Collbató (la Salut), el Tron de l'Espasa, la Creu Nova dels Escolans i el Gat

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Montserrat podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "montserratjsp" i us apareixeran totes.

NOTA: Gener del 2020, l'espasa que hi havia al Tron de l'Espasa, ja no hi és; el gamberrisme o el puritanisme mal entès se l'han carregat.

Recorregut per la part baixa-mitjana de la muntanya de Montserrat i que ens conduirà per indrets molt bonics i amb amplies vistes panoràmiques durant tota l'estona.
Primer recorrerem la part baixa de la muntanya passant per la boca de les coves del Salnitre i de la de Cabrafiguera i desprès ens enfilarem, tot seguint el camí de la Santa Cova i de Sant Miquel, i que abandonarem per a desviar-nos per anar a la punta del Tron de l'Espasa i després farem un recorregut paral·lel al d'anada, però per la part mitjana de la muntanya, caminada que ens portarà a la punta de la Creu Nova dels Escolans i al Gat, després seguirem un camí que ressegueix una cornisa a mitja muntanya fins arribar a un mirador i a la gran estelada pintada a la roca i on prendrem el camí dels Graus per a tornar a l'inici, just abans de finalitzar l'excursió passarem per l'ermita de Santa Maria de la Salut.
És un itinerari fàcil, però el qualifico de moderat, degut a que no és apte, com gairebé tots els de la muntanya de Montserrat, per a persones amb vertigen. No per grans estimballs, si no per la sensació d'espai vuit que pateixen aquestes persones.
Hi ha un curt pas amb una corda per arribar al Tron de l'Espasa, però no és ni vertical, ni complicat, simplement ajuda a pujar-hi; també hi ha una corda en el camí que ens porta del Gat al Mirador, però també és una tram molt curt i simplement ajuda, i precisament en aquell punt no hi ha gaire desnivell. El camí de que transcorre per la cornisa és el tram potser més "delicat" de l'excursió, ja que la cornisa no és gaire ample.
Finalment en la pujada al Gat, és on segurament sentirem la sensació de "fer cim", és una curta pujada per un corriol poc definit que si volem podem obviar.
La vista és molt dilatada, des del Tron de l'Espasa, per exemple, veiem la Santa Cova i el Monestir des d'un angle diferent, així com la vall del Llobregat, el massís de Sant Llorenç del Munt, molts pobles i municipis del Baix Llobregat i tenim davant per davant la serra del Cul de Portadora, amb el seu destacat punt més alt.
Per a començar l'excursió ens situarem al municipi de Collbató, concretament a l'aparcament de l'àrea de lleure de la Salut, que es troba en un curt trencall que hi ha a l'esquerra del km 1,5 de la carretera B-112 (està perfectament indicat).
Deixarem el cotxe aparcat i ens encaminarem vers unes escales que hi ha al final d'aquesta àrea de lleure.
Al peu de les escales hi ha un cartell assenyalant el camí a les coves del Salnitre i a la Santa Cova.
Pujarem per les llargues escales que ens porten a un revolt de la carretera que puja fins el peu de les coves i poc abans del seu final.
Aquí arrenca un nou camí amb més escales que ens deixen al davant de l'entrada a les coves del Salnitre.
Just abans hi ha una placa que recorda les tres persones que van morir en aquest indret durant l'incendi que va arrasar aquesta zona el juliol del 1994.
També just abans de les coves arrenca el camí de les Feixades que porta fins la Santa Cova.
És un camí molt bonic, que durant molta estona planeja tot resseguint els replecs de la muntanya.
Relativament a prop de les coves del Salnitre, trobem la boca de la cova de Cabrafiguera, situada lleugerament a sobre el camí (atenció al punt d'interès, ja que no es veu i no està indicat). Els replecs que estem resseguint en aquesta estona son els del serrat de les Garrigoses, serrat que a la tornada passarem per dalt.
Més endavant travessem la torrentera del torrent Fondo. A partir d'aquí deixem el serrat de les Garrigoses amb la punta del Gat i comencem a recorre els plecs de la base de la Creu Nova dels Escolans i així entrem a la torrentera de Bellasona.
A l'entrada d'aquest torrent se'ns ajunta el camí que ve d'Olesa i s'acaba la planejada i comencem a guanyar alçada.
