COLLBATÓ al Monestir pel Camí Feixades i tornada pel Camí Vell o Bateries.Cova Freda,Cabrafiguera, Arnes i Gran (Montserrat)

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

De Collbató al Monestir de Montserrat (cara sud), pujant pel Camí de les Feixades i baixant pel Camí Vell o Camí Ral o de les Bateries + Drecera dels Graus. Visita a diverses coves i miradors:
- Cova Freda.
- Cova de la Cabrafiguera.
- Cova del Triangle i de Fra Garí.
- Cova de les Arnes.
- Cova Gran.

i Miradors:
- Creu del Rosari.
- Miranda de Fra Garí.
- Creu de Sant Miquel.
- Creu Nova dels Escolans.

Nota: Ruta exposada al sol, ideal hivern.

~~~~~~~
▪︎ACCÉS: Collbató.
▪︎RECORREGUT (en sentit anti-horari):

- Area de Lleure de La Salut, a Collbató, on trobarem taules, toilettes i una font.

- Ermita de La Salut.

- Camí escales de pedra que puja cap a les Coves del Salnitre, sense anar per la pista ampla en cap moment (ull: una mica embardissat i amb petita grimpada).
- Cova Freda.

- Coves del Salnitre (turístiques, molt recomenables de visitar; amb gairebé un km de recorregut i formacions espectaculars que van inspirar a Gaudí, i les seves pròpies llegendes).

- Pal indicador a la Santa Cova: "95min". Seguirem pel Camí de les Feixades GR- 5 , GR-6 i GR- 172 (Cami pedregós sense ombra, però amb bones vistes; que va pujant suaument, amb zigazagues al costat de parets de pedra: feixes, marcat amb senyals groc i de GR. Romani i arbust baix).

- Cova Cabrafiguera.
- Torrent Fondo.
- Pal indicador .
- Cimet amb poste de llum.

- Pal indicador: Bifurcació pel Camí de la Santa Cova, a la dreta o Camí de Sant Miquel, a l'esquerra (queden 45' o 55' fins el Monestir).

- Roca-mirador a la Santa Cova.
- Enllaç amb el Cami del Rosari (misteris).
- Capella de la SANTA COVA; lloc on, segons la llegenda, va ser trobada la marededéu.

- Creu del Rosari, amb vistes al Monestir i telefèrics..

- Torrent de Santa Maria: Estació del Funicular; hi ha una font. Petita exposició sobre el funicular.

- Enllaç GR 5 i 96. Fi del Camí del Rosari.
- Estàtua de Sant Domènec, fundador dels dominics, obra Josep Maria Subirachs de 1970, de tres metres i aspecte totèmic.
- Estació superior de l'Aeri.

- Estació del Cremallera. Museu, carrer botigues de l'Abadia de Montserrat.

- Monestir de Montserrat. Visita a "La Moreneta" i a l'església, on justament està cantant l'Escolania, vestits de blanc: un dels cors de nois cantaires més antic d'Europa segons documents del s. XIV.

- Capella mística Font de la Vida.

- Estàtua de l'Abat Oliva (font).

- Pugem escales i inici VIA CRUCIS.

- CAPELLA DE LA DOLOROSA.

- Escultura de Pau Casals, obra de Joan Rebull (1976), erigida amb motiu del centenari del naixement del music, molt vinculat a Montserrat, que va compondre diverses peces dedicades a la Verge, per a ser cantades per l'Escolania.

- Desviació a la Miranda Fra Garí: 63 escales inicials, i després ziga-zagues per la Canal dels Micos, vora murs de pedra, fins baranes de fusta. Cova del Triangle i Cova de Fra Garí fins arribar a la Miranda de Fra Garí : fi de trajecte. Hi ha una imatge de Santa Maria a la roca (majòlica), un banc i panoràmiques al conjunt del recinte del Monestir des de la barana. La tradició popular ha volgut situar la cova com el lloc on vivia fra Garí, el mític personatge llegendari.

- Retornem al Camí de Sant Miquel; passant per l'escultura de Sant Francesc d'Assís.

- Porta de l'Arcàngel Sant Miquel, amb la seva espasa.

- Les 4 columnes de pedra.

- Creu de Sant Miquel: mirador envoltat amb una barana de ferro.

- Capella de Sant Miquel i creu al davant.

- Bassa.

- Pla de Sant Miquel o dels Soldats: continuem pel Cami Vell de Collbató o de les Bateries, amb trams empedrats.

- Desviació a Creu Nova dels Escolans i recular. Creuar Torrent.

- Desviació a Les Garrigoses / Torrent Fondo. Desviació a l'esquerra cap el torrent fondo; nosaltres anem cap el primer cim de Les Garrigoses.

- Pal indicador desviació "a Sant Joan 25' " (drecera del Camí del Torrent de Santa Caterina).

- Pou Petit de Costa Dreta.

- Cim amb 'banc' de pedra.

- La Taca Blanca o Llençol: senyera pintada a la roca: aquí ens desviem per la DRECERA DELS GRAUS (a sota mateix de la senyera suert el corriol, al principi no es veu; hi ha senyals de GR). Anem baixant per aquest corriol dret, amb alguna desgrimpada fins una desviació esquerra.

- COVA DE LES ARNES.

- Continuem per corriol desapercebut, amb alguna grimpada.

- COVA GRAN

- Torrent de la Salut (de baixada).

Fi de la ruta.

A Montserrat, ben calçat!!!

----

CURIOSITATS:
* El Camí Vell o Camí Ral o Camí de les Bateries és l'antiga ruta medieval per pujar a Montserrat des d'aquesta banda de la muntanya, seguint el seu vessant meridional, que fins al segle XVIII, era un dels seus principals accessos. La instal·lació de canons per part de les tropes napoleòniques en punts estratègics del seu recorregut durant la Guerra del Francès (inici del segle XIX) li donà el sobrenom de "Camí de les Bateries". És un camí que travessa vàries torrenteres.

* Collbató és un nucli mil·lenari que es remunta a l'època en què aquestes terres eren zona de frontera dels comptats catalans. La seva ubicació privilegiada ha marcat el caràcter del poble, a la falda de Montserrat, damunt d'un coll on es trobaven dos camins: el camí ral de Barcelona i l'antic camí del Vallès; les dues vies s'unien a l'actual plaça de l'Església. Un confluència de factors que van fer de Collbató poble de pagesos i traginers, els quals s'ocupaven de transportar persones i mercaderies cap al monestir de Montserrat. Ja durant el segle XIX Collbató esdevingué poble d'estiueig de la burgesia barcelonina.

