Collserola 70 - La Rierada, Can Calopa, la riera de Vallvidrera

Deixo el cotxe al barri de la Rierada i iniciem la caminada, en comptes de per la riera com vam fer ahir, per el pont de la pista en direcció a Can Calopa de dalt. ( No es pot anar amb cotxe, està tallada en un punt per esllavissada).
En primer lloc pujarem a can Calopa, per finalitzar a la rierada.
La rierada té un petit salt d'aigua i un gorg al seu peu. Es un lloc ombrívol i bastant exuberant de vegetació, ideal per refugiar-se a l'estiu sota l'ombra d'uns plataners preciosos i inclús els petits i no tan petits poden banyar-se. Té origen en una resclosa construïda el segle passat per portar aigua de la riera a un molí. La riera de Vallvidrera neix al pantà de Vallvidrera. Es pot fer la caminada en sentit invers i anar únicament al salt de la rierada el camí es molt agradable i curt: anar i tornar pot ser siguin uns tres Kilòmetres sempre a l'ombra.
La pista puja dels 150m als 350m, és una pujada sense pendents fortes però contínua i amb poques ombres. No recomanable en dies de calor.
Abans d'arribar a dalt hi ha un sender a la dreta. No tinc clar on va. Ho he preguntat a can Calopa i el que sembla es que torna a la Rierada i a la Floresta.
Agafem un sender a l'esquerra per d'arribar a la carretera. Aquest sender és quasi pla i bo de fer.
Can Calopa. Una masia històrica. Una façana maca amb detalls gòtics un espai net i cuidat, i amb unes vistes fantàstiques.
A la tornada, es planteja un problema: tornar per el mateix lloc, ara de baixada O tornat per senders en direcció a Can Busquets.
És lògic escollir tornar per el sender.
La baixada no té dificultat, hi han trossos de baixada una mica forta (O pujada, segons el sentit), i trossos plans O suau baixada.
És passa per la font de Can Mallol i després anem a parar a Can Busquets o a la sempre agradable Rierada.

Can Calopa de Baix
De Can Calopa de baix avui se li diu de la Siberia i l'unica referencia que es té, es remunta al segle xiv, quan Guillemoneta Duran i Bernat Rubí es van casar.

CAN CALOPA DE D'ALT:
Hi ha can Calopa de baix i Can Calopa de d'Alt. El nom figura per primer cop al 1182. Tots dos masos van deixar de pertànyer a Vallvidrera al 1868 .
Can Calopa de baix es nomena actualment com la Sibèria, a tocar de la riera de Vallvidrera.
El nom de Calopa es de a partir de 1600, abans es va dir Mas Faura, Campderrós Ferriol.
La façana es va reformar el 1747 segons consta en una pedra del mas.
Totes dues masies pertanyien a la parròquia de Vallvidrera, el 1867 va passar a pertànyer a la parroquià de Sta. Creu d'Olorda i al extingir-se aquesta, va quedar al municipi de Sarrià al 1916. Al 1953 es va declarar d'expropiació forçosa, passant al Ajuntament de Barcelona i amb gestió del parc.
El any 2000 qui estava al cuidat de la casa era la masovera, la senyora Maria. El seu fill Esteban encara viu al mas.

ACTUACIÓ CONTROVERTIDA DEL AJUNTAMENT
Al any 2000 L'alcalde sr. Clos va donar autorització per talar arbres per plantar-hi ceps per fer vi. Es tracta de l'única vinya de Barcelona.
Hi van haver-hi nombroses protestes per la tala.
L'àrea de can Calopa era travessada per senderes d'ús públic, convenientment senyalitzats pel Consorci del Parc de Collserola, que donaven accés a altres zones del Parc. Després de la disposició de la tanca perimetral del vinyer, aquests camins han estat tallats.
Per el que jo he entès, entre elles les del Consorci del parc de Collserola (Llavors Patronat Metropolità del parc) que fins aquest moment mantenia l'entorn de la finca amb accions concretes, que molt resumides serien:
- Seguiment de la producció agrícola
- Utilització de l'àrea per part de la fauna. S'estimava la biomassa d'artròpodes així com la presència i ús de l'àrea per part de la ornitofauna i els mamífers (especialment el senglar i el conill).
-Manteniment i adequació de punts d'aigua (basses artificials), i la seva utilitat per a la fauna.
I s'afirmen com a falses les afirmacions de l'informe elaborat per l'Ajuntament, per justificar l'actuació de la tala dels arbres .
Informació extreta de :
Informe sobre les repercussions socials i ambientals de la posada en explotació de vinyers en la finca de can Calopa de Dalt (parc de Collserola)
Secretaria de Política Sectorial i Medi Ambient de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Signat per:
- Ecologistes en Acció de Catalunya
- Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
Barcelona, 14 de novembre de 2001

Actualment el mas es dedica a la venda de vins i olis. gestionat per la cooperativa l'Olivera, que genera oportunitats d’inclusió social per a joves amb necessitats especials.
A l'esplanada de davant la masia es poden tastar unes copes tots els vins de l'Olivera i un assortit de platets de quilòmetre zero. Obren de dijous a diumenge durant tot el dia.

A la seva Web diu:
Can Calopa és un oasi de pau. Esmorzars de forquilla, aperitius amb producte de proximitat, i fins i tot dinars si els aviseu amb temps. La terrassa és un espai preciós, decorat amb bon gust, amb vinoteca de fusta i pedra, un refugi únic. Si teniu ganes d'entaular-vos o fer una festa més privada, demaneu el menjador del Mas, amb una cuina de pedra i una taula de fusta de pagès. Tot autèntic i honest, com els vins secs, dolços i escumosos que elabora la Cooperativa l'Olivera.
Es pot fer Una visita fàcil i ràpida, que no cal reservar prèviament. Les tardes de dijous, divendres i dissabte ofereixen una visita gratuïta, en grups de 10 persones com a màxim i sense reserva prèvia. Les visites són uns 90 minuts que es destinen a passejar entre vinyes, veure la masia restaurada del segle XVI i tastar vins i olis "made in Collserola".

Recomano la lectura del llibre "Vallvidrera a traves des segles" de Eugeni Casanova, de "Records del meu Vallvidrera" de Cisco Tomàs i de "Collserola pas a pas" de Xavier Moret. He gaudit molt de la seva lectura. D’ells he tret tota la informació que he exposat aquí. Gràcies Eugeni, Cisco, Xavier.