Colldecarrera (la Vall del Bac), Montmajor, 1075 m, Montpetit, 899 m i Sant Martí de Toralles

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de la Garrotxa podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "garrotxajsp" i us apareixeran totes.

La vall del Bac és una bonica i solitària contrada on només hi ha masos dispersos i que comunica amb la vall de Carrera pel coll de Carrera; entre les dues sumen més de vint quilòmetres, els que van de Sant Pau de Segúries fins a la carretera d'Oix, concretament al costat de Can Bundància (per cert, un bon indret per "finalitzar" la sortida).
De la vall d'en Bac hi ha una petita guia de la col·lecció "Llibres de Motxilla" de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat de l'abril del 1979 en primera edició i juny del 1981 en segona, i obra de l'Anna Borbonet (1935-2016).
És un treball molt acurat i exhaustiu de la vall i de la seva dispersa població, on destaca el nom de totes les cases i de la població minvant al llarg dels anys; per exemple esmenta que l'any 1940 hi havia 172 habitants i 35 cases ocupades, mentre que el 1979 només hi havia 22 habitants i tant sols 5 cases habitades, amb el detall de les que queden i de les darreres en desocupar-se; encara que de manera diferent, actualment hi ha més de 5 cases, el que no sé si ho son de manera permanent. A sant Andreu de Porrera segur que si, i a Sant Martí de Toralles, També.
L'estreta carretera que travessa tota la vall et permet gaudir de la bellesa d'aquesta vall.
Al nord de la vall del Bac hi ha quatre cims destacats: el puig d'Ou, el Talló, el Montmajor i el Montpetit.
En aquesta excursió pujarem als dos darrers i també passarem per l'ermita de Sant Martí de Toralles, situada en un paratge d'una gran bellesa, un extens pla situat al coll del Mercer, que comunica amb la vall d'Oix.
És una excursió fàcil, però en la que superarem un desnivell de 1000 metres, dividit en tres tongades; la primera per pujar al Montmajor, la segona per a pujar al Montpetit i la tercera per a pujar fins el collet de l'oratori de Sant Isidre.
Per anar del Montmajor al Montpetit cal armar-se de paciència, car des del primer el segon es veu força lluny i també perquè cal fer una "sifonada" que en termes pirinencs en diríem "una sifonada de pebrots", però que a l'hora de la veritat es fa en menys temps del que ens hàgim imaginat.