El camí, molt ben marcat i senyalitzat fa un seguit de giragonses, estem pujant les Girades.
Superada aquesta pujada ens encaminem vers un marcat coll, però aquí hem d'estar atents al traçat, doncs hi ha un punt d'interès, ja que a la dreta hi ha un molt poc marcat corriol que ens porta a dalt la carena, que tenim a tocar, i que ens fa fer drecera.
En un parell de minuts som dalt la carena, i ara la vista encara s'obre més sobre la vall del Llobregat. També veiem ja el Monestir i la Santa Cova.
Girem a la dreta i seguim el corriol pel llom de la carena. Hi ha un curt esglaó on hi ha una corda que ajuda a pujar; no fa cap falta, ja que el pas és molt curt i gens vertical, però una ajuda sempre és benvinguda.
Seguidament arribem a la punta del Tron de l'Espasa de 657 metres d'alçada; on hi ha una vella espada clavada a terra.
La llegenda diu que un dia Otger Cataló va sortir a caçar senglars i que un de ferit el va envestir i del cop l'espasa va saltar i va quedar clavada a la roca. L'espasa actual recorda el fet ocorregut en aquest indret.
No hem d'intentar treure l'espasa, perquè no és gaire sòlida i ens quedaríem sense ella; no és precisament l'Excalibur, ni nosaltres som el rei Artur!
Llegendes a part, l'indret gaudeix d'una vista fantàstica.
Abandonem aquesta talaia i tornem sobre les nostres passes, però després de baixar pel pas amb la corda seguim el corriol pel llom de la carena. Ara haurem d'ajudar-nos de les mans per tal d'arribar a la roca de la Fita de 648 metres d'alçada; petit promontori on hi ha un rovellat pal d'una antiga instal·lació elèctrica o telefònica, i que segueix tenint molt bona vista.
Seguim el corriol pel llom i arribem a la cruïlla on també hauríem arribat si no haguéssim fet la drecera d'abans.
Seguim caminant i arribem a una important cruïlla de camins. A la dreta aniríem al Monestir pel camí de la Cova i a l'esquerra, també al Monestir, pel camí de Sant Miquel.
Per aquest punt també hi passa el Camí de Sant Jaume.
Nosaltres seguirem el camí de l'esquerra.
Aquest camí va guanyant alçada lentament i tornem a resseguir el replecs de la muntanya; ara ja estem a força alçada i les vistes son molt amplies, i ens passaríem l'estona fent fotografies.
Després d'una estona de seguir aquest camí, hem d'estar novament atents al traçat i al punt d'interès, ja que, primer arribem a un pronunciat revolt, on hi ha una cruïlla i nosaltres hem de seguir a la dreta, i quatre passes després hi ha el punt clau que ens estalviarà una gran volta.
En aquest punt, a l'esquerra arrenca un poc marcat corriol que s'enfila pel llom de la muntanya i que en pocs minuts i sense cap mena de dificultat ens deixa dalt de la Creu Nova del Escolans, que amb els seus 813 metres d'alçada serà el punt més alt de tota l'excursió.
Com el seu nom indica, en aquesta punta hi ha una gran creu i una gran panoràmica.
Ara ja veiem el serrat de les Garrigoses amb la típica foradada que sembla d'ull d'un gat; es veu una mica lluny, doncs entremig hi ha el torrent de la Font dels Escolans i el torrent Fondo, però afortunadament, aquesta vegada el camí anirà per dalt i ens estalviarem els replecs d'aquests torrenteres,
Així que després de gaudir de l'indret seguim el camí pel llom de la carena i arribem a la cruïlla amb el camí Vell de Collbató a Montserrat ó camí de les Bateries ó camí Ral.
En aquesta intersecció tenim a tocar a la dreta el pla dels Soldats ó de Sant Miquel i l'ermita (l'ermita de Sant Miquel no es veu, ja que un petit replec ens l'amaga).
Seguim per l'esquerra el camí Vell, que durant força estona planeja i força més amunt es veuen una mica les instal·lacions del final del cremallera de Sant Joan.
Deixem endarrere la zona de Sant Miquel i comencem la flanquejada de la serra de Sant Joan.