* CREU NOVA DELS ESCOLANS (850 m): Per arribar fins aquesta gran creu, ens desviarem del Camí Vell de Collbató i carenejarem el Serrat dels Monjos per un corriol planer; la caseta de fusta (punt de guaita d'incendis), sembla que ja no hi és.

* LLEGENDA DE JOAN GARÍ, LO DIT FRA GARÍ DEL MONT SERRAT. "Fa més de mil anys , en temps del comte de Barcelona Guifré el Pelós, a la bonica muntanya de Montserrat vivia un ermità anomenat Joan Garí. Tot i que era fill de València, havia decidit viure retirat en una cova prop del monestir. Feia una vida d'oració i silenci exemplars, però sempre hi havia el dimoni que volia temptar-lo. Joan Garí, però, resistia les temptacions.
El dimoni ja estava cansat que no li anessin bé les coses i decidí de jugar-s'ho tot a una carta . Se'n va anar a viure, disfressat d'ermità, a una cova propera a la de fra Garí, anomenada actualment la cova de Satanàs, i allà es van conèixer. El pobre fra Garí, que no sabia que aquell fos el dimoni, va estar molt content de tenir algú amb qui parlar de religió. En els plans del diable, l'ajudava un altre dimoni que havia posseït el cos d'una donzella anomenada Riquilda, filla dels comtes de Barcelona. Per més remeis que li donaven, ella mateixa deia que no li marxaria aquell mal esperit fins que no la portessin davant del fra Garí. Però mentrestant la noia patia molt.
El pobre comte es va informar d'on vivia aquest ermità. Quan ho van tenir tot a punt, el comte, la seva filla i molts servents van fer camí cap a Monistrol. L'endemà matí, ja era davant de la cova .
Fra Garí, amb el seu caràcter amable, rebé la comitiva. El comte li explicà el motiu del viatge. L'ermità va dir unes oracions i al cap de poc la jove quedà deslliurada del dimoni i ja no patí més aquells mals que l'horroritzaven. Tots es van alegrar molt que Riquilda tornés a estar sana i estàlvia. Però, tot i això, el diable no es donava per vençut i va dir que si la noia no es quedava nou dies pregant allà, es tornaria a posar dins del seu cos L'ermità deia que no podia ser, ja que la cova era massa estreta i no estava en condicions de rebre una persona de semblant categoria. Però davant la insistència del comte la noia es va quedar.

Garí ensenyà Riquilda a resar i a ser una bona religiosa. L'ermità resistia tots els paranys que li posava el dimoni. Però una tarda no va poder aguantar més la boniquesa de la noia i s'aprofità d'ella. Així va caure a la trampa d'en Banyeta.

L'ermità, que es trobava molt malament pel pecat que acabava de cometre, es deixà aconsellar. El dimoni li digué que el millor que podia fer era matar la noia i simular que havia sofert un accident. Aprofitant que la nit era molt fosca, fra Garí clavà un punyal al coll de Riquilda i li provocà la mort a l'acte. Després es posà a cavar un forat prop de la cova per enterrar-la-hi. Però, en posar l'última palada de terra, sentí al seu darrere una gran riallada. Era el fals ermità, que es convertia en un diable esgarrifós, i reia satisfet d'haver-se sortit amb la seva.

Molt avergonyit per haver seguit el mal consell, fra Garí va fugir com un boig muntanya avall, fins a arribar al marge del Llobregat. Es volgué rentar les mans, però les taques de sang no li marxaven. L'endemà al matí es traslladà a Barcelona per confessar el seu horrible crim i demanar el perdó del bisbe. Però tan gran era el seu pecat, que el bisbe li digué que només el sant Pare de Roma el podia perdonar. El Papa l'acollí i li donà l'absolució, però ja que s'havia comportat com una bèstia , el condemnà a anar de quatre potes i sense mirar el cel fins que rebés un senyal de Déu.

Així passa els dies a Montserrat menjant herbes i arrels. Tenia un pelatge fosc i llefiscós . Cada cop s'assemblava més a un ós. I passaren els anys. Fins que un bon dia uns caçadors que havien sortit a caçar senglars per la muntanya , trobaren aquell animal tan estrany, però d'aspecte dòcil. Se l'emportaren a Barcelona, per regalar-lo al comte Guifré el Pelós. Aquest manà tancar l'animal als estables, per tal que les seves amistats el poguessin visitar.

Un dia hi hagué un bateig a palau. Els convidats tenien ganes de veure aquella bèstia tan estranya. I mentre molts se'n reien, el nen que acabaven de batejar va dir:
- Aixeca't, fra Garí, que la teva penitència ja s'ha acabat!
Quina va ser la sorpresa dels convidats! Fra Garí s'aixecà i començà a donar gràcies a Déu i a explicar al comte el que havia passat. De seguida obtingué el seu perdó, però el comte demanà de veure el lloc on era enterrada la seva filla. Immediatament s'organitzà una comitiva que ben aviat va marxar cap a Montserrat. Així que foren al lloc on Riquilda era enterrada, el pare es posà a plorar desconsoladament. Però, anaven de sorpresa en sorpresa, i sentiren la veu de la noia que responia als seus precs. S'afanyaren a cavar per desenterrar-la, i al cap de poca estona la princesa sortí sana i estàlvia. Un senyal roig al coll era l'únic testimoni de tot el que havia passat. No cal dir l'alegria de tots plegats. I així s'escaigué el futur d'aquell parell de personatges. Fra Garí podria quedar-se a la seva ermita, dedicat a la seva vida d'oració i espiritualitat; mentre Riquilda fou abadessa d'un monestir, on aplicà tots els coneixements adquirits sota la direcció espiritual del bon ermità". (LLEGENDA POPULAR CATALANA).

