Coll d'Estenalles, Montcau, mirador de la Roca Encavalcada, Casetes del Bufí, els Òbits i Morral Gran

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.

Aquesta excursió és una nova mostra de les infinites alternatives i combinacions que es poden fer per les serralades de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
En concret la raó principal d'aquesta sortida és conèixer el recondit amagatall de les Casetes del Bufí, però "de passada" pujarem al Montcau i seguidament anirem fins la Roca Encavalcada i després de les Casetes pujarem fins els Òbits i tornarem per la carena del Morral Gran.
En resum, ens mourem per una de les zones més transitades de Sant Llorenç del Munt, com és el camí del coll d'Estenalles a la Mola, però només el trepitjarem pujant i baixant del Montcau; durant la resta de l'excursió anirem per camins solitaris i en arribar a les Casetes del Bufí, elevarem el mot "solitari" a la màxima expressió.
Fem una mica d'història de Les Casetes del Bufí, ja que en té i força. Es troba a prop del camí que va dels Òbits a La Morella i a una alçada de 890 metres, en un indret totalment feréstec i amagat.
És una gran balma obrada de grans dimensions, amb una cova que sorgeix en el seu interior.
Aquesta cavitat va ser obrada a l'edat mitjana per tal de dedicar-la a activitats ramaderes i pertanyia a l'antiga i desapareguda masia Bufí, situada a la Vall de Mur.
En desaparèixer aquesta masia les Casetes del Bufí varen servir de refugi per els carlins durant els tres conflictes bèl·lics del segle XIX, després serviren d'amagatall pels falsificadors de moneda falsa que l'imprimien als Òbits i posteriorment era un dels llocs de descans i aixopluc pels carboners de la zona.
Actualment aquesta balma encara conserva la paret exterior i a l'interior hi ha un parell de tamborets i restes de fogueres. Des de l'exterior la vegetació cobreix totalment la paret i pràcticament passa desapercebuda i el camí mor allà mateix.
Del Montcau, conegut per tothom no cal dir-ne rés. La Roca Encavalcada, consisteix en un caprici de l'erosió, és un indret que cal visitar ja que sembla mentida com pot aguantar-se aquella gran roca encastada entre les que la sostenen, tot plegat dona una sensació de fragilitat, con si tot anés a caure d'un moment a l'altre. Els Òbits, una altre gran balma obrada, també és força coneguda i visible des de la Mola, i situada a prop del camí del coll d'Estenalles a la Mola.
Per completar l'excursió tornarem passant pel la carena del Morral Gran i d'aquesta manera gaudirem de la gran vista panoràmica que hi ha des d'aquest indret, a part de separar-nos de la ruta turística del coll d'Estenalles a la Mola.
Durant el recorregut veurem el mar, el Montseny, el Pirineu i Montserrat, per citar només alguns dels indrets més destacats.

Començarem a caminar a l'aparcament del coll d'Estenalles, situat a la carretera que va de Matadepera a Mura i Talamanca, i seguirem l'ample camí que va a la Mola; aquest camí serà l'eix central de l'excursió, ja que durant l'anada l'excursió la farem per l'esquerra del camí i a la tornada per la dreta.
Poc després d'haver deixat endarrere l'esmentat coll d'Estenalles, i en arribar al collet d'Estella abandonarem el camí a la Mola per a seguir un camí a l'esquerra que va resseguint el llom de la carena, amb unes vistes molt boniques i espectaculars del turó dels Cortins.
Aquest camí, molt ben marcat ens condueix directament al peu del cim del Montcau; aquí deixarem el camí i els últims metres els farem per un pendent que és una mica més dret, però sense cap dificultat.
Dalt del Montcau contemplarem el dilatat panorama i tornarem al camí que hem deixat per enfilar-nos al cim. Seguirem aquest camí i arribarem al coll d'Eres, on retrobem el camí principal a la Mola.
Tornarem a seguir aquest camí uns metres en direcció a la Mola i l'abandonarem novament per a seguir un curt corriol que ens porta a una clariana, on podem admirar la silueta del Montcau i on a més a més hi ha les restes de quatre sepultures visigòtiques disperses dins de la zona boscosa i molt degradades.
Tornem al camí de la Mola i el seguim una mica més fins que l'abandonem definitivament per a seguir un marcat camí a l'esquerra.
