Coll del Cirerer, Ermita de Santa Creu d'Horta i Ermita de la Mare de Déu del Pedró des de Sant Hilari Sacalm

Ruta circular des de Sant Hilari Sacalm passant per:
- Planta emballenadora ade aigra (0.5 km)
- Coll del Cirerer (4.2 km)
- Ermita de Santa Creu d'Horta (5.0 km)
- Roure de Ca n'Iglesies (5.7 km)
- Collet de l'Espinau (7.0 km)
- Ermita de la Mare de Déu del Pedró (10.3 km)
- Collet de la Fusta (11.3 km)
EL TEXT ES DEL MEU ANIC I COMPANY d ´ EXCURSIONS JOSEP CASTELLS joseocastells
Per avui en Manel Vila del Olmo que dirigeix i lidera els Excursionistes dels Dilluns ens ha fet una proposta interessant per l'entorn de Sant Hilari Sacalm . Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural.

És també anomenada "La Vila de les 100 fonts", ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de fonts, entre les quals es troba la Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional. La seva importància estratègica deriva també de ser cruïlla de camins històrics, entre ells el Camí Ral de Girona a Vic, ben important durant molts de segles.

El relleu ondulat del massís de les Guilleries dibuixa una comarca natural que ha preservat la seva cultura i particularitats al llarg del temps. Som un territori amb arrels, vinculat a l’entorn, que gaudim del nostre propi estil de vida. Tens molt per veure-hi.

És un massís muntanyós situat a l’extrem Nord Est de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva. L’altitud màxima és la de Sant Miquel de Solterra (popularment Sant Miquels de les formigues) de 1.204 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1.000 m.
La capital d’aquesta comarca natural és Sant Hilari Sacalm. Des del punt de vista geològic és un massís antic d’edat paleozoica, format principalment per materials granítics i esquistosos, que han condicionat el modelat del relleu. S’ha de remarcar la presència dels gneissos de les Guilleries, únic lloc de la serralada catalana on apareixen. Per sota dels extensos altiplans del massís, es formen una sèrie de lleugeres ondulacions i cims arrodonits amb un relleu molt característic.

A nivell de vegetació és un massís poblat d’alzinar muntanyenc (Quercus ilex) i algunes suredes (Quercus suber) als vessants assolellats i d’espècies caducifòlies com els roures, fagedes (Fagus sylvatica) i castanyers als vessants més obacs.

Actualment també conviuen amb espècies de coníferes que es fan servir com a recurs forestal. Amb aquest mosaic vegetal tan ric, la presència de fauna també és molt variada; sovinteja la guineu, o la guilla, d’on es diu que prové el topònim del massís. També hi ha altres carnívors com el gat mesquer, la fagina, el teixó i la llúdriga. El senglar també és omnipresent a tot el massís i s’organitzen batudes per caçar-lo.

Les Guilleries, precisament pel seu caràcter muntanyós i feréstec, han estat durant molts anys un espai inhòspit i desconegut. D’aquí n’han sorgit un bon nombre d’històries i llegendes; També personatges que amb aquest caràcter feréstec de la Guilleries han estat reconeguts arreu del país, com en Joan de Serrallonga (s. XVII), el bandoler amb més renom de Catalunya, i esdevingut mite per la literatura i la cultura popular o bé, el General Josep Moragues, heroi i màrtir de Catalunya que amb la seva valentia va esdevenir un lluitador exemplar en la defensa de la causa catalana durant la Guerra de Successió.

Així doncs farem una ruta circular des de Sant Hilari Sacalm passant per:
- Font del Sobirà (0.5 km)
- Coll del Cirerer (4.1 km)
- Ermita de Santa Creu d'Horta (4.8 km)
- Roure de Ca n'Iglesies (5.6 km)
- Collet de l'Espinau (7.3 km)
- Pi Gros de l'Espinau (7.6 km)
- Ermita de la Mare de Déu del Pedró (10.9 km)
- Collet de la Fusta (12.0 km)

Els entorns de Sant Hilari conviden al senderisme. Una de les moltes possibilitats que ofereixen és la Ruta de les 10 ermites, sols en farem dugues, en què els diferents paisatges es combinen amb una zona de la comarca on les petites mostres de romànic religiós són abundants i la majoria estan restaurades. És una ruta apta per a tothom, a peu, a cavall o en bicicleta, ja que es pot fer per trams, segons les possibilitats de cadascú.

El recorregut complet requereix una bona preparació i encara que es pugui fer en dos o tres dies caminant, el desnivell és important, superior als 2.000 metres. La ruta, però, admet tot tipus de variacions. Es troba al nord-oest de la Selva i aplega els municipis de Sant Hilari Sacalm, Riudarenes, Anglès, Santa Coloma i Osor.