~~~~~~~

==========

■ QUÈ VISITAR A MONTSERRAT?
Montserrat és un indret de peregrinatge, on podem visitar l'Abadia benedictina, amb la Basílica de Santa Maria, la Moreneta, la mística Font de l'Aigua de la Vida, l'Escolania de Montserrat (un dels cors de nois cantaires més antic d'Europa segons documents del s. XIV).

També tenim diverses opcions per passejar i deleitar-nos per aquí: el Museu, les botigues, les paradetes de productes artesans (mel i mató), un restaurant, l'enjardinada Font del Miracle amb l'escultura de l'Abat Oliva (de Manuel Cusachs), el Camí del Via Crucis fins la Capella de la Dolorosa (obra modernista d'Enric Sagnier), admirar les meravelloses escultures que hi ha arreu (com l'Escala de l'Enteniment, el Sant Jordi de J.M. Subirachs, o el monument a Pau Casals, de Joan Rebull, o l'Estàtua de Estàtua de Santo Domingo de Guzmán fundador dels dominics, obra Josep Maria Subirachs de 1970, de tres metres i aspecte totèmic, des d'on tenim vistes a la Creu de Sant Miquel (balcó mirador). I especialment.....GAUDIR DE LES VISTES A LES MUNTANYES.

Si volem continuar trescant per la muntanya màgica, la majoria d'excursionistes, continuen pujant, en direcció a la Creu de Sant Miquel (increïble mirador), o al cim de Sant Jeroni (punt culminant del massís montserratí). També podem agafar el Funicular de Sant Joan per pujar fins el Pla de les Taràntules i visitar les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, les escales de Jacob... o baixar fins la Santa Cova. Entre tants racons que amaga Montserrat (canals, coves...) hi viuen diverses espècies animals protegides, amb sectors restringits (informació pel Patronat de la Muntanya de Montserrat). Si el teu repte es localitzar algunes de les 13/15 ermites que hi ha disperses pel massís (l'Ermitanada), de ben segur que et toparàs amb més d'una cabra salvatge.

* La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, un símbol per a Catalunya, punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.