Collserola: Barcelona metro Mundet a Sant-Cugat Estacio FGC

COLLSEROLA: De Barcelona metro Mundet a Sant Cugat estació FGC
Una travessa fàcil per la serra de Collserola i que es pot fer en un matí.
1a etapa. Metro Mundet passeig de les aigües
Sortim del Metro Mundet (L3 verda), caminem uns metres per la Ronda de Dalt en direcció a l’estació de metro de Montbau (també podem sortir d’aquesta estació), pugem pel carrer Joan de Sales, passem pel costat del CEIP Baloo i agafem el camí de Sant Cebrià.
Sant Cebrià queda amagat al fons d’una casa que deu ser la del cuidador o guarda. Suposo que també deu funcionar com a “berenador”. Jo vaig anar un dia laborable i tot estava tancat i barrat, inclús l’ermita. La font com a tal, ja no existeix perquè l’utilitza la casa. Hi ha un safareig on es pot agafar aigua.
Per saber-ne més de Sant Cebrià, us deixo aquí una adreça de la Wikipèdia: AQUI.
I una altra de l’Ajuntament de Barcelona: AQUI.
El camí va cap avall, cap a la riera. Allà trobem un altra indicador. Agafem direcció a la Font de la Meca. Abans d’arribar-hi passem pel costat de una explanada que ha deixat una pedrera on hi ha un toll del que devia ser la Font de la Serp. Us deixo una altra adreça que ens ensenya com era.
AQUI.
Quan arribem a la font de la Meca, veiem a mà dreta una casa de color blanc, mig en ruïnes, sense portes ni finestres i aquestes totes fumades. Sembla però, que estigui habitada. A la font hi ha un cubell.
Aquí us deixo una link a una guia on parla de Sant Cebrià i les fonts de la serp i de la Meca, entre d’altres de la zona. AQUI.
El camí surt de darrera la font. És un sender estret que primer puja en ziga-zaga per guanyar alçada. A mig camí, trobem una casa en ruïnes. Després va flanquejant fins arribar a un pendent de terra que va a parar just a l’encreuament, entre la Prc35, la Prc171(B12) i la pista (B01) que va al centre d’ acollida d’animals i acaba al revolt de la paella de la carretera de l’Arrabassada.. Les dues venen del Coll de l’Arola (Vista Rica) i la Prc35 s’en va cap al turó de la Margarola, mentre que la Prc171 (ara passeig de les aigües) va al Portell de Valldaura i el Coll de la Ventosa i fins a la Trinitat Nova.
Segona etapa. Passeig de les aigües Vista Rica
Aquest és el tram carener i és curt. Arribats a l’encreuament comentat abans, agafarem la B12. A la primera cruïlla anirem recte. De manera optativa es pot anar al turó de Sant Cebrià, però no té gaire interès i haurem de tornar a recular fins aquest punt. A la següent bifurcació agafarem a l’esquerra cap al turó de la Font groga i serra d’Agudells, per tot seguit en la següent cruïlla agafarem el sender que baixa cap a Vista Rica.
Tercera etapa. Vista Rica – Sant Medir
Aquest tram passa per la reserva de la Font Groga i és fantàstic i feréstec. Per a mi és el millor tram de l’excursió. Sembla que no estiguis a la Serra de Collserola on hi ha una pressió humana bestial. Un espai verd cercat per l’àrea metropolitana, una conurbació de gairebé quatre milions d’habitants. Doncs trobo, que aquest indret està força verge, molt diferent al que hem vist sobretot per la vessant de Barcelona.
El camí baixa fins a trobar la font groga. L’ indret està una mica abandonat però la font encara raja. Poquet, però raja. Al costat, la inefable placa que diu que l’aigua no té prou garanties sanitàries. Això ho posa a totes les fonts que no estan clorades. L’aigua és bona.
Després de fer una paradeta per esmorzar i gaudir del cant dels ocells, seguim el camí que fa un giravolt i baixa pel torrent de la Salamandra. Anem baixant fins a trobar la font d’en Sert, en el torrent de Prunells. Deu ni do el que raja. Hi ha una gran taula rodona de fusta. L’ indret no em sembla tan acollidor com la font groga.
Seguim baixant fins a can Puig. Actualment és un masia habilitada com a centre de rehabilitació de drogodependències.
En aquest indret el franquisme va posar la casa de beneficència “La Ciudad de los Muchachos”. Una curiosa història. Us deixo tres links: wikipèdia, ciudad de los muchachos i una referència al centre de toxicomania.
wikipèdia

ciudad de los muchachos

centre de toxicomania

Des de Can Puig, surt un camí fins a Sant Medir. Primer és una carretera asfaltada fins arribar a un pont de fusta. I a partir d’aquí un camí de terra fins a Sant Medir.
Abans d’arribar a l’ermita, veurem una zona de pícnic a la nostra dreta i un encreuament. Agafarem el camí de Sant Medir.
Per qui tingui interès sobre Sant Medir, us deixo un enllaç de la Wikipèdia. AQUI.