Hem d'anar mirant el traçat, doncs al cap d'una estona en un trencall gira a l'esquerra, surt del bosc i comença a baixar, després el camí arriba a un punt en que és una mica perdedor. Concretament el punt d'interès. "Seguir recta avall" el vaig posar perquè travessem un bon camí i jo vaig caure en la temptació de seguir-lo uns metres a l'esquerra, mentre que el corriol que hem de seguir arrenca recta dissimulat per la vegetació, però després ja torna a ser marcat.
Pocs metres més avall arribem a una cruïlla que de tornada la seguirem, però ara seguirem baixant una vintena de metres més ... i ens haurem d'aturar en sec perquè ens trobem al caire de la cinglera i amb l'espectacular imatge de la roca Encavalcada al davant, separada uns metres de la cinglera i aparentment en un equilibri precari.
Som al mirador de la Roca Encavalcada. Indret on amb una mica menys de vegetació encara es podria gaudir més de la seva singularitat, però tot i així l'indret és espectacular i els precipicis que hi ha a sota i al voltant de la Roca Encavalcada, també.
Després d'assaborir d'aquesta contrada, reculem la vintena de metres finals i en arribar a la cruïlla que hi ha, seguim el camí per l'esquerra.
És un camí força bonic que bàsicament planeja per dins del bosc. Després de seguir-lo una estona arribem a un petit collet.
Podem seguir recta, però també podem fer una anada i tornada a un mirador que hi ha a l'esquerra.
L'esmentat mirador està molt proper i ens proporciona molt bones vistes de la canal o vall de Tanca i del Marquet de les Roques i de la vall d'Horta, on destaca la també singular forma de la "Màquina de Tren" ó Castell de Rocamur.
Gaudits de la panoràmica tornem a la cruïlla i seguim a l'esquerra (si no hem anat al mirador, en arribar a la cruïlla haurem seguit recta).
Ara el camí empren una forta baixada per una boscosa canal. Estem baixant de la cinglera; en arribar a baix sortim momentàniament del bosc i podem observar des de baix el mirador on estàvem situats fa uns moments.
Arribem a una nova cruïlla. A la dreta segueix un camí que ja ens portaria als Òbits, però això serà més tard, ara seguim recta. A l'esquerra del camí queda un turó, del que no he sabut trobar-ne al nom, però que ens ofereix molt bones vistes de la cinglera on estàvem abans.
Contemplada la cinglera, seguim el camí que segueix baixant i arribem a una nova cruïlla. Aquí hi ha marques de pintura i fites. Hem arribat al camí que puja de la Morella (Vall d'Horta) als Òbits o a la font Flàvia i collet dels Tres Termes (camí d'Estenalles a la Mola).
Després el seguirem, però ara farem una "anada i tornada" a les Casetes del Bufí.
Pràcticament hi estem a sobre, però rés sembla indicar-ho.
A l'esquerra surt un corriol que baixa i que és el que seguirem. Després de pocs metres ens trobem dalt d'un petit marge, el qual baixarem sense cap problema per l'esquerra; una vegada a baix el corriol segueix a la dreta; ens adonarem que estem en un lloc diferent, amb un microclima especial, molt més feréstec que fins ara, la vegetació i les bardisses ens envolten, només hi ha pas pel corriol, planegem per sota una paret balmada i de sobte ens topem amb una paret obrada quasi colgada de vegetació; hem arribar a les Casetes del Bufí.
A simple vista sembla que només hi hagi la paret, però a l'altre extrem de la mateixa hi ha l'obertura que ens permet entrar a la balma, i el que semblava no ser rés, és converteix en una espaiosa balma, on podem trobar-hi un banc fet amb troncs, un parell de tamborets, restes d'una foguera principal i d'altres de menors i al fons de la balma hi ha una cova que s'endinsa sota la muntanya. Realment si et volies amagar, aquest era l'indret perfecte.
Descansem, ja que tenim tamborets, i imaginem la quantitat d'històries que amaguen les parets que ens encerclen.
Hem de posar fi a la imaginació i abandonem aquest indret tan singular, remuntem el petit marge que hem baixat per arribar-hi i enllacem de nou amb el camí de la Morella als Òbits.
Ara toca pujar, una pujada llarga i sostinguda, però per un camí molt bonic i amb vistes canviants.
D'aquesta manera arribem a la cruïlla on es separen els camins als Òbits (esquerra) del de la font Flàvia i collet dels Tres Termes (dreta).
Òbviament hem de seguir a l'esquerra, però fixem-nos amb el traçat, doncs el camí arrenca passant per sobre de la zona rocosa que hi ha en aquest indret. És un camí molt ben marcat que en una estona ens deixa davant les grans balmes obrades dels Òbits; indret on inclús hi ha una bassa, que a vegades encara està plena d'aigua.
