Collada de Vallgrassa - Fondo de les Llenties - Turó dels Boixos - Els Tastets - Mata-rodona

Ruta circular, inicialment volia arribar fins el Puig de l'Espinal, però al Garraf, si no hi ha camí, no hi ha camí, si a això afegim la segona sortida amb pantalons curts...per un moment el cilici no ha estat necessari. Així que he tornat cap a la Collada de Vallgrassa i he apuntat cap a altres objectius. Baixo per l'encara existent corriol que baixa fins la Bassa de Vinyals, ara, per tema de bombers, crec, reconvertit en pista. Vull agafar un camí per on, crec, encara no he passat. Així que després d'uns pocs metres de pista, la deixo per agafar aquest corriol a ma dreta. Tinc controlat que arriba als camps de la Coma Roja, encara llaurats, intueixo pel de Can Planes. Dels camps, una pista surt a la Masia, però no hi vull passar per allà, ja que no sé si te sortida a la pista. Veig que el corriol, continua, ben fressat pel Fondo de les Llenties però no consta a la cartografia de l'ICC. Acabo sortint a la pista, poc abans del Xalet de la Casa Nova. Busco ara un trencall a ma dreta que em portarà al Turó dels Boixos, igual el nom és perquè és una cota, turó, cim etc que a una escala està ubicat en un lloc i al canviar l'escala el cim s'ubica en altre lloc. En tot cas el corriol passa per les dues cotes, no sense dificultat, ja que hi ha poca traça de camí. I en aquesta cosa d'anar a totes les cotes del Garraf que m'ha agafat, coses del senderisme baix cost gràcies a l'especulatiu preu de la benzina, veig que hi ha una cota amb nom "les Testes", i cap allà que hi vaig, Quedo com un ecce homo, ja que no hi ha camí, el que m'he estalviat canviant l'objectiu inicial, m'ho menjo ara de totes totes. Aconsegueixo sortir de nou a la pista. Passo a prop de La Fassina, Jafre, el GR 92-4, per a ser exactes. I el que em passa sovint, quan coneixes moltes opcions, començo a donar-li voltes, que si pel fondo de Vallgrassa, que si per la Mata-rodona, fins i tot valoro tornar per la carretera. Però guanya l'opció 2, així que arribat al punt deixo la pista per ampli camí al principi, fins l'enrunada Masia del Morsell, i començo a pujar cap a la Mata-rodona, espero no trobar-me el senglar que m'ha donat un bon ensurt en la pujada inicial, però no, deu haver plegat ja. Passo la Mata-rodona, des d'on avui es veia la Serra de Tramuntana. Des d'aquí ja de baixada fins el Coll altre cop. Només cal tornar per l'estreta carretera per on, com és costum, tothom amb qui em creu circula pel mig, coses que passen quan un desconeix les dimensions del seu vehicle. Que hi farem...