Collblanc St Pere Màrtir Turó d'en Corts Zona Universitària

Excursió per el mirador més meridional de la Serra de Collserola , el Turó de Sant Pere Màrtir amb vistes esplendides sobre tot Barcelona i Baix Llobregat . L'iniciem a la Zona esportiva del Fútbol Club Barcelona que hi accedim des de l'estació de Metro de Collblanc de la L5 , ens encaminem cap a la zona universitària i tot l'entorn enjardinat de la Diagonal , comencem a pujar per les vessants pelades del turó de Sant Pere Martir coronat per una gran antena de comunicacions. Un cop dalt seguim la carena en direcció nord cap al collet del Portell i el Turó d'en Corts , tornem pel mateix camí però evitant el turó de Sant Pere Màrtir i baixant directament a la Plaça Mireia i de nou a la Zona Universitària , visitant abans el parc de rosers de Cervantes , i acabant a l'estació de metro de Zona Universitària de la L3.

Llocs destacats del recorregut.

Sant Pere Màrtir. El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 399 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola.
Puig d'Ossa correspon a l'antic topònim Monte de Ursa, que es troba documentat des de l'any 986. L'altre nom de la muntanya fa referència a l'ermita de Sant Pere Màrtir que es va construir al seu cim al segle XVII però que va ser abandonada l'any 1792, quan es va transformar en una fortificació amb la presència d'un destacament militar, pràcticament des de la guerra dels segadors fins a la guerra civil espanyola. El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La història al seu entorn l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps. Al cim hi ha indicis d'un poblat iber.
Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc i cap al sud la torre de l'Ordal fins a València, i cap a l'oest la torre de Martorell fins a Lleida.
Durant la guerra civil s'hi va instal·lar una bateria antiaèria, que s’ha recuperat i que forma part del Memorial Democràtic
L'ermita que hi havia a dalt de la muntanya va agermanar durant molts anys els pobles del Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat), i del Barcelonès (Les Corts, Sarrià i Vallvidrera), que sovint hi feien aplecs, excursions, i pelegrinatges, especialment cada 29 d'abril dia de la festivitat .
El cim de Sant Pere Màrtir és el punt d'intersecció que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. A prop s'hi han construït dipòsits d'aigua procedent del riu Llobregat per al subministrament als habitants dels pobles del voltant i Barcelona. A la dècada dels 70 s'hi va instal·lar una aparatosa torre de telecomunicacions que la fa identificable des d'una gran part de la metròpoli de Barcelona, sobretot a l'entrada o sortida de Barcelona per la Diagonal, i que produeix un impacte visual destacable a la serra de Collserola.

Mirador dels Xiprers i carretera de les Aigües. Al peu del Tibidabo, al Pla de les Maduixeres, s'inicia la carretera de les Aigües (de manera oficial passeig de les Aigües, tot i que tothom la coneix pel nom tradicional de carretera). Al llarg d'uns deu quilòmetres, el clàssic camí discorre pel vessant de la serra de Collserola que mira cap a Barcelona, des del barri de Penitents fins a Pedralbes i Esplugues de Llobregat.
També el podem iniciar i acabar a l'altre extrem, a la plaça Mireia, a la localitat d'Esplugues, però en aquest cas cal saber que hi ha una forta pujada fins a arribar al mirador dels Xiprers. Un cop allà, però, les vistes ens fan oblidar l'esforç.
La carretera de les Aigües ha estat un dels elements més coneguts i visitats del vessant barceloní del parc de Collserola. El seu recorregut serpentejant la converteix en un mirador privilegiat de Barcelona. A la ciutat, abocada a la Mediterrània, li cal el parc de Collserola, estès sempre a la seva esquena, perquè és el gran pulmó que l'oxigena.
L'origen de la carretera de les Aigües rau en el recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat totalment pla i també del seu nom. El camí envolta el nord de la ciutat per Collserola i ens regala una vista esplèndida sobre Barcelona. Al llarg de tota la ruta podrem gaudir de vistes al mar i a la Ciutat Comtal. Els caps de setmana és habitual veure-hi molta gent que passeja, corre o va en bicicleta. Fins i tot, de vegades, es pot fer algun paral·lelisme amb la Rambla, pel flux que hi ha en determinats trams. Però entre setmana o fora d'hores és una ruta especialment popular entre els ciclistes i els corredors de fons que la utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant-ne el perfil totalment pla i la facilitat d'accés que suposa el funicular de Vallvidrera, que hi té una parada.
És una pista que combina trams de terra amb pedres petites i trams asfaltats. Passa pel barri de la Font del Món, sota el barri de Vallvidrera, molt a prop de la torre de comunicacions de Collserola i l'església del Tibidabo, i hi ha petites zones per descansar.
El camí de les Aigües continua endavant, tot seguint el perfil de la muntanya amb les seves balconades naturals, des de les quals s'observa de prop la zona alta, la Bonanova, Sarrià i Pedralbes, i al fons l'skyline barceloní, modificat fa uns anys per la Torre Agbar i les construccions del Fòrum. Ja a Esplugues de Llobregat, el mirador dels Xiprers marca l'inici o el final del passeig de les Aigües , hi trobem bones vistes sobre la Diagonal i el Camp Nou.

