Collserola 103. Valldoreix, Mas Monmany, Puig Madrona, ermita de la salut. Per senders.

La sempre sorprenent Collserola!
L'inici, el fem a Valldoreix. Aquell Valldoreix de la caseta i l'hortet, que ara es la gran castota, el jardí i la piscina.
Aquesta ruta es fàcil, amb 250 m de desnivell acumulat.
Comencem passant per la magnifica masia de Monmany, a la que s'arriba per una pista amb plataners als dos costats, i acabant a la bonica ermita de la salut.
Hem procurat fer-la per senders agradables de caminar, i poc per pista, zones de boscos d'alzines i arribar a l'ermita. Però a partir del recorregut que hem fet, es poden fer moltes variacions.
Es clar que també es pot optar per anar per pistes més directament a l'ermita, o al Puigmadrona, que està pròxim a l'ermita. Podem així escurçar el recorregut, però crec que no es el mateix. Els camins son realment macos.
Altre opció es iniciar el recorregut a les escletxes de Papiol(la meva ruta "Collserola 81" ). Llavors, gran part es fa per pistes.

EL MAS MONMANY

El Mas original es remunta al s. XVI "Mas Brunet".
L'any 1640 s'instal·là Francesc Montmany, procedent de Sant Boi de Llobregat.
L'antiga masia estava formada per un mas, una capella i una masoveria.
Fins al 1867 Can Montmany va ser parròquia de Santa Eulàlia del Papiol.
La fesomia de l'edifici actual data dels primers anys de la dècada dels anys 80 del s. XIX, quan el seu propietari, Francesc Oliver-Monmany i Reventós decidí transformar l'antic mas en un edifici senyorial.
Una gran reforma per esdevenir una colònia agrícola construint-se aleshores la característica torre central amb rellotge -per controlar les hores de feina dels treballadors-, una capella i inclús torretes de defensa.
L'explotació agrícola de la finca ha anat lligada fonamentalment a la producció de vi i a l'aprofitament dels pins, tant en la recol·lecció de pinyons com de les escorces, que es feien servir en els tints dels teixits a Barcelona.
Alguns dels productes agrícoles produïts a la masia es venien a la botiga familiar del carrer Pelai de Barcelona i el vi fins i tot es va exportar a França, guanyant premis a les primeres exposicions universals.
Durant la Guerra Civil, la masia va patir la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat, arribant inclús a transformar-se en un hospital de campanya, segons l'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés.
L'any 2012, la família Monmany ( l'onzena, dotzena i tretzena generació d'una família que ha viscut ininterrompudament a Can Montmany des del 1640), va cedir la finca a l'Ajuntament de Sant Cugat i a l'EMD de Valldoreix (50%-50%) pel seu patrimoni públic i reconnectar la finca amb la natura. Una tasca que es porta fent des del 2009 de la mà de la cooperativa L'Ortiga,
Pel que fa a l'edifici, està previst que en un futur funcioni com a equipament públic. S'estan buscant possibles usos d'interès general..,
Tot i això, prèviament s'hi hauran de realitzar diverses obres d'adequació perquè, l'edificació està bastant malmesa .
Informació de "Tot Sant Cugat" i de "NacióSantCugat"

L'ERMITA
Te una part preromànica del segle X que ocupa la part esquerra de l'ermita. la resta es romànica, del segle XII. La porta d'accés està curiosament en el lateral i quasi segur era la situació original preromànica però reconstruïda amb un arc romànic.
Al costat de la porta, es pot veure una finestra original preromànica que una reforma va quasi tapar amb un dels contraforts que es van afeixi-hi per reforçar les parets. ( aquesta reforma poc curosa amb elements arquitectònics històrics, es la que ha fet que avui encara estigui en peus l'església ). Aquesta i un altre del costat Oest de doble obertura, separada per una petita columna amb capitell corinti - Preciosa!! - son els únics elements del preromànic que estan a la vista. Desconec l'interior. Obren únicament els Diumenges.
Està documentada des de el 1060 i ha tingut diversos noms ( Veure una de les fotos), el 1315 es va dedicar a Sant Pere de Madrona, fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut, i fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari.
Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.

Informació simplificada de la recollida de Wikipedia.