Coll dels Horts Castell de Bac Grillera Ermita del Fau Colla dels Divendres

L'excursió d'avui, l'iniciem i la finalitzem al km 22,2 de la carretera GI-503 que va de Maçanet de Cabrenys al poble de Costoja, en el punt del Coll dels Horts. Avui hem anat a conèixer el que queda de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol dels Horts a l’Alta Garrotxa.
L’accés a aquesta ermita cal fer-lo per un camí que surt del coll dels Horts entre el poble de Tapis i Costoja, aquest coll fa de separació entre el Principat i la Catalunya Nord.
Arribats a Maçanet de Cabrenys es segueix cap a Sant Llorenç de Cerdans i en el coll esmentat cal deixar el cotxe a fi de començar el camí. En aquest indret hi ha uns indicadors que en senyalant el camí, com és costum no posa ni el temps ni la llargada del recorregut.
Comencem a caminar per la pista que va al Coll de Fau, després de 160 m girem a mà dreta direcció(S) per la pista que ens porta a l'ermita de Sant Cristòfol dels Horts, L’indret és molt bonic i és una llàstima que l’ermita s’estigui enrunant, des de l’ermita és veu el poble de Costoja a dalt el coll. Aquest lloc ja surt documentat l’any 878 i les restes que queden de l’Església son romàniques dels segles X al XIII, aquesta pertany al municipi d’Albanyà.

Sant Cristòfol dels Horts
L'església de Sant Cristòfol dels Horts és molt enrunada. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Presenta elements constructius d'èpoques diferents. La meitat occidental que sembla la més antiga és la més malmesa i ha patit diferents intervencions. La resta de la nau conserva la volta, mentre que l'absis té la coberta enrunada i també part dels murs. Els murs laterals estan reforçats per uns contraforts en talús. Les diferències en l'aparell constructiu posen de manifest els diferents períodes en què es van construir els murs. Al sector de ponent de la nau presenta un aparell de carreus petits de pedra calcària de travertí que correspon a una reconstrucció tardana. Del mur lateral de migdia se n'ha conservat poca alçada. El mur de tramuntana s'ha conservat bé i és cobert per una volta lleugerament apuntada. ermita en molt mal estat amb restes de pintures darrere de l'altar. Sant Cristòfol dels Horts és l'església d'un poble de masies dispers, actualment abandonat, situat a l'extrem septentrional del municipi d'Albanyà. El lloc dels Horts és esmentat en el precepte reial, favorable a Santa Maria d'Arles, de l'any 878, en relació amb unes terres que havien de pertànyer a Sant Pere d'Albanyà. La parròquia no apareix esmentada fins a l'any 954. De la parròquia de Sant Cristòfol dels Horts depenien, en època postmedieval, les esglésies de Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el Santuari de Santa Maria del Fau. A prop hi queden les restes de la casa del Mas dels Horts.

Per un corriol molt fressat anem pujant per dins del bosc fins al Collet de la Fiola i més amunt les runes de la casa de la Fiola, vestigis d'una gran masia que encara es poden veure els compartiments dels habitatges, el forn de pa i corrals.
Per darrere la casa surt el corriol que s'enfila per la carena i ens deixa al puig de la Gavarra o Castell de Bac Grillera (cim emblemàtic de la llista dels Cent Cims).

El Puig de la Gavarra és una muntanya de 1057 m. a la serra de Bac Grillera, situada entre els municipis d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys, tots dos a la comarca de l'Alt Empordà.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 302079001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Magnífica vista d'Alt Empordà, Canigó, El Camanegra, El Bassegoda, al (S-E) el Pantà de Boadella i el Golf de Roses.
Fent camí per la carena ens arribem al Castell de Bac Grillera, el pugem pel costat (O) entre roques, equipades amb cadenes per donar més seguretat.
Continuem per la carena de la Serra del Bac Grillera, passant per les escletxes del Pou de la Fau i més endavant el Coll, d'on surt el caminet que porta a l'ermita de la Mare de Déu del Fau.

Situada a uns cinc quilòmetres al nord del nucli urbà de la població d'Albanyà, a la collada del Fau, a la serra del Bac de Grillera. Ermita d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l'espai. L'arc triomfal, però, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d'aquesta, als laterals de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a l'interior. La del frontis és d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra petita ben escairada. Per damunt hi ha un òcul de pedra força reformat. El parament està coronat per una fina cornisa motllurada que també decora el campanar. La porta lateral és d'arc de mig punt adovellat. A l'extrem de llevant de la façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc. L'ermita va ser restaurada el 2015 i es va reconstruir l'arc del campanar.

La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, amb carreus a les cantonades. Els paraments conserven parts dels revestiments arrebossats. L'interior està arrebossat i emblanquinat. Al costat de l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament enderrocada.
Història
L'ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l'antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys. És coneguda també com l'ermita de "les Formigues" o de "les Alades". La imatge de la Mare de Déu va ser destrossada el 1936 i va ser reposada amb una de semblant a l'anterior el 1948. Té uns Goigs dedicats. L'ermita ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle xv. Segons Lluís Constants, per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el vicari general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una gran multitud de fidels. Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels bisbes Dalamau de Mur, l'any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia constar que aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils. L'església edificada vers el segle xv, actualment és abandonada, però de moment s'aguanta en totes les seves parts. Després de visitar-la desfem el camí fins el Coll, baixant a (N-O) a trobar la pista que ve del Coll dels Horts. En el camí trobem el Teix monumental del Fau, més endavant la Font, l'alzina i l'Hostal del Bac del segle XVIII
Sols queda seguir la pista amb suau baixada, passant per la casa de la Gavarra i seguir fins el Coll dels Horts, on tenim el cotxe i hem iniciat l'excursió.

Informació extreta de la Viquipèdia