Si a les Casetes del Bufí, tot era amagat i ombrívol, als Òbits son a ple sol i visibles des de molts indrets (inclosa la Mola); les balmes son de sostres molt alts i obrades exteriorment. És un indret que depen de l'època de l'any convida a estirar-se al sol.
Sortim dels Òbits per l'altre costat seguint el camí que prové del camí principal del coll d'Estenalles a la Mola, però pocs metres després de sortir dels Òbits veurem a la dreta una fita i un corriol que s'enfila per dins del bosc. Hem de seguir-lo i després d'una curta pujada per superar el grau arribem a l'esplanada que hi ha a sobre mateix dels Òbits, on una discreta fita assenyala l'indret del turó dels Òbits.
Seguim el camí i en pocs minuts arribem al collet dels Tres Termes.
Ara tornem a trepitjar el camí del coll d'Estenalles a la Mola, però farem exactament això: el "trepitjarem" per travessar-lo, doncs per l'altre costat arrenca el bonic camí que ressegueix el llom de la carena i que ens porta fins el turó del Morral Gran, indret amb unes grans vistes, panoràmica que encara s'ampliarà si ens acostem fins el marge de la cinglera, indret on hi ha unes petites basses, a vegades també plenes d'aigua.
El Morral Gran, és també un indret assolellat i on hi regna una tranquil·litat total.
Seguim el camí que en aquest indret descriu una corba de gairebé 180 graus i poc després arribem a una cruïlla que seguim a l'esquerra i immediatament una altre que seguim a la dreta.
Hem entrat en una zona poc transitada i això es nota en l'estat dels camins; branques baixes, algun arbre caigut al mig del camí... Arribem a una nova cruïlla, concretament amb el camí que baixa del Morral d'en Bens.
Seguim caminant fins una nova e imperceptible cruïlla, hem d'estar atents al traçat, doncs quan el camí que seguim empren una evident baixada, a la dreta en surt un altre que és el que hem de seguir a partir d'ara.
És un camí que fa una forta baixada per dins del bosc i és molt perdedor, però hi ha marques de pintura blava (molt descolorida) i d'altres de pintura groga (més recents), entre les marques de pintura i el traçat no hi ha cap mena de problema per a seguir aquest camí, però cal estar atents per a no despistar-nos.
Al final de la baixada trobem un camí més ample que seguim a la dreta i poc després girem a l'esquerra.
Estem seguint una antiga pista en desús. No ens podem fiar, també hem d'estar atents al traçat, per`què hi ha un punt on hem de travessar la torrentera per tal de seguir també una pista en desús que hi ha a l'altre costat. La pista que seguíem i aquesta d'ara prenen direccions oposades, per tant és important canviar de pista.
Aquesta antiga pista és cada vegada més pista i menys camí.
Ara ja anem acostant-nos a la carretera; no la veiem, però sentim el soroll dels cotxes.
Així arribem a una nova cruïlla a l'indret del roure Escurçoner. Aquí hem de creuar la torrentera i fer un gir esquerra-dreta i a continuació seguir en lleugera pujada el camí que va paral·lel entre la riera i la carretera.
Nova i última cruïlla on hem d'estar amatents al traçat, ja que hem de seguir un corriol que surt a la nostra esquerra, però amb inici a sobre una zona rocosa.
Ara ja i en pocs minuts sortim directament a l'aparcament del coll d'Estenalles, exactament pel costat contrari del que havíem començat l'excursió.

HORARIS:
del coll d'Estenalles al Montcau: 25mn
del Montcau al coll d'Eres: 10mn
del coll d'Eres a les sepultures i mirador: 05mn
de les sepultures al mirador de la Roca Encavalcada: 20mn
del mirador de la Roca Encavalcada al mirador de la canal de Tanca: 15mn
del mirador de la canal de Tanca a les Casetes del Bufí: 25mn
de les Casetes del Bufí als Òbits: 40mn
dels Òbits al turó dels Òbits: 10mn
del turó dels Òbits al Morral Gran: 15mn
del Morral Gran a la punta i mirador: 03mn
de la punta del Morral Gran a la cruïlla de la torrentera: 30mn
de la cruïlla de la torrentera a la cruïlla del Roure Escurçoner: 10mn
del Roure Escurçoner a l'aparcament del coll d'Estenalles: 25mn
TOTAL: 3h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2019/03/coll-destenalles-montcau-mirador-de-la.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"