Colldecarrrera-Montmajor-Sant Martí

Sortida per l'Alta Garrotxa en un entorn bastant sec, amb boscos d'alzina bastant tupits a la cara sud i bastant més humit a la cara Nord. És una ruta bastant solitària, sense cap mena de dificultat, que ascendeix al cim del Montmajor, des d'on gaudim de molt bones vistes al Comanegre. No he trobat fonts, masos abandonats i petit nucli habitat i ben arreglat a Toralles.

La ruta comença al collet de Colldecarrera. Per arribar-hi, hem seguit la carretereta de la Vall del Bac des de Castellfollit de la Roca. Al mateix collet entra un corriol senyalitzat i poc fresat, que perd una mica d'alçada, per posteriorment guanyar-la per arribar al coll de Toralloles. En aquest coll anem alerta en el trivi de camins, tot seguint el corriol que puja a la nostra esquerra, tot entrant a un alzinar, cap els cingles de Tremolets. En arribar a la carena, tombarem a la dreta, amunt, per un terreny força pedregós, i, passat un esplèndid faig, acabem d'arribar a la carena del cim de Montmajor.

Gaudim de les vistes al Comanegre, Puig de les Bruixes, Basegoda, Pic de la Dona, Bastiments, i a l'alta Garrotxa. Comencem a baixar per la cara Nord, per un corriol força dret, fins arribar al coll de la Bassa. Creuem la bassa vora un porat, i entrem en un corriol més transitable de baixada, passant vora les runes la costa, per arribar a la plana del Mercer. Hi trobem un centre hípic, que voregem, per entrar en una pista, que ens deixa a Sant Martí de Toralles.

Està força ben arreglat, fem una visita al voltant de l'ermita, recuperem la pista, i entrem en un corriol tot passant un filat. Som al camí dels Petrolers, un corriol, que després de baixar al torrent, comença a pujar, tot passant vora l'oratori de Sant Isidre, seguint entre espessos alzinars, fins que comencem a davallar fins trobar el coll de Toralloles, per on havíem passat de pujada. Ja només ens queda desfer el corriol de baixada fins arribar de nou a Colldecarrera.