Collada de Toses - Cap del Ginebrar (1.981 m) - Pla d'Anyella - Collada de Toses (Ripollès).

Molt a prop de la Molina, a sobre de la Collada de Toses, s'hi troba un cim poc conegut, de 1.981 metres: el Cap del Ginebrar, fàcil de fer, amb bones vistes de la Molina i del Pla d'Anyella, a on pasturen centenars d'animals. Cap allà ens dirigim avui, per fer-hi una ruta circular. La zona pertany al Ripollès, però és a tocar de la Cerdanya.
Aparquem a la Collada de Toses, al costat de la carretera. Passem una tanca i ens enfilem directament cap al cim, muntanya amunt. Pel camí trobem algunes marques de pintura de color blau.
La pujada es fa entre pins, força entretinguda. En arribar a dalt, els arbres desapareixen i donen pas a pastures amb moltes vaques.
Ens dirigim cap al cim. Poc abans d'arribar-hi trobem l'entrada a un dels búnquers que va fer construir el boig dictador i assassí, Franco. Es tracta d'un dels molts búnquers de la línia P (de Pirineus), barrera defensiva que va de la Mediterrània fins al Cantàbric, construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis o els Aliats penetressin al territori espanyol, cosa que malauradament no va passar. Es componia teòricament d'uns 10.000 búnquers, dels quals uns 6.000 van ser acabats.
S'hi por entrar i així ho fem. Té tres passadissos que van a distints punts de tir. En un d'ells no hi entrem perquè hi ha un eixam de vespes. En una finestra d'un punt de tir encara hi ha les fustes de l'encofrat.
Sortim. I ara si, fem el cim. Bones vistes de la Cerdanya, cims veïns, La Molina a sota i, a la part sud tots els prats de pastures del Pla d'Anyella.
Baixem cap al Pla sense seguir cap camí definit (de fet no n'hi ha), pel mig del prat i anem trobant vaques pasturant de tant en tant.
En arribar a baix, anem seguint una pista per camins d'animals paral.lels a ella i anem a parar al bell mig de centenars de vaques, cavalls i ovelles que pasturen pels entorns. Som al Pla d'Anyella.
Passem pel costat d'un corral, sortint del camí quan les vaques l'ocupen, i ara i ja fins al cotxe anem seguint la pista. És fàcil de fer, planera, però una mica avorrida.
Abans d'arribar al cotxe, la pista passa per sobre de la Garita de Plana Rodona, una altra fortificació de la línia Pirineus, però a aquesta no ens hi apropem, la veiem des de dalt.
Entretinguda ruta, potser una mica massa de pista pel meu gust, però fàcil.