Collada de Collfred - Santa Magdalena de Cambrils (100 Cims) - Santa Margarida de Cabagès

Comencem la ruta a la Collada de Collfred a la qusl s’arriba per una carretera estreta on just passen dos cotxes, passat el nucli de Ciuret, més amunt de Vidrà.

Aparquem en un espai a la dreta on caben uns 6 cotxes i creuem la pista per traspassar una porta de ferro i començar la pujada seguint fites fins arribar al Pla de la Torre on hi ha una gran torre d’alta tensió. Caminem recte fins a trobar un tancat amb uns cartells que ens indiquen Santa Magdalena a la dreta. El camí l’anem fent travessant fagedes amb arbres enormes amb troncs recargolats en formes impossibles i amb un paisatge de fulles seques pel terra que recorda més a la tardor que a la primavera.

Arribem a una pista més ampla que es bifurca i que hem de seguir recte per l’esquerra, jo he tirat avall, arribem al mateix lloc però fem una mica més de volta, així que en aquest punt no seguiu el track. Arribareu al Coll de Trebija on ja s’ajunta amb el meu track.
Des d’aquí anem a la dreta i fem l’última pujada fins a arribar a l’ermita.

--------------------------------------
L'ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d'alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l'oest, cap a a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà.
De l'ermita, d'estil romànic ja se'n té constància d'ençà el 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle XVII. S'hi venera una antiga imatge gòtica d'alabastre de Santa Magdalena.
Malgrat està força abandonada i molt deteriorada, recentment ha estat arranjada tota la seva part exterior fet que fa que ara llueixi dins un magnífic bosc de faig. L'any 2016 es van estrenar uns Goigs dedicats a l'ermita i la santa
(Viquipèdia)
-------------------------------------

Per darrera l’ermita tenim vistes del Pirineu nevat força espectaculars.

Desfem el camí i al Coll de Trebija creuem el tancat i seguim per la pista a l’altra banda.
Travessarem un bosc de faigs impressionant, un lloc molt bonic, fins arribar al Serrat dels Belitres.
Una mica més endavant trobem una fita. A la dreta segueix el camí de marques grogues però no l’hem de seguir (jo no he trobat per on baixar, el track segueix a la dreta i desfà el camí).
Des de la fita seguim recte, una mica camp a través fins baixar a un prat més obert, aquest tros és el més complicat de seguir perquè no hi ha camí evident.
Més endavant hi ha un perfecte “mirador” als Pirineus, es tracta d’un lloc clar on tenim vistes perfectes dels pics nevats, Bastiments, Puig Estela, Pic de l’Infern, Puigmal, etc.

A partir d’aquest punt comença la baixada camp a través fins a l’Ermita de Santa Margarida de Cabagès. La baixada en si no és difícil però has d’estar atent per veure per on baixar, des de dalt de tot veus l’ermita i et serveix per orientar-te, però un cop t’endinses entre la vegetació perds la visió.

--------------------------------------------
Santa Margarida de Cabagés és una església romànica de Vidrà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Margarida de Cabagés està situada a dalt d'un turonet al costat del camí que porta a la Coma i al Coll de Cristòfol. Capella romànica del segle XII, d'una sola nau allargada, acabada amb un absis desviat respecte a l'eix de la nau. La coberta és de volta de canó a la nau i de volta de quart d'esfera a l'absis on s'hi obra una finestra de doble esqueixada. Té un petit portal d'arc de mig punt amb dovelles i una finestreta al mur de migdia. El mur de tramuntana és reforçat per dos contraforts. La coberta exterior és feta amb lloses de pedra. La façana de ponent està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.
(Viquipèdia)
---------------------------------------------------------

Un cop a l’ermita seguirem per una pista fins arribar a un faig monumental catalogat per on deixem la pista i seguim amunt resseguint el riu que queda a la nostra dreta fins arribar a la carretera en el punt on hem començat.

Classifico la ruta com a moderada per l'últim tram de baixada.

“En cada passeig per la natura, l’home rep molt més del que busca” (John Muir)