Coll del Corral de Ca la Torre, Coll de la Basseta, Molló Puntaire, Portella del Xató i Collet de la Creu des de Castelló

Ascensió al punt més elevat de les serres de Tivissa-Vandellòs a les Serres de Mestral, el Molló Puntaire. Les Serres de Mestral és com s’anomena a una part de la llarga serralada Prelitoral catalana, amb cingleres, barrancs, coves, balmes, turons molt trencats i un relleu agrest i esquerp, però amb molta bellesa.
Ens dirigim al llogaret deshabitat de Castelló al municipi de Vandellòs, un poble d’origen medieval. Aquest poble va quedar abandonat per la duresa de la vida en aquest indrets muntanyosos, però fa uns anys que l'associació Masia de Castelló l'està recuperant , i organitza alguns esdeveniments com el Pessebre vivent dels Estels, la festa de santa Llúcia (festa major), la Rústic festa amb una trobada d’acordionistes i camps de treball. Situat en un coster sota la cinglera dels Dedalts, entre Vandellòs i Masboquera.
Anem a buscar el sender que surt de la part alta del poble, on hi ha un pou i una bassa. Seguim la indicació Rentadors de cal Bertran, el sender ben arranjat puja pel mig del bosc cap als Dedalts. Trobem l’indicació a l’esquerra de la font/rentador i fem un anar i tornar per veure-la. Hi ha una taula i banc de fusta. Més endavant ens tornem a desviar al peu dels cingle per visita la cova de Castelló. Una balma tancada amb paret de pedra seca, segurament utilitzada com a corral el bestiar.
Enllacem amb el PR C 92, el sender puja fent llaçades, conserva algun tram de l’empedrat i dels marges de pedra seca. Després de passar les ruïnes del corral del Coixet enllacem amb el GR 192 camí del vent, que uneix Cambrils i Amposta per l’interior. Passem pel Collet del Parra i el Collet del Corral de Ca la Torre, on deixem el GR i continuem el PR 92, ens dirigim al Coll de la Basseta per camí carreter, el camí de Lleira. Un cop al Coll seguim un sender que ens porta a la font Navaes una bonica raconada amb marjades de pedra seca. Ens enfilem el grau de Navaes cap al Molló per un paratge de roques amb formes singulars modelades per l'erosió.
Assolim el Molló Puntaire, un 100 cims i el punt més alt de les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Per sort avui podem gaudir de les esplèndides panoràmiques, l'última vegada que vam pujar fa uns anys hi havia boira i no vam poder veure res. Iniciem el retorn resseguint la carena cap a una enorme torre elèctrica d’alta tensió. Arribem a la portella del Xató, on agafem una pista que baixa amb forta pendent i amb molts trams encimentats. A la cruïlla ens desviem a l’esquerra el camí de les Obagues de Castelló, en una paret de roca ens crida l'atenció una placa de pedra que indica els Graus de Castelló, i també hi ha una inscripció “A Castelló la presó, a Vandellòs la cadena, tornemos a Castelló, que és la presó sense pena”. Passem per la font de Castelló seca i arribem de nou al poble.