Collbaix i Torres de Fals des de Sant Joan de Vilatorrada

Caminada amb sortida des de Sant Joan de Vilatorrada, en la que hem pujat al cim de Collbaix (inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC) i anat fins al preciós conjunt històric de les torres de Fals, on hem pogut visitar el interior de l’església de Sant Vicenç, recentment restaurada. La tornada l’hem feta per la zona obaga, amb trams al costat de la riera i passant per zones de conreu molt ben arranjades, fins a retornar al punt de sortida.

Tot el trajecte és fàcil, passant per camins amples i ben arreglats, únicament a la pujada (força exigent) i baixada del cim de Collbaix, hi ha trams aixaragallats que poden comportar alguna dificultat, però res complicat.


Torres i castell de Fals.-
Al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un lloc estratègic al llarg de l’antic camí ral que menava de Barcelona a Cardona, trobem un testimoni d’aquell antic territori fronterer: el conjunt monumental format per les torres de l’antic castell de Fals, l’església de Sant Vicenç de Fals, la seva rectoria i el cementiri. Les primeres notícies del conjunt daten del 995, quan en ple procés de repoblació de les terres de frontera, l’actual territori del Bages quedà definit per un gran conjunt de fortificacions a les seves zones més elevades que defensaven els nous territoris conquerits. Sota els dominis dels Vescomtes de Cardona, aquests posaven homes de confiança al capdavant dels castells, els castlans. El cavaller Bonfill de Fals és el primer del qual en tenim referència pel castell de Fals, l’any 1018.

Del conjunt defensiu de les Torres de Fals en resten actualment dues torres. La primera torre, adossada i protegint les edificacions religioses, s’alça sobre el pujol arribant fins als 19 metres d’alçada. A la base observem pedres de grans mides sense treballar lligades amb morter de calç.

La segona torre, s’alça 17 metres en un rocam sobre el Torrent de l’Infern. En aquest cas, l’estructura està formada per blocs de pedra ben treballats disposats en files horitzontals a trencajunts. Ja en el segle XIX es va protegir la torre amb l’actual mur perimetral que la rodeja. La Torre “Nova” es connectava amb la torre “vella” i el recinte murallat a través d’un pont elevat sobre el fossat.
Informació de https://fonollosaturisme.cat