Collada de l'Era de la palla- El Mascaró- St Miquiel de les Canals- St Quirze del Pedret- VV del Llobregat

Parking public gratuit

Inici pista

Direcció Cal Montsent

Carrics de Tàpies

Montsent

Vistes Manresa i Montserrat

Dreta

Quatre camins

Collada de l'Era de la Palla

Serrat Pla

Al final de aquesta pista deixarem la pista i continuarem pel corriol de la dreta.

Sender

Collada del Mascaró

El Mascaró

Collada de la Creu

Corriol a la esquerra

Trobarem una fita al inici del camí feta amb un grapat de pedres.

Dreta

Font del Noguer

Bassa

Pla de Sant Miquel

Del pla, entre alzines i un terreny cada cop més afeixat, ens dirigim al bonic pla de Sant Miquel, on l'església i el mas ens apropen de nou a la petja de l'home.

Massia de Sant Miquel

Sant Miquel de les Canals

Temple de reduïdes dimensions, només té una nau coberta amb volta de canó i acabada amb un absis cobert amb volta de quart d'esfera, situat a llevant. El portal principal d'arc de mig punt adovellat, actualment està tapat. L'actual porta d'accés és posterior, i està situada al mur frontal, sota del campanar d'espadanya d'una obertura. Situada al bell mig d'uns planells dalt de tot d'una carena, amb un paisatge obert, a 1.000 m. d'alçada, a tocar d'una casa de pagès.

La Restablada

Collet de les Fustes

La Covil

En una clariana podem observar a la dreta les ruïnes del que fou un refugi dels maquis, incendiat per la guàrdia civil allà per l’any 1.950.

Serrat de Sant Isidre

Font Bona o de la Covil

Corriol a la dreta (seguirem marques grogues)

A partir d'aqui tenim baixarem força depresa. Asegureu on trepitxeu. Sobretot en époques de humitat.

Torrent de Gumbàs

Vistes serra petita / berga

Sortim del bosc i apreciem les zona oberta al aproparnos a Sant Quirze.

Sant Quirze del Pedret

L'església de Sant Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la jurisdicció del bisbat d'Urgell, té uns orígens molt poc documentats. La primera notícia del lloc és de l'any 983, que surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació (Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas). El 20 d'octubre del 983 es consagrava l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà; el levita Francó donà a aquesta església un alou amb les seves cases, horts, vinyes i totes les seves possessions i una església, el nom de la qual és esborrat en el document, situada al comtat de Berga, a la muntanya de Pedret i al lloc de Nesplosa (...cum ipsa ecclesia sancti... qui est in comitatu Bergitano, in monte Petreto in locum vocitatum Nesplosa.). No podem assegurar que aquesta fos l'església de Sant Quirze de Pedret, car el document ha perdut aquest fragment, però si ho fos, Sant Quirze no tindria aleshores caràcter parroquial. Mes informació http://www.turismeberga.cat/que-fer/turisme-cultural/esglesies/item/361-sant-quirze-de-pedret/361-sant-quirze-de-pedret

Pulpit

Pont de Pedret

Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l'esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d'exemple de pont en esquena d'ase. S'eleva considerablement per sobre d'un estret obert sobre una plataforma rocosa on s'engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra. En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut. És l'únic pont per accedir a l'església de Sant Quirze de Pedret. Forats a la roca sota el pont Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s'encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica. Una mica més apartats d'aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d'un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d'una rústega resclosa de fusta. Prop d'aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o rec. En aquest lloc hi havia un molí fariner al segle XVII i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït. El seu origen és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d'aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.

Via Verda de Cal Rosal a Pedret

Itinerari molt agradable que ressegueix l'antic traçat del Carrilet -ara adaptat com a via verda- des de la colònia de Cal Rosal fins al pont de Pedret i Sant Quirze. Consta de 3 túnels i 2 ponts. Sense dificultat. La longitud total de 6.5 km.

Tanca vehicles

Túnel 1 (Mina de la Peirota)

Font dels Pescadors

Just a la sortida del túnel a ma esquerra.

Túnel 2 (Mina llarga)

(Iluminació amb pulsador opcional)

Llobregat

Túnel 3 (Serrat del Llamp)

Resclosa