Hi ha dues zones clarament diferenciades pel que fa al paisatge: la que transcorre pels municipis de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, on el paisatge és més sec, amb pins, suros i alzines, i l’orografia és més suau i arrodonida, i la resta, de més altitud i on a més de suros i alzines hi ha d’arbres de fulla caduca com ara castanyers, roures i fins i tot avets Douglas (el pi d’Oregon) de caràcter alpí. A l’entorn de l’Espinau es troba un pi monumental i, ben a prop, als dominis de l’antiga pairalia de Ca n’Iglesies, un dels roures més alts i espectaculars del país.

La Ruta de les 10 ermites és un recorregut de 66 quilòmetres que uneix 10 ermites al voltant de la capital de la Selva. La idea va sorgir l’any 1995, quan un grup de socis del Centre Excursionista Farners va començar a recuperar els camins, molts de perduts, que comunicaven les ermites entre si i amb Santa Coloma de Farners. En els inicis, les ermites que formaven part de la ruta eren nou, a què posteriorment es va afegir l’ermita de Santa Creu d’Horta, del terme d’Osor.

L’actual ermita de la Mare de Déu de Farners és un edifici construït en bona part fa uns 200 anys, tot i que hi ha referències d’una construcció inicial del segle XI. Està precedit per una vistosa porxada i té com a capçalera part de la nau i l’absis de l’església, des d’on es pot contemplar el castell de Farners. Dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Mare de Déu de Farners i una talla romànica del segle XII restaurada recentment. És una de les poques que encara conserven els vestits.

La Santa Creu d'Horta és una església amb elements romànics i barrocs d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església se situa al centre de la vall d'Horta, al lloc anomenat Puig de Santa Creu.

Descripció
L'església de Santa Creu d'Horta està estructurada en dos elements: per una banda, tenim la rectoria. Es tracta d'una construcció que consta de tres plantes i que està coberta amb una teulada d'una sola aigua de vessant a façana. La planta baixa consta de tres obertures, com són dos portals rectangulas d'accés, i una finestra rectangular. Tots tres equipats amb llinda monolítica i muntants de pedra, i la finestra a més a més està complementada amb un ampit.

En el primer i segon pis proliferen les obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra, les quals són projectades com a semi-balconades, ja que les baranes de ferro forjat actuen més com a ampit que no pas com a baranes pròpiament, cosa que provoca que no sobresurtin gens respecta el pla horitzontal de la façana. Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes, aquest és molt auster i discret i sense cap element a destacar. Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.

Pel que fa als materials, la rectoria té com a matèria primera la pedra, la qual la trobem present en dos formats: per una banda les pedres fragmentades i els còdols manipulats cops de martell i lligades amb morter de calç. Aquesta és la solució que pondera en les quatre façanes. Mentre que per l'altra, la pedra desbastada i treballada localitzada en les llindes, muntants i ampits de les respectives obertures dels tres pisos.

En segon lloc tenim l'església, pròpiament, la qual és d'estil barroc-neoclàssic. La façana, la qual està arrebossada, és molt senzilla i presenta una sèrie d'elements interessants: en primer lloc un portal d'arc rebaixat amb uns grans muntants de pedra ben desbastats i treballats. Seguidament hi ha una fornícula, la qual alberga al seu interior una creu de ferro forjat. Una creu ubicada sobre un petit basament o pedestal i d'aspecte sobri però elegant. En tercer lloc trobem un ull de bou i finalment un respirall en forma ovalada. El campanar que corona l'església, de torre quadrada i teulada piramidal, queda pràcticament ocult pel fet que la rectoria està immediatament adossada a l'església.

Tanca la façana en la part superior, un ràfec format per cinc fileres: les quatre primeres són de rajola plana i l'última de teula.

Al costat dret del portal trobem un rètol o cartel·la, a l'interior de la qual hi ha gravada una inscripció molt interessant que diu així: "PARRÒQUIA DE STA. CREU D'HORTA. BISBAT DE VIC. EN PROVA D'AGRAÏMENT A TOTES AQUELLES PERSONES I. ORGANISMES QUE HAN COL·LABORAT EN LA SEVA RESTAURACIÓ. DIA DE LA INAUGURACIÓ: 21-VII-1991. RECTOR: JOAN TUNEU i MIR, PVRE. TERME MUNICIPAL: OSOR (GUILLERIES). PROVÍNCIA: GIRONA."

Adossada al lateral esquerra de l'església hi ha un cementiri de petites dimensions el qual acull una petita estructura en forma de nínxols molt discrets. El cementiri acumula un petit desnivell, ja que està ubicat en un marge o pendent. Paral·lelament en la façana lateral de l'església s'aprecia les restes vivents d'un rellotge de sol bastant deteriorat, ja que les franges de les hores han desaparegut parcialment, però conserva intacta la broca que marca les hores.

