Collserola 109. De Sol i aire a: font l'ermità-font Sant Vicenç- ermita de Sant Vicenç- Ruïnes de Can Gordi
near la Rabassada, Catalunya (España)
Viewed 288 times, downloaded 14 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta basada en meva anterior ruta "Collserola 97".
Es un recorregut que considero dels més bonics a fer per Collserola des de el punt de vista de senders boscosos i zones poc transitades, inclús llocs, com els de les fonts, d'una vegetació i entorn ombrívol humit i amb algun arbre de considerables dimensions.
Torno a reproduir aquí el que vaig exposar anteriorment.
FONT DE L'ERMETÀ.
L'encant d'aquesta fon es el lloc on està. Al costat d'una riera, una mica selvàtic, al peu de dues grans alzines.
Ull a les relliscades al arribar i al marxar!
FONT DE SANT VICENÇ
Molt semblant a l'anterior, per l'entorn i bastant propera.
ERMITA DE SANT VICENÇ:
Restes d'una ermita del s. X ( 986)
Era el centre de vil·la de Cercèdol (desapareguda)
El 1347 es te coneixement d'una donació per restaurar la coberta.
Al 1835 les imatges es van portar a Sant Cugat, i es va abandonar
CAN GORDI:
(De la meva ruta Collserola 96 i 97)
Actualment, únicament queden restes de parets i murs del tancament de la finca i tot mig tapat i ofegat per vegetació i arbres que surten del propi interior de la casa.
Es una imatge de supervivència de la labor feta per l'home, i de com la natura, molt mes persistent, poderosa i tenaç, va guanyant poc a poc, tot allò que a ben segur havia perdut al construir la casa i viure en ella.
Les pedres que amb tant d'esforç algú havia posat una sobre l'altre per resguardar-se, estan caient, estan perdent la batalla amb la natura.
Jo hi veig en aquest entorn, la imatge d'una idea, d'un concepte intangible. Es en aquests llocs on es pot veure la imatge del temps.
Els propietaris van deixar de viure en aquesta casa al 1786, a la mort del marit, posterior a la mort dels dos fills. La va deixar en testament al seu nebot, amb la condició que li passes 1,50 pessetes diàries a la seva dona Isabel mentre visques. A la dècada dels anys 1940 els últims masovers van marxar definitivament i la casa va començar un inflexible procés de deteriorament.
Per favor, deixeu que el temps i la natura faci la feina, no la feu vosaltres. El resultat es molt mes lleig i trist.
Respecteu l'historia i el esforç de persones que van estar en aquesta casa, i com nosaltres ara, van lluitar per simplement viure.
Es un recorregut que considero dels més bonics a fer per Collserola des de el punt de vista de senders boscosos i zones poc transitades, inclús llocs, com els de les fonts, d'una vegetació i entorn ombrívol humit i amb algun arbre de considerables dimensions.
Torno a reproduir aquí el que vaig exposar anteriorment.
FONT DE L'ERMETÀ.
L'encant d'aquesta fon es el lloc on està. Al costat d'una riera, una mica selvàtic, al peu de dues grans alzines.
Ull a les relliscades al arribar i al marxar!
FONT DE SANT VICENÇ
Molt semblant a l'anterior, per l'entorn i bastant propera.
ERMITA DE SANT VICENÇ:
Restes d'una ermita del s. X ( 986)
Era el centre de vil·la de Cercèdol (desapareguda)
El 1347 es te coneixement d'una donació per restaurar la coberta.
Al 1835 les imatges es van portar a Sant Cugat, i es va abandonar
CAN GORDI:
(De la meva ruta Collserola 96 i 97)
Actualment, únicament queden restes de parets i murs del tancament de la finca i tot mig tapat i ofegat per vegetació i arbres que surten del propi interior de la casa.
Es una imatge de supervivència de la labor feta per l'home, i de com la natura, molt mes persistent, poderosa i tenaç, va guanyant poc a poc, tot allò que a ben segur havia perdut al construir la casa i viure en ella.
Les pedres que amb tant d'esforç algú havia posat una sobre l'altre per resguardar-se, estan caient, estan perdent la batalla amb la natura.
Jo hi veig en aquest entorn, la imatge d'una idea, d'un concepte intangible. Es en aquests llocs on es pot veure la imatge del temps.
Els propietaris van deixar de viure en aquesta casa al 1786, a la mort del marit, posterior a la mort dels dos fills. La va deixar en testament al seu nebot, amb la condició que li passes 1,50 pessetes diàries a la seva dona Isabel mentre visques. A la dècada dels anys 1940 els últims masovers van marxar definitivament i la casa va començar un inflexible procés de deteriorament.
Per favor, deixeu que el temps i la natura faci la feina, no la feu vosaltres. El resultat es molt mes lleig i trist.
Respecteu l'historia i el esforç de persones que van estar en aquesta casa, i com nosaltres ara, van lluitar per simplement viure.
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta que ja havíem fet, però que es de les que no cansen perquè és un camí variat i poc freqüentat.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruteta perfecta perfecta per fer un matí amb nens. Ideal si no està tot tan sec com ara, però això és la sequera que tenim. Amb aigua als rierols i les fonts la ruta serà encara millor.
Es un passeig. I l'entorn de can Gordià degradant-se. Era, fa temps un lloc preciós.
Gràcies pel comentari I la valoració
Gordià, no. CAN GORDI