb el mateix nom, es troba emplaçada a l'extrem nord-occidental del terme municipal d'Arbúcies, dins la reserva del Parc Natural del Montseny, adossada a l'antiga rectoria que amaga el sector de la capçalera. L'edifici actual és format per una nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre a la nau per mitjà de dos plecs. L'absis és decorat amb un grup de cinc arcuacions llombardes separades per lesenes i coronades amb motllura. Les pedres que formen les arcuacions són de color vermellós; l'efecte decoratiu és remarcable. Sobre la volta de l'absis hi ha una petita torre de campanar, de base quadrada i coberta de quatre aiguavessos, de construcció més tardana. A l'interior, l'absis té centrada una finestra de doble esqueixada. Són també posteriors, les dues capelles laterals, situades a banda i banda de la nau central, les quals tenen l'aire de transsepte. La porta principal s'obra al mur de migdia, és d'arc de mig punt amb un plec a l'interior i un a l'exterior. Les façanes laterals exteriors presenten un fris decorat amb arcuacions llombardes que es repeteix a la façana de tramuntana però deixa sense decoració el mur de ponent.

L'aparell de l'edifici ha estat fet amb petits carreus força ben escairats, col·locats a trencajunt i en filades d'alçària desigual. El campanar té un aparell semblant. Les capelles laterals, per contra, han estat realitzades amb pedra molt irregular.

L'obra, en conjunt, s'avé a les formes pròpies de l'arquitectura llombarda evolucionada, de la fi del segle XI o inicis del XII D'aquest temple procedeix una creu processional treballada en aram, conservada al Museu Episcopal de Vic catalogada amb el número d'inventari 178. És una peça tardana dins el romànic però que conserva l'esquema i la distribució del conjunt, si bé cal situar la tècnica i el disseny dels motius ornamentals dins el gòtic. La datació és de finals del segle XIII.

Font de Gomara
trencarem per un corriol a l’esquerra que baixa dret per la muntanya entre esbarzers i ortigues més altes que nosaltres. A 250m. després de passar per sota la línia elèctrica, podrem gaudir d’aquesta font dedicada al 1991 per part dels amics del Aplec de Matagalls al doctor Antoni Ariet (1872-1951), alcalde de Viladrau durant 14 anys i metge del poble durant 55. Antoni Ariet i Berberís fou l’autor de l’obra “Topografia mèdica de Viladrau”, premiada amb un accésit al 1915 per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Al 2012, després de netejar i treure tota la bardissa de la Font de Gomara vàrem poder llegir el lema de Francisco de Febrer a la font:

¿No l’heu vist, per vostra ditxa,
el poblet de Viladrau,
humil entre les arbredes
de frondosa i gerda vall?

En motiu del 66è Aplec del Matagalls, s’han inaugurat les millores portades a terme: la senyalització, l’esbrossada del corriol, el repintat de les lletres del pedró i la retirada del gran arbre caigut. El pare Ramon Caralt ha recordat l’acte de benedicció de la font de l’any 1991, en Àngel Rabat ha glossat la figura del Dr. Ariet, i els nens del casal d’estiu de Viladrau han llegit poemes de Francesc de Febrer.

Informació de Viquipèdia i Ajuntament de Viladrau