Quarta etapa. Sant Medir – Can Borrell
La pista és ampla. El primer que ens trobem és la cruïlla a Can Gener. Seguim recte. Passem la riera de Sant Medir que és un petit rierol i la passarem unes quantes vegades doncs aquesta discorre gairebé en paral•lel al camí.
Arribem a la cruïlla de Sant Adjutori i el forn ibèric. Aquesta marrada és opcional, perquè tornarem a aquest punt, però crec que si no heu estat mai, paga la pena de perdre mitja hora per admirar aquesta ermita i el forn ibèric, que segons recents estudis, en realitat és romà.
L'Ermita de Sant Adjutori és una església romànica del segle X del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). S'hi observen reformes i ampliacions fetes als segles XII, XVI i XVII. Està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell.[1] Forma part de l' inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Tot i que sempre se l’ha catalogat d’iber, hem de dir que el Forn de Sant Adjutori és romà segons consta a la carta arqueològica del servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet probablement es deu a què s’han trobat restes de materials ibèrics a les seves proximitats. Això fa pensar en la possibilitat d’un altre forn, aquest sí, de cronologia íbera, o bé cal plantejar l’assentament proper d’un poblat iber?.
Qui vulgui ampliar informació li deixo uns links.
link1

link2

Tornats altre cop de camí a Can Borrell, trobem una cruïlla amb un desviament a Can Ribas i el Tibidabo i tot seguit ja veiem la Masía-Restaurant de Can Borrell.
Can Borrell és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) que forma part de l' inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A l'interior figura la data de 1783 en una porta. La seva situació al final de la vall de Gausac pot venir del fet que en trobar-se a l'antic camí de Sant Cugat a Barcelona fos utilitzada com a posada. La Masia Can Borrell és la finca perfecta per realitzar tot tipus d'esdeveniments i celebracions en un entorn natural i únic. Amb la realització del nou projecte d'adaptació per a nous espais i col•locació de tres carpes, s'ha acabat de completar el conjunt ideal per a tot tipus de celebracions. Can Borrell és una meravellosa finca modernista que consta de 30 hectàrees plenes de naturalesa i de diferents espais interiors i exteriors plens de personalitat. És una finca assolellada i amb vistes increïbles, en una zona molt tranquil•la i assossegada, d'un gran alt estànding.
També us deixo uns links per qui vulgui ampliar.
LINK1

LINK2

LINK3


Cinquena etapa. Can Borrell – Sant Cugat
Només arribar a can Borrell, agafem el primer camí que ens surt per l’esquerra i després d’escassos metres un estret sender que ens surt per la dreta. El sender puja dret per la muntanya fins a un pal indicador de la PRC38. Tot aquest camí fins a Sant Cugat està molt ben indicat per pals amb fletxes com aquest. A vegades en una cruïlla, però altres cops simplement per evitar cap possible error. Jo he marcat alguns d’aquests pals com a Waypoints, sobretot els de les cruïlles.
Arribem a la cruïlla de la Font de l’ Ermetà i el camí baixa al llit de la riera on hi trobem la font, que no raja. Està situada en mig del torrent en una zona molt fosca i amb un aire misteriós. El camí baixa cap el torrent i després torna a pujar, on hi trobem una corda com a passamà per ajudar-nos a pujar perquè és un pendent de terra. Fàcil.
La següent cosa a destacar que hi trobem, es que el camí baixa al barranc per unes escals i torna a pujar amb l’ajut d’una cadena. Cap problema. Molt fàcil.
Després de caminar una mica més ens trobem amb la font de Sant Vicenç del Bosc. Situada amb un marge de la riera. Seguim pujant pel camí i ens trobem un petit replà amb les ruïnes de l’ermita de Sant Vicens del Bosc.
Reculem una mica en direcció a la font per trobar la cruïlla amb el camí, ara a mà esquerra, que ens portarà fora de la zona del riu. Arribats al camí, veiem el pal que indica la font, pels que venen en sentit contrari.
Anant cap a Sant Cugat, ens trobem primer amb la cruïlla a la Serra d’en Bell i Mas d’en Bosc. Anem recte. Després una altra cruïlla. Seguim recte. Travessem la Rambla de Can Bell i seguim recte. Travessem el camí del Crist treballador. Seguim recte pel carrer del compte, asfaltat. Passem pel costat de les instal•lacions del tenis. Passem per davant la porta del tenis. Compta no aparcar si no ets soci. Grua.
Seguim esquerra pel carrer del Comte. Hi ha un camí habilitat per vianants i bicicletes i un senyal que ens avisa que és “obligatori” passar per aquí.
I ja arribem als casc urbà. Seguim per l’avinguda de Gràcia. En aquest carrer podem apreciar diverses cases singulars, moltes modernistes. Nosaltres només hem pres la referència de la Casa Armet, com exemple.
De l’avinguda de Gràcia, tombem a l’esquerra per la Rambla de Ribatallada, ja estem en ple centre. I a la propera travessia a la dreta. Desprès a l’esquerra pel carrer Doctor Murillo. I a la tercera travessia tornem a tombar a l’esquerra. Tot seguit veurem una plaça i la estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Fi de trajecte.
Espero que us agradi.
Salut i Repùblica!