Coll de Terrades Parador de Sau Monestir de Sant Pere de Casserres

Excursió fàcil i força planera que sortint i acabant al coll de Terrades, permet un Fàcil i curt itinerari per visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, alçat en un enclavament privilegiat, a l’extrem de la carena sobre el meandre que dibuixa el Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se a les Guilleries.
Camí ben fressat, senyalitzat i evident, amb grans roques que indiquen l'opció a seguir i gaudint de petits miradors sobre els meandres del Ter amb vistes esplèndides en tot el recorregut.
Retornem pel mateix camí fins al Puig dels Moros on anem a la dreta. Travessem la carretera (rètols indicadors) i baixem per un camí costerut fins a una pista que seguim fins Solell de Casserres, on desfem el camí de l’anada, fins acabar novament al Coll de Terrades.

Punts a destacar del recorregut

Coll de Terrades (532m)
Amplia collada a la carretera d’accés al parador de turisme. Bona perspectiva del Pantà de Sau i el Puig de la Força. Panells informatius de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del monestir de Sant Pere de Casserres. Rètols indicadors.
Anem a l’esquerra en direcció al parador, guiats pels senyals del PR C-40. Poc abans d’arribar-hi prenem a mà esquerra la carretera de Sant Pere i la deixem ben aviat per un camí a mà dreta (rètol indicador sobre una llosa).
Seguim el ben definit camí, paral•lel a la carretera, amb bones vistes i sovintejats miradors sobre el Ter i la Serra de Santa Cília, a l’altre riba.

El Parador de Turisme de Vic-Sau és un establiment hoteler de les Masies de Roda (Osona), situat als peus de la península de Casserres, davant del pantà de Sau, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després del coll de Terrades.
El Parador va obrir les portes al públic el 25 de maig de 1972, encara que no fou inaugurat oficialment fins al 17 de juliol d’aquell mateix any. Es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó.

L’edifici, que actualment s’ha reformat completament, reprodueix una típica masia senyorial catalana. Pel que fa a l'àmbit estilístic i arquitectònic, cal distingir entre la façana principal, que reprodueix les línies distintives de l’arquitectura senyorial catalano-aragonesa, i la cara posterior caracteritzada per les formes pròpies de la masia catalana. Destaquen els grans finestrals amb arcs de mig punt, les reixes als balcons i les galeries i arcades de pedra massissa.
Actualment, el Parador és gestionat per l'empresa Paradores de Turismo de España,SA.

El parador i l'Estatut de Sau
Aquest Parador ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió del grup de parlamentaris catalans, diputats i senadors, anomenat la Comissió dels Vint que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya, entre el 12 i 15 de setembre 1978, conegut també, per aquest motiu, com l'Estatut de Sau.

A l’entrada del Parador hi ha el monument a l’Estatut de Sau, obra del prestigiós escultor Josep Ricart i Maymir. El monument fou inaugurat el dia 3 d’octubre de 1982 pel, aleshores, President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, l’alcalde de les Masies de Roda, i la majoria dels parlamentaris que participaren en la redacció de l’Estatut, començant pel president de la Comissió dels Vint, Josep Andreu i Abelló.
Puig dels Moros (568m)
El camí continua per la dreta. Per l’esquerra un corriol, que seguirem de tornada, baixa a creuar la carretera. Prenem un evident camí esglaonat entre l’un i l’altre i ens enfilem al Puig dels Moros passant pels paraments dels murs de l’antic Castell de Casserres (1).
Seguim la carena del turó per camí poc definit, revoltem a l’esquerra per baixar a la carretera pel costat d’un altre tram de mur del castell.
Continuem 100 metres per la carretera i anem a l’esquerra a recuperar el camí que hem deixat per pujar al puig.
A partir d’aquest punt ja podem anar albirant el monestir, al fons de la carena de Casserres.
Passem pel costat de l’aparcament, travessem el centre d’acollida i atenyem el portal d’accés del monestir.

Sant Pere de Casserres (484m)
Fundat l’any 1005 és l'únic de l'orde benedictí a Osona. Va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal d'Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau. S'interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, però després inicià un llarg periple de decadència.
El conjunt és d'estil romànic, amb alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV, l'abandonament de la vida monàstica i posterior ús per a feines agrícoles.
Fou restaurat el 1994.

(1) Documentat d’ençà el 898, fou destruït el segle XV arran de la primera Guerra dels Remences. Se’n conserven dos trams de murs. També s’hi poden apreciar les restes d'un cos d'edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d'entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d'opus spicatum.

Solell de Casserres (472m)
Nombrosos rètols indicadors. Tornarem al coll de Terrades pel costat de ponent, ara anem a la dreta en direcció sud per una ampla pista, fins a sortir directament a l'aparcament d'inici de recorregut.