A uns escassos 100 metres de l'església, trobem un mas molt interessant d'Osor com és el famós Ca l'Iglésies. I ben a prop el seu roure monumental.

Sant Pere Cercada ja és tota una altra cosa. Construïda entre finals del XII i principi del XIII i consagrada l’any 1245 pel bisbe de Girona Guillem de Cabanelles, a partir del 1480, la comunitat agustiniana que hi residia entra en decadència i, un segle després, passa a dependre de la Seu d’Urgell. És un magnífic exemple de romànic tardà, amb planta de creu llatina, cimbori octogonal i capçalera triabsidal. L’antiguitat de Santa Victoria de Sauleda és notable, construïda a finals del X, va ser consagrada el 1167 i donada al monestir de Sant Pere de Cercada. Un edifici magnífic que amb la restauració va perdre alguns atributs.

Sant Miquel de Cladells és una església romànica dels segles XI i XII inclosa en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i que dona nom a una entitat de població del municipi de Santa Coloma.

De Santa Margarida de Vallors hi ha referències de l’any 886. L’actual restauració data del 1992. Aquí es recomana visitar la curiosa pedra dels Evangelis.

El Pedró, a Sant Hilari Sacalm és, amb 920 metres, el punt més alt de la serra del mateix nom. L’ermita de la Mare de Déu del Pedró és centre de devoció comarcal. El Santuari de la Mare de Déu del Padró és una església de Sant Hilari Sacalm (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Edifici religiós orientat a ponent, i situat dintre de l'agregat de Santa Margarida de Vallors.
Té una sola nau rectangular, i una edificació annex, construïda posteriorment i la sagristia. La coberta és a doble vessant en teula àrab.
Porta d'entrada adovellada i en arc de mig punt i a cada costat una finestra amb ampit, brancal i llinda de pedra. A la part superior hi ha un ull de bou amb una reixa.

L'altar compta amb la imatge de la Verge del Padró, del s. XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Se celebra un concorregut aplec el tercer diumenge de juny. La devoció a aquesta marededeu té diversos Goigs dedicats.
Corona l'edifici un campanar d'espadanya.
El més destacable són uns contraforts que hi ha a la part sud, que semblen fets amb les pedres de l'antic temple.
Els murs estan construïts amb carreus granítics mig escairats.

Història
L'església apareix documentada el 1285 però l'edifici actual respon a una reforma del 1520 i a una ampliació del 1619. L'edifici annex es construí el 1833.
La placa de la façana del 1978 fa referència al bisbe Salvi Huix (1877-1936), natural de la zona.

Al cim de la muntanya de Santa Barbara s’alça l’ermita del mateix nom, un edifici construït probablement en el segle XIII, de què ja no quedaven gaires elements originals i que la restauració de finals del segle passat va consolidar i convertir en un refugi de muntanya.

Queda, finalment, l’ermita de Sant Andreu de Castanyet, un edifici de factura probablement romànica, molt retocada. Es troba adossat a la rectoria del segle XVIII, de què la llinda d’una finestra té una inscripció del 1618 i a la portalada, una del 1757.

Hostals de muntanya
La Taverna de Castanyet, que les darreres dècades del segle passat va introduir una nova manera d’entendre els hostals, en què la música tenia un paper important; el Sobirà de Santa Creu, l’hostal per excel·lència dins la que va ser una de les pairalies més importants del país; l’Espinau, no gaire lluny, una senzilla casa de pagès on es pot menjar un arròs memorable; Can Masferrer, a l’Esparra, i el santuari del Coll, fora de ruta però amb una habilitat indiscutible per cuinar el senglar, són alguns del indrets que faran més deliciosa la caminada.

La sacsejada del segle XV
La sèrie de terratrèmols que es va iniciar a Amer el març del 1427 va posar punt final a bona part del romànic de la zona. No és casualitat que, a partir de mitjans del segle XV, el monestir de Sant Pere Cercada entrés en decadència com ho va fer el d’Amer, dels més afectats a tota la zona. “Moltes cases i tot el castell d’Anglès i moltes esglésies de diferents parròquies han patit danys importants –assenyalen les cròniques de l’època– i a la vall d’Osor, han caigut totes les cases.” Tot i que l’epicentre es va situar a Amer, la Cellera, Anglès i Osor, Santa Coloma no en va quedar al marge i, amb més o menys intensitat, les principals edificacions van quedar afectades. Tot això permet entendre que hi quedi molt poc romànic original a les construccions religioses i que les obres que podem contemplar al llarg d’aquesta ruta siguin, en el millor dels casos, restauracions posteriors al segle XV i la majoria molt més properes al nostre temps.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pista-del-sobira-el-sobira-santa-creu-dhorta-roure-de-ca-niglesies-lespinau-pi-de-lespinau-ermita-d-17677820