Collserola 93 - Baixador de Vallvidrera - Turó del Fumet-Can Flo-Can Boba-Sanatori Fumet

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

Recorregut senzill, gran part per senders.
El camí inicial està a la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, a prop de l'estacio del baixador de Vallvidrera, inici a la ctra. i entre dues cases, despres d'una petita zona d'aparcament amb contenidors.
Immediatament es passa per sota el tunel del tren i a continuació, una suportable pujada, fins el turo Fumet (vistes). Algun curt tram amb bastanta vegetació, de forma que s'ha de caminar ajupit.
Al sender, al costat de can Flo, hi ha un tunel/galeria/conducció d'aigua/ o font que sens ha passat.
Curiosa la bassa verdosa.
També ens ha faltat baixar a can Boba, que crec ha de tenir interès arquitectònic.
L'únic tram una mica "dificultosillo" es des de la bassa, a la carretera.
La resta be, inclòs amb trams macos de caminar.

CAN BOBA (O BOVA):
L'esment més antic de la masia de Can Boba que es coneix, data de
l'any 1789. Quant a la construcció actual, no es coneix si és l'originària o
si és el resultat d'alguna reforma duta a terme posteriorment. Està
situada al fondal del torrent que porta el seu nom i de terreny de cultiu
quasi bé no en queda, ja que bona part dels conreus existents a
principis del segle XX han esdevingut boscos.
És una casa pairal d'estructura de planta rectangular, o quadrada, formada per planta baixa, pis i golfes. Manté simetria en la composició i en la disposició de les obertures. Al mig de la teulada s'aixeca una torre-mirador d'estructura quadrada. que es facil imaginar que deu ser la culminació, i sortida al terrat, de l'escala interior.
Cal destacar la capella adossada en una de les façanes laterals, és de planta rectangular i la seva façana està acabada per un front.

SANATORI DEL FUMET:
Posterior al fracàs del COMPLEX SANATORI DEL TIBIDABO (veure la meva ruta Collserola 64 I que exposo al final d'aquest text), projectat per Rubió i Tudurí i per encàrrec del dr. Andreu (aquell de les "pastillas para la tos"), un alemany, Otto Nagele al 1926, va construir aquest edifici, també amb la finalitat de fer-ho servir de sanatori antituberculós.
L'edifici recorda la construcció europea de l'època per la façana i per la taulada.
De fet eren dos edificis, per malalts i per el personal sanitari.
Sembla també que pot tenir interès el jardí amb diferents nivells i el tipus d'arbres.
No es coneix arquitecte projectista. Es coneix no obstant el mestre d'obres Josep Graner.
Mai va arribar a ser utilitzat com a sanatori doncs la guerra civil ho va impedir.
Semblava que la repetida idea del sanatori a les planes estigues maleïda.

COMPLEX SANITARI DEL TIBIDABO:
1903-1905 La societat "Sanatori Tibidabo", impulsada per la transformació que s'estava projectant al Tibidabo, amb els moderns mitjans de transport que es preveien, per arribar des de Barcelona al Tibidabo, al casino i a Vallvidrera, com eren el tramvia, el funicular del Tibidabo i el de Vallvidrera, va iniciar un projecte de Complex sanitari a la part alta del que avui es nomena les planes.
El projecte contemplava un gran edifici destinat a Hospital antituberculós i edificis annexes que donarien servei a aquest hospital. Es preveia també carreteres, fer pujar una línia de tramvia o funicular i crear una urbanització al voltant.
El Arquitecte va ser En Rubio i Tuduri, arquitecte també del projecte del Tibidabo i moltes cases modernistes d'interès de l'avinguda del Tibidabo.
Efectivament, les obres van començar, construint, en part el pavelló i algun edifici annexe, entre tant, es van vendre un terç de les parcel-les. No les suficients, i les il·lusions del projecte van començar a caure.
Per revitalitzar el projecte, al 1923, es realitzà un estudi per fer arribar un funicular des de l'estació de les planes fins al sanatori. Tampoc es va arribar a materialitzar, doncs l'empresa deixava de ser creïble o poc adequada, doncs es comentava que no era el lloc adequat, que un hospital antituberculós havia de situar-se a mes de mil metres d'alçada per a ser eficient.
Axis doncs, les obres es van aturar. El que s'havia construït va ser col·lectivitzat durant la segona república, durant la guerra va passar a mans de la Generalitat i utilitzat com a allotjament de Brigades internacionals.
El pavelló va ser enderrocat al 1949 i únicament ha sobreviscut el pavelló de desinfecció, també li han dit el pavelló dels safareigs i entre el veïns se l'ha dit també el Castell.
L'historiador d'art del diari el Pais J. Casamartina va classificar els safareigs com la millor obra de Rubió i Tudurí.
Personalment, crec que es interessant arquitectònicament. Obra trencadora, amb un segell de genialitat, modernista i amb espais interiors amb moltes possibilitats artístiques i funcionals.Cobertes còniques amb trencadís de rajola, molt Gaudinià.
Està catalogada,. Es per això que encara sobreviu. Malament, però sobreviu.
Es una vergonya veure un edifici tant singular, que l'ajuntament en algun moment, ha tingut inclòs la precaució de catalogar com a edifici d'interès i que estigui tant deixat. Sembla que actualment està en mans particulars. Mans particulars que no s'entén com, han construït adossat al edifici en qüestió, una estructura de formigo que s'intueix com un inici de vivenda unifamiliar. Estigui o no en mans particulars, l'ajuntament ha de prendre cartes a l'assumpte i remodelar aquest edifici tant singular.
Aconsello el llibre "Vallvidrera a travers dels segles" de Eugeni Casanova, d'on he tret la major part del que he exposat. Axis com "Records del meu Vallvidrera" de Cisco Tomàs