Tenim dos punts per a poder començar l'excursió; un és a l'indret de l'antic Hostal de la vall i l'altre al mateix coll de Carrera, situat a poca distància, però una mica més elevat.
Ens situarem doncs al Colldecarrera, on hi ha molts llocs per aparcar, degut a que en un costat arrenca una pista molt ampla i on es pot deixar el vehicle.
Just a l'altre costat arrenca un planer camí i bonic camí que ens porta fins el coll de Reverter.
Aquest és un punt important, doncs per l'esquerra ve el camí provinent de l'Hostal, i per la dreta és per on tornarem més tard.
Ara, però, seguirem recta, per un ben marcat, camí que, sense gaires contemplacions, comença la pujada directa al Montmajor.
No té cap pèrdua, doncs és ben marcat i també hi ha fites.
Més amunt arribem a la collada de la Costa, on hem de seguir per l'esquerra i després al coll de Galters, on comença la pujada final al cim.
Els últims metres, son de típica muntanya garrotxina, pedra i tartera incòmoda de passar, ja ho diu el nom: Garrotxa: "terra de mala petxa".
El cim té una gran vista, encara que no podem abastir els 360 graus, degut a la vegetació, podem contemplar el Canigó, Costabona, Bastiments, Taga, Sant Amand, serra Cavallera, Estela, Comanegra, Bruixes, puig de sant Marc, Talló, el Ferran, Bestracà, Bassegoda, Montoriol, Montpetit, Mare de Déu del Mont, Puigsacalm, la vall i el poble d'Oix, i molts més.
Si el temps acompanya, és un indret dels que costa marxar-ne; però quan finalment ens decidim a fer-ho, haurem de recular una vintena de metres fins a trobar unes fites que ens "conviden" a baixar pel vessant nord uns metres amb forta pendent, com a referència podem tenir una tartera molt visible, ens hi hem d'acostar, però sense arribar-hi, el camí i les fites segueixen per la dreta, després d'aquesta forta baixada.
Seguim el camí hi arribem a un revolt de 90 graus a l'esquerra, però podem seguir uns metres més fins a un excel·lent mirador del Montpetit i de l'indret de Toralles.
Seguim baixant i arribem al coll de la Bassa, on efectivament hi ha uns clots amb una mica d'aigua; aquí el camí torna a girar 90 graus, però aquesta vegada a la dreta.
Seguim baixant durant força estona i finalment arribem a les ruïnes del mas de la Costa.
Deuria ser un gran mas, doncs consta de diverses construccions, malauradament menjades per la vegetació.
Seguim el camí i en pocs minuts arribem a l'extensa i verda prada de la Costa o del Mercer.
Després de l'escabrositat i forts desnivells del Montmajor, aquesta prada sobta i s'agraeix.
Estem al punt més baix de la "sifonada" entre els dos cims, i això es mereix una bona aturada.
Al mig de la prada hi ha la construcció del Mercer on hi ha cavalls i la prada està protegida per unes tanques, i això ens obliga a fer una petita volta per anar seguint les tanques, volta molt curta i que a la vegada ens permet fruir encara més de l'indret.
A l'altre costat de la prada passem per costat de les quadres del Marcer i immediatament després arribem a una cruïlla on a la dreta és per on tornarem al Colldecarrera, però abans seguirem recta i arribarem a l'indret de Sant Martí de Toralles.
L'ermita és dins d'una finca privada; però tot i així és molt recomanable acostar-s'hi, ja que és un indret molt bonic i molt ben cuidat.
Pràcticament del costat de l'ermita i en un revolt de la pista que porta a l'indret de Toralles surt el ben marcat mamí que puja al Montpetit.
Si la pujada al Montmajor ha estat "intensa", el Montpetit no es queda curt, el camí empren una forta pujada en curtes i continuades giragonses, que no s'acaben fins que arribem a dalt el cim.
Degut a que el cim és més baix, òbviament pujarem menys estona.
D'aquest cim havia llegit que ho tenia vista degut a la vegetació, però actualment això és cert només en part, doncs s'han talat una part d'arbusts i la capçalera d'altres i això permet tenir, al menys, una gran vista vers el vessant N i ponent; d'on destaca el Montmajor i tot l'itinerari que hem seguit per baixar-ne.
Contemplem la vista i tornem per on hem vingut, arribem novament a Sant Martí de Toralles, tornem a contemplar l'indret i anem fins la cruïlla esmentada anteriorment i seguim el camí i les marques de GR i d'altres.
Si creiem que ara ja tot serien "flors i violes" anàvem errats, ja que encara ens falta la tercera "pujadeta" del dia, uns cent-cinquanta metres de desnivell que ens porten fins l'oratori de Sant Isidre, situat al capdamunt de la pujada.
Tornem a estar en un indret molt bonic i l'oratori ja està una mica malmès.
A partir d'aquí, el camí encara puja una mica més, però d'una manera molt suau i després planeja fins arribar de nou al coll de Reverter, on retrobem el camí de pujada, que seguim de nou fins arribar al Colldecarrera.

HORARIS:
del Colldecarrera al coll de Reverter: 20mn
del coll de Reverter al coll de la Costa: 10mn
del coll de la Costa a la coll de Galters: 25mn
del coll de Galters al Montmajor: 15mn
del Montmajor a les ruïnes de la Costa: 50mn
de la Costa al pla de la Costa: 10mn
del pla de la Costa a Sant Martí de Toralles: 05mn
de Sant Martí al Montpetit: 35mn
del Montpetit a Sant Martí de Toralles: 20mn
de Sant Martí a l'oratori de Sant Isidre: 20mn
de l'oratori al coll de Reverter: 10mn
del coll de Reverter al coll de Colldecarrera:20mn
TOTAL: 4h

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/05/colldecarrera-la-vall-del-bac-montmajor.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"