A cada replec que fem de la muntanya el panorama canvia, ara en tombar per la punta de la serra de Sant Joan la vista s'obra a noves perspectives. Ara el serrat de les Garrigoses, que és la continuació del de Sant Joan, ja el tenim a tocar, i arribem al pla de les Bateries.
En aquest indret hem d'abandonar el camí Vell o de les Bateries i hem de girar a l'esquerra per a seguir el camí que baixa lleugerament i que ens porta al coll de les Garrigoses.
Aquí podríem seguir pel llom de la carena i pujar a un avant-cim, però a la baixada ens complicaríem una mica la vida.
Del coll de les Garrigoses surt a l'esquerra un camí que flanqueja aquest avant-cim i que ens deixa en un nou collet.
El camí travessa l'esmentat collet i comença una forta baixada en curtes giragonses.
Hem de fer-les, i novament hem d'estar atents al traçat i al punt d'interès "d'anada i tornada al Gat" doncs en aquest punt d'interès arrenca un discret corriol a l'esquerra que ens conduirà sense cap problema a la punta del Gat.
Abans d'arribar-hi passarem a tocar de la foradada on sembla mentida que aquella petita pedra s'aguanti formant el "sostre" de la foradada. És la pedra i el conjunt que des de lluny sembla l'ull d'un gat.
El Gat, de 776 metres d'alçada, és realment un cim, podríem dir que "destacat", ja que tant el Tron de l'Espasa com la Creu Nova dels Escolans venen a ser la punta d'una cinglera.
La vista des del Gat, potser em vaig repetitiu, però torna a ser fantàstica.
Reconfortats per la vista i per l'estona de descans, tornem al punt on hem deixat el camí per fer "l'anada i tornada" al Gat i seguim baixant una mica més i quan comença la barrancada del torrent del Xacó, el camí gira a la dreta i comença una llarga flanquejada, tot seguint els replecs de la muntanya per una estreta cornisa, majoritàriament protegits per la vegetació. No hi ha cap dificultat, però si plou o el terra està mullat caldrà posar-hi els cinc sentits.
En un determinat punt hi ha una corda horitzontal que també ajuda a passar un curt pas; tampoc fa falta, ja que precisament en aquest punt no cal cap ajuda, però ja que hi és, ens hi agafarem, més que rés, per no fer "un lleig" a la corda. En canvi hi ha altres moments en que potser hagués agraït l'ajuda d'una corda a manera de passamà. Seguim la flanquejada i travessem el torrent de Santa Caterina i finalment enllacem amb el camí que puja a les ermites de Sant Jaume, Sant Onofre i Sant Joan i s'acaba la cornisa.
Ara ja podem veure el camí que hem recorregut per la cornisa amb perspectiva, i vist des de lluny dona una imatge real de per on acabem de passar.
Poc després arribem a un mirador que queda uns metres separat del camí, on hi ha construït un banc de pedra a doble vessant, que permet fer una bona aturada tot contemplant el paisatge.
Al davant tenim una gran estelada pintada a la roca i voltada de plaques "in memoriam" una és dedicada a Toni Nadal, l'home del temps a TV3 que va morir d'accident de muntanya sota el pic de Contraig, és l'indret conegut com a Roca Llisa
Davant mateix d'aquesta estelada a l'esquerra arrenca el camí de la drecera dels Graus que ens acaba de baixar fins el peu de la muntanya i allí seguirem el camí que ens torna a l'indret d'inici.
Però abans d'arribar-hi farem una curta marrada per a passar per l'ermita de Santa Maria de la Salut i seguidament a l'aparcament.

HORARIS:
de l'aparcament a les coves del Salnitre: 15mn
de les coves del Salnitre a la de Cabrafiguera: 10mn
de la cova de Cabrafiguera al Tron de l'Espasa: 55mn
del Tron de l'Espasa a la roca de la Fita: 05mn
de la roca de la Fita a la Creu Nova dels Escolans: 30mn
de la Creu Nova al coll de les Garrigoses: 45mn
del coll de les Garrigoses al Gat: 15mn
del Gat al Mirador: 45mn
del Mirador a l'estelada: 05mn
de l'estelada a l'ermita de la Salut: 30mn
de l'ermita a l'aparcament: 05mn (per posar alguna cosa, ja que hi ha un minut)
TOTAL: 4h 20mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/05/collbato-la-salut-el-tron-de-lespasa-la.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"