Collsarbocet - Els Munts - Salt de la Minyona - Sant Llorenç del Munt - Sant Feliu de Planasses

Ruta realitzada el 27/01/2024
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot l’àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Introducció:
Segons la llegenda, la minyona dels Munts era molt devota i un diumenge se li havia fet tard per a arribar a missa. Es trobava a dalt de la cinglera quan va sentir que ja tocaven les campanes de l'església, va saltar cingle avall i, miraculosament, no es va fer mal i va poder arribar just a temps a missa. Dies després, la minyona va tornar a repetir el salt però aquesta vegada va caure pel precipici i es va matar. Diuen que ho va fer perquè hi havia algú que posava en dubte el seu salt i li havia promès unes sabates noves si el repetia.
Des d'aquell moment, aquest indret va ser conegut com el Salt de la Minyona. Just on va caure hi creixia una gran mata d'arboç que els carboners, per respecte, no van tallar mai...
El Salt de la Minyona és un petit mirador, encavallat entre dos penya-segats. Situat al cim dels Munts i dominant el cingles de Vilanova de Sau. Des d'aquest punt, que es troba a 832 metres d'alçada, ens ofereix una de les vistes panoràmiques més impressionants de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquí veiem parcialment el pantà de Sau, els cingles de Cabrera, el pla d'Aiats, Tavertet, el Far, la vall de Sau, les Guilleries i el Montseny amb la silueta característica de les Agudes i el Matagalls. A la punta més avançada del mirador, guardant aquest meravellós paisatge, es troba la Verge dels Cingles. Una simple barana de ferro de més de 80 m que contorneja les cingleres, separa del buit que origina un espadat d’extremada verticalitat.
Ruta:
Per realitzar la ruta ens hem desplaçat fins el Collsarbocet (carretera N-141d amb ampli aparcament), situat entre Folgueroles i Vilanova de Sau (Osona). Tant punt estem preparats, comencem la caminada creuant la carretera per seguir un corriol en pujada que de seguida canviem per una ampla pista que transcorre entre la carretera i les cingleres dels Munts, fins arribar a un encreuament amb un corriol i un rètol clavat a la soca de una alzina amb la llegenda “camí de l’Esquei/els Munts” (esquerra). Aquest camí és un grau que transcorre dins una canal que tot i mancat de senyalització és fàcil de seguir, malgrat el desnivell que hem de superar.
Un cop fora de la canal i uns quants metres més amunt, en Pep, Juan i jo, ens separem del grup per arribar-nos fins el mirador de la Punta de l’Esquei, seguint pel cim de l’esperó allargassat fins el final de l’Esquei amb unes vistes panoràmiques magnífiques. La resta del grup ens esperava al mirador dels Cingles dels Munts, un de tants mirador que anem trobant amb esplèndides vistes.
Fem una petita grimpada i seguim un corriol que ens porta fins els Munts, masia, punt geodèsic i antenes de telecomunicacions. Actualment han tancat el recinte i no hem pogut accedir.
El corriol fineix a la pista cimentada del camí dels Munts i un xic més enllà un plafó informatiu sobre el Salt de la Minyona ens assabenta que hem arribat a aquest magnífic mirador...unes quantes escales i ja hi som.
Al començament ja he fet una curta descripció d’aquest mirador...fotos a discreció i seguim camí.
Un cop tornats a la pista cimentada, baixem un xic i ens desviem a l’esquerra buscant un emplaçament adient per esmorzar, lloc que trobem arran de cinglera i amb un mirador lateral fantàstic del Salt de la Minyona. Després, seguim la pista cimentada avall fins arribar a un pal indicador amb senyals del GR-2 (esquerra).
El corriol ens fa passar sobre el túnel de la carretera, anomenat “La Mina” i una mica més avall deixem el corriol i seguim pista forestal. Passem sota la cresta del Puig dels Jueus i el Coll Pedrís amb dos enormes torres de conducció elèctrica.
La pista forestal (i seguint el GR-2) ens porta fins el castell fortificat de Sant Llorenç del Munt una edificació espectacular i molt ben conservada. Figura esmentat a l’any 881 (però deu ser d’origen visigòtic). A mitjan segle XII va perdre la seva condició de castell i s’hi va fundà un monestir agustinià. En aquest període es construeix l’església romànica, que encara conserva l’abscís central i les dues absidioles laterals. Des de 1845 és de propietat particular i actualment, restaurat...normalment no es pot accedir al seu interior, però hem tingut sort i hem pogut visitar el pati interior i el de darrera al trobar-se el portal d’accés obert.
Les marques del GR-2 ens guien fins arribar a una ampla pista, on aquest GR continua per la dreta, nosaltres seguim por un corriol dins el Serrat del Vent fins arribar al Coll del Portell amb una cruïlla, continuant per l’esquerra avall, seguint un ample camí que ja no deixarem fins al final de la ruta.
Passem pels Plans de les Casasses, el mas de l’Espluga i un curiós forn de pinyes que es troba al voltants, la granja del Pla de la Pineda, el veïnat de la Verneda de Sant Feliu, on s’ubica l’església de Sant Feliu de Planases i un xic més enllà la Teuleria de Sant Feliu.
Poc a poc ens acostem a l’aparcament i final de ruta, completant aquesta amb un bon dinar al restaurant Can Pascual de Folgueroles, genial complement per aquesta magnífica caminada.
Salut i bones caminades!!