Collbaix. 100 cims

27 de gener de 2019

I amb aquest, completo el Hat-trick de 100 cims de la jornada. Després de coronar el Puig de Sant Miquel a l’Anoia i el proper Cogulló de Cal Torre al Bages, pujo fins a Manresa per assolir el Collbaix. Un magnífic mirador de Manresa i de bona part de la comarca.

Aproximació: Des de l’Eix Trasversal, C-25, a l’alçada de Sant Joan de Vilatorrada, prenem la sortida 131 que ens porta a una gran rotonda, on sortirem per la tercera sortida a la dreta en direcció al Camí vell de Rajadell. Al següent encreuament prenem el ramal de la dreta que ens portarà fins a un pont que creua la C-25. No el creuem i seguim paral.lels a la mateixa via fins a un pas soterrat que la creua per sota. Seguim, ara per l’altre costat resseguint l’Eix en la mateixa direcció fins al Celler del Molí, a la nostra dreta. d’on comença un camí de terra. Podem deixar el cotxe apartat a una vora de l’ample camí.

Itinerari: Seguim per l’ample camí de terra, paral·lels al l’eix transversal i en la mateixa direcció que portavem, uns 300 metres fins a un indicador que ens mostra un sender a la dreta. El seguim entre conreus de vinya fins al proper bosquet de pins a la falda del turó. Prenem un ramal per la dreta, deixant a l’esquerra el camí principal per fer una ampla ziga-zaga que ens fa guanyar uns metres d’alçada suaument i que ens retorna al sender principal, que sempre trobarem senyalitzat amb Collbaix pel Solell.
El sender, descarnat potser per les aigües o pel trànsit motoritzat va guanyant metres en direcció oest fins a un altre indicador que ens assenyala, per l’esquerra el Camí de Fonollosa, girem a la dreta, sempre pel solell. Ara entrem a una zona més assolellada, sense pins, que remunta la pala final del turonet i ens porta a trobar el sender que el careneja, el GR3. El prenem per la dreta. A una raconada del sender i sobre una gran roca em crida l’atenció la presència de tota classe de marques senderistes, de tot tipus, que denota que en aquesta zona conflueixen mil camins…
El GR, es parteix en molts corriols que solquen la part superior del turó del Collbaix. És interessant donar-hi un tomb, cercant tots els punts cardinals possibles per gaudir de les extraordinàries vistes que ens ofereix: Manresa als peus del turó i la tristament famosa presó de Lladoners; les muntanyes blanquinoses de potasa, de Súria i Cardona, el massís de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, Montserrat… una excel·lent balconada al Bages.
Nombrosos excursionistes de totes les edats i tipologies arriben al cim mentre gaudeixo de les panoràmiques.
Des de les grans lloses de roca que conformen el cim a la seva part més oriental, surt el GR3 per començar a davallar en fort pendent. A mig camí de baixada, trobem les restes de velles tines, molt nombroses per aquestes contrades i que ens parlen d’un potent passat vitícola del Bages.
El sender segueix baixant, i quasi al peu del turó trobem un trencall indicat de camins. Seguim recte pel GR fins a la pista asfaltada, amb grans zones d’aparcament. Des d’aquest punt pugen la major part de rutes d’accés al concorregut Collbaix. Segueixo la pista en direcció sud-oest, passant a tocar d’un “berenador”, conreus, masos, granges… fins a retrobar el camí vell de Rajadell, que per la dreta i en pocs metres ens torna a deixar al cotxe, prop del Celler del Molí.
Els darrers raigs de sol d’aquesta llarga jornada de muntanya, acaronen la cara sud del Collbaix, atorgant-li una llum especial. Un bonic comiat de les muntanyes del cor del país.

Salut i muntanya!!!