Collformic, el pla de la calma, puig del Sui (100 cims). Per: pla del ase mort, el cafè, cabana d'en Ramon (sitja del llop).

Sense cap mena de dificultat.
Totalment per pista forestal, excepte els últims metres per pujar al Sui, també sense dificultat. Però.... clar que cada un es responsabilitzi, interpreti i actuï segons les seves possibilitats.
És tenen unes vistes molt extenses, des del Canigó, Puigmal, la Tossa, Montserrat i Sant Llorenç de Munt (on destaca clarament La Mola), el Tibidabo, inclús les xemeneies de Badalona, la Serralada del litoral, una extensa part de mar, i sempre, sempre, des de molts punts de vista, el turó de l'home, les omnipresents Agudes, puig de la bandera i Matagall.
El cim del Sui es un punt espectacular, pel que a les vistes es refereix, i assequible a quasi tothom.
Durant el recorregut anirem pujant i baixant suaument, doncs de Collformic (1.135m) al Sui (1.318m) el desnivell es poc, però el desnivell acumulat arriben a ser 388m (segons Wikiloc).
A part de les vistes, trobem les ruïnes del cafè. Un antic hostal on feien parada per reposar els antics traginers. Situat a un lloc amb vista al poble del Montseny i, com durant tot el trajecte, al turó de l'home I a les Agudes. Destaquen les restes de parets construïdes amb la pedra vermella de l'entorn.
Un altre punt curiós si més no, és la barraca d'en Ramón.
Ara explicaré un conte:
Hi havia una vegada, un pastor que es deia Ramon que el dies d'hivern i pluges passava molt fret.
Va pensar de fer-se una barraqueta per refugiar-se, aixi que va recollir totes les pedres que va trobar i começà a construir-la. Entre les pedres, havia trobat una de molt plana i gran que li va anar molt bé per fer paret. Aquella pedra, tenia unes línies i uns dibuixos que no li deien res.
La barraqueta va perdurar molt més que en Ramon, fins que un dia algú va veure aquells dibuixos i els va reconèixer con unes inscripcions prehistòriques. Després de diverses consultes a experts en el tema, ningú va saber identificar ni desxifrar el significat d'aquells signes.
L'Ajuntament del Montseny va ordenar però, guardar la pedra que havia protegit a en Ramon, i con agraïment es va fer una rèplica i es va tornar a col·locar on en Ramon l'havia posat.
I així es com avui cada dia entren moltes persones dins la barraqueta d'en Ramon per veure la pedra amb les seves inscripcions de significat i procedència desconeguts.
La barraca ha estat restaurada, al meu parer excesivament i amb gust molt més d'un constructor d'avui dia, més que d'un pastor d'anys enrere.
La cirereta del recorregut, però sense cap dubte, és el puig de Sui que ja he descrit més amunt.
Que ho gaudiu.
Ah! Si seguiu aquesta ruta, us interessa, la feu, o voleu corregir o afegir alguna cosa, agrairé un comentari amb la corresponent valoració.
Salut