CAN FLO (1792) i evolució de les Planes:
On actualment s'ubica el barri de les Planes i de La Floresta, era al menys en gran part, propietat de la la Masia de CAN FLO. I pròxim a ella la font de Can Flo, la bassa per regadiu. La tercera generació va construir tres torres a les proximitats de can Flo.
Desconec quan es va abandonar la masia, però que en els últims anys la hem vista sempre okupada.
Setembre 2009. L'Ajuntament tramita un expedient de ruïna per a la masia de Can Flo, a les Planes, per accelerar la rehabilitació de l'edifici, inclòs en el catàleg de patrimoni de la ciutat. Aquest expedient, consensuat amb el propietari de la finca, determinarà quines accions s'han de dur a terme per rehabilitar l'immoble i també permetrà desallotjar els okupes instal·lats a la masia.
Segons l'àrea de Territori del govern local, la masia de Can Flo no pot continuar més temps en l'actual estat de degradació. Per això, ha decidit iniciar aquest expedient, que al mateix temps permetrà fer fora de l'immoble els okupes, una mesura sobre la qual encara no s'han pronunciat els tribunals, malgrat la demanda dels propietaris.
La tinenta d'alcalde de Territori, Mercè Conesa, ha subratllat a Cugat.cat que l'expedient de ruïna no implica l'enderrocament de l'immoble.

EVOLUCIÓ DE LES PLANES :
Originalment masies com Can Rectoret, Mas Sauró, Mas Guimbau-Can Castellví, Can Borrull y Mas Fortuny, formaven part del municipi dispers de Vallvidrera i eren les situades on ara denominem Les planes.
Al voltant d'algunes d'elles s'ha creat el que avui dia son nuclis poblats separats, que conformen les planes. Cada zona te el nom de la masia original. El mes extens es el de Can Rectoret. Els altres son les dels noms de les masies originals, Mas Sauró, Mas Guimbau-Can Castellví.
El nom "Les Planes" es degut a dues zones planes entre muntanyes, la de dalt i la de baix. Però aquí també`hi ha disparitat per el nom, perquè els propietaris d'una de les masies mes antigues i mes grans "can Rectoret" es deia Joan Planas.
Al 1916, amb l'arribada del ferrocarril a l'estació de les planes, la zona va començar a estar sovint freqüentada per excursionistes i poc a poc, van anar apareixen alguns assentaments per passar els diumenges.
Al 1956 es va aprovar la llei del sol que va permetre parcel·lar les grans propietats i vendre-les en petites porcions exclusivament per cultiu i únicament es permetia la construcció d'un petit cobert per magatzem d'eines i aixoplug. Això va concentrar a molts migrants vinguts d'altres parts d'Espanya.
Poc després (1960-66) s'aprovà la llei del sostre. "No es podia ordenar l'enderroc si la construcció tenia un sostre i coberta consolidats". Aquelles petites barraquetes, van començar a canviar passant a ser una edificació de reduïdes dimensions, però ja era una edificació. Això passava a les nits, es a dir els veïns d'aquelles parcel·les agrícoles, de forma comunitària, i durant la nit, construïen les casetes amb sostre, d'algun dels seus companys i veïns
Al 1970 ja trobem una gran part de parcel·les edificades i algunes no tant petites , al anar creixent la família. Es comença a crear el sentiment d'agrupació i comencen les lluites per urbanitzar la zona. Un personatge important en l'organització i reivindicació era Mossèn Pere. Creant l'associació de veïns i aconseguint importants millores per a el barri, - electricitat, fonts publiques, i al mateix temps lluitant per la legalització del que s'havia fet i de tot el barri. cos que comença a aconseguir-se a partir del 1980.
1976 Aprovació de PGM.
1980-2000 varies modificacions del pla especial de protecció del parc i de la serra de Collserola. fins que al 2000 s'aprova que les planes i can Flo es sol urbà, amb la calcificació de Zona 16.
(mes informació de les Planes a la meva ruta Collserola 65)