Collserola 69 - la Rierada, can Busquets, salt i gorg d'aigua, riera de Vallvidrera.

Amb cotxe per Sant Bartomeu de la quadra, fins la Rierada, on comencen a caminar. Cal dir que es pot venir des de la Floresta, és dir des de la ctra. De Vallvidrera a Sant Cugat.
El primer que sorprèn són les cases al altre costat de la riera, que per entrar, cada casa ha fet un pont de connexió. Les cases són molt cuidades i tenen el seu encant.
El camí, al costat de la riera és ideal per fer amb calor, doncs és molt frondós. Amb una vegetació d'arbres molt variats. Roures, Alzines, oms, pins, plàtans. Molts de dimensions considerables.
El camí quasi totalment pla és realment extraordinari. Dels més macos que he fet a Collserola.
La riera s'ha de travessar diverses vegades, per tant després de pluges, pot ser sigui complicat passar.
Can Busquets queda més amunt i un corriol connecta el camí paral·lel al de la riera. Al recorregut senyalat amb un whaypoint.
Cal seguir el recorregut que he fet a l'alçada de can Busquets però per la riera. Una zona certament molt maca de plataners de impressionants dimensions i després una petita caiguda O salt d'aigua amb un gorg al seu peu, on inclòs ens podríem banyat. De fet, ens hem trobat algú gaudint de la frescor de l'aigua.
La tornada la hem feta per el camí de més amunt que recull el que baixa de can Balasc (veure el meu Collserola 14).

CAN BUSQUETS
Es un a de les masies mes antigues de de Vallvidrera i durant sis-cents anys ha estat de la mateixa família.
La casa pertanyia a la parroquià de Vallvidrera, però al 1891 quan Vallvidrera va passar a agregar-se a Sarrià, el propietari no va voler i va passar a ser de Sant Cugat.ç
Hi ha un membre de la casa i de la família amb relleu històric. Francesc Busquets i Mitjans. Coronel que va formar un regiment durant la guerra de Successió. Va morir exiliat a Viena.
Les edificacions de Can Busquets van ser refetes el 1880.
Actualment està integrada al parc de Collserola i hi viuen quatre germans Busquets.
Recomano la lectura del llibre "Vallvidrera a traves des segles" de Eugeni Casanova, de "Records del meu Vallvidrera" de Cisco Tomàs i de "Collserola pas a pas" lode Xavier Moret. He gaudit molt de la seva lectura. D’ells he tret tota la informació que he exposat aquí. Gràcies Eugeni, Cisco, Xavier.