Colldejou - Bec de la Gallina Cega - Cova dels Dos Ulls - Coll Roig - Colldejou

Aquesta ruta l'hem qualificat de "Difícil" per la pujada al Bec de la Gallina Cega. Si decidim no fer aquest cim, llavors la caminada seria entre fàcil i moderada. La resta de la ruta no té cap dificultat tècnica.
La pujada al Bec de la Gallina Cega l'hem fet per una variant que no és la clàssica, per no haver de fer un anar i tornar des del Corral de l'Ermitana (amb desnivell, però amb camí més fressat).
La pujada directa ha estat un patiment constant. El dret senderó és amb prou feines visible i està horrorosament embardissat (arítjols, heures i tota mena de brolla que ens dificultava el pas) ja que puja per la part obaga de la muntanya.
Per acabar-ho d'adobar, quan ja érem sota el rocam i cansats de barallar-nos amb el sotabosc, hem optat per pujar pel dret grimpant per passos no gaire fàcils.
En definitiva, aquesta pujada, a falta d'una costosa esclarissada, considerem que NO ÉS GENS RECOMANABLE. La resta de la ruta sí que la recomanem ja que ens ha agradat força.

Itinerari:
Colldejou - Camí de Mont-roig del Camp - Barranc del Forn Teuler - Ctra. T-322 - Barranc de Puigdegarces - Bec de la Gallina Cega (509 m) - Corral de l'Ermitana - PR-C-28 - Cova dels Dos Ulls - Corral del Baldiri - Camí del Tragí - Coll Roig - GR-7 - Font Freda - Collet de la Xuta - Colldejou.

Sortim de la plaça de l'església de Colldejou. Baixem a la carretera, la seguim uns metres per l'esquerra, i de seguida la creuem per agafar el Camí de Mont-roig del Camp (Pal indicador). Anem baixant per la vora de conreus i arribem a una bifurcació (Pal indicador). Agafem el sender de l'esquerra direcció barranc de Rifà. A la fondalada arribem al Barranc de les Estellades, o dels Serrals, i el camí va per un tram força obac. Traspassem el barranc i pugem per l'altre costat i aviat sortim a la carretera T-322 (Pal indicador). Ara hem de seguir uns dos-cents metres la carretera fins trobar un baixador (Senyal en un pi). Baixem per aquest sender i tornem a sortir a la carretera, que tornem a creuar. A l'altra banda seguim per l'esquerra uns metres paral·lels a la carretera. Arribem al barranc al costat d'un pont de la carretera (Aquí s'han ajuntat les aigües de tots el barrancs de la vall de Colldejou i es forma el Barranc de Rifà, que segueix cap al mar pel terme de Mont-roig del Camp). Creuem el barranc i sortim a un camí ample. Per la nostra dreta el camí segueix cap a Mont-roig. El deixem i girem a l'esquerra per tornar a creuar la carretera que tenim a pocs metres. Recte cap al nord, surt un camí paral·lel al Barranc de Puigdegarces. Tota l'estona anem per zona arbrada i obaga. Seguim amunt amb poc pendent i més aviat planejant.

Atenció! Els GPS ens avisa que hem de deixar el camí principal. A la nostra dreta veiem un rastre de corriol mig tapat per l'espessa vegetació. Ens hi atrevim, i farem la pujada al Bec de la Gallina Cega per aquesta variant que és molt directe. Patirem. Si haguéssim sabut que fins dalt de tot estava tan embardissat, haguéssim desistit.

NOTA: Continuant pel sender de Puigdegarces s'arriba a una bifurcació (esquerra, Canal Fosca. Dreta, Corral de l'Ermitana). Al Corral de l'Ermitana es retroba el camí del Bec. Si es vol pujar-hi des d'aquí, s'ha de fer un puja-i-baixa per un corriol bastant dret però gens perdedor.

Després de molt d'esforç barallant-nos amb la vegetació, i unes darreres grimpades bastant agosarades, arribem per fi al cim del Bec de la Gallina Cega, un esperó rocós amb estimballs per totes bandes. Descansem i ens hi estem una estona ja que des d'aquí dalt les vistes són magnífiques.
Sortim del Bec per la cara nord, la menys escarpada, i comencem a baixar bastant dret, però per camí definit i bastant net.
Al Corral de l'Ermitana (runes) retrobem el camí principal. Seguim planejant a mig aire per un sender ombrívol i molt bonic. A sota, a la dreta, tenim el Barranc de la Borda. Més a la dreta Vilanova d'Escornalbou, i al nord-est s'alça el Castell d'Escornalbou amb l'alterosa Ermita de Santa Bàrbara.

Des d'aquí ja podem admirar les mil formes capricioses del muntanyam vermell que s'alça direcció a Escornalbou.
El gres vermell que tenim davant són roques sedimentàries del triàsic que també s’anomenen Buntsandstein, nom que en alemany significa “roca de sorra roja”.
L’erosió crea formes curioses de petits foradets (nius d'abella) fruit de l'erosió del vent, i de color roig degut als òxids fèrrics. Tot plegat dona un aspecte molt característic que també podreu trobar en llocs propers com l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig.

Arribem al Coll del Collet Rodó i enllacem amb el PR-C-28 (Pal indicador) que ve de Colldejou i marxa cap a Escornalbou i Duesaigües passant primer pel Coll de la Desenrocada.
Aquí comencen els gresos vermells i a pocs metres tenim la Cova dels Dos Ulls, que anem a visitar. Més lluny ens queda la Desenrocada de Bailon, i no ens hi arribarem (en el caos de roques vermelles de la Desenrocada es diu que va inspirar-se Gaudí per crear les seves suggestives formes volumètriques).
Vista i fotografiada la Cova dels Dos Ulls, tornem enrere fins al coll i seguim el PR direcció Colldejou.
Ara anem per la banda més solana i això es nota en els arbres i la brolla que es veu més de secà.
Just passat el Corral del Baldiri, a la confluència amb la part alta del Barranc de Puigdegarces, trobem un pal indicador amb dues opcions per tornar a Colldejou: seguint el PR (més directe - mitja hora) o voltant pel Coll Roig (una hora i quart).
Decidim fer la volta més llarga i comencem a pujar direcció al Coll Roig seguint el Camí del Tragí o del Vinaters.
Al Coll Roig (Pal indicador) trobem la carretera de la Torre de Fontaubella (partió entre el Baix Camp i el Priorat) i el GR-7, el primer sender de gran recorregut que es va senyalitzar a la Península.
Seguim el GR-7 uns metres per la carretera de la Torre i de seguida girem a l'esquerra per un sender (Pal indicador) que primer va pujant durant una estona. Aviat trobem un altre pal indicador (bifurcació amb la pujada a la Mola - GR-7-3) i seguim direcció Colldejou.
Primer planejant i després en baixada moderada, no deixarem ja el GR fins al poble, passant primer per la Font Freda i ja gairebé al final, pel Collet de la Xuta.
Aquesta és una ruta bonica i variada, força fàcil si exceptuem la pujada feréstega que hem fet al Bec de la Gallina Cega, que, repetim-ho, ens podem estalviar si així ho decidim.
Salut i muntanya!