Antiaeris de la Guerra Civil. El turó de Sant Pere Màrtir, punt de trobada dels municipis de Barcelona, Esplugues i Sant Just Desvern, ha estat sempre un magnífic mirador sobre el pla de Barcelona i del Baix Llobregat. Precisament ha estat aquesta visió tan privilegiada la que el va configurar durant anys com un lloc estratègic militar.
Durant la Guerra Civil, dalt del cim s’instal•là una unitat de reflectors que tenia com a objectiu descobrir l’aviació enemiga durant les nits de bombardeig. També en aquest indret, en la vessant d’Esplugues i a tocar el cim, s’hi construïren, probablement a finals del 1937 o a començament del 1938, tres bases de formigó per acollir tres canons antiaeris, malgrat aquesta construcció que ha perdurat fins els nostres dies, una de les pregunta més freqüents és, si aquestes bases arribaren acollir els canons o no ? les informacions són contradictòries, encara avui, i cal conformar-se amb veure aquestes impressionants bases de formigó. Després de molts anys d’oblit institucional, aquestes tres bases de formigó de la bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir -bé una d’aquestes bases està pràcticament derruïda- foren recuperades i convenientment senyalitzades. El diumenge 28 de setembre de 2008, es va inaugurar aquest espai històric, que està integrat dins la xarxa d’Espais de Memòria que està creant a Catalunya la Direcció General de la Memòria Democràtica.

Rosers del Parc de Cervantes. El Parc de Cervantes es troba situat al barri de Pedralbes, al Districte de les Corts de Barcelona. Té 9,15 hectàrees i es tracta d'un parc temàtic, dedicat a les roses, amb un conjunt d'uns 11 000 roserars d'unes 245 varietats distintes. El parc està ubicat a la zona on abans es trobava el torrent Estela, que transportava l'aigua que baixava des del cim de Sant Pere Màrtir.
Dissenyat per Lluís Riudor i Carol, director llavors del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, fou inaugurat el 1965 i està dedicat a l'escriptor Miguel de Cervantes. Pel Clima mediterrani de Barcelona els roserars estan en floració pràcticament des d'abril fins a novembre, tot i que entre maig i juny assoleixen el zenit de la seva floració, que atorga a aquest parc una singular bellesa. Cada any se celebra en aquest parc un concurs de roses noves, que són batejades amb diversos noms pels seus creadors. A més dels roserars, hi ha diverses zones de gespa i petites arbrades, així com una zona de jocs infantils, taules de ping-pong i zona de pícnic. També hi ha diverses pèrgoles que generen zones d'ombra, així com diverses escultures.

Informació extreta de Viquipèdia.