Collserola. De la estació dels FFCC La Floresta a la estació FFCC Sant Vicenç dels Horts (Can Ros) per la Rierada

Collserola. De la estació dels FFCC La Floresta a la estació FFCC S. Vicenç dels Horts (Can Ros)
Només sortir de la estació, veiem les escales Tarruell. Les pugem i ens desviem a la dreta per l’avinguda Tarruell, travessem la carretera BV-1462 (Vallvidrera a Sant Cugat) i agafem una pista de terra(avinguda de can Busquets).Més avall veiem com la C16 entre en els túnels que travessen el poblet de La Floresta, per sota.
Passem pel costat del grup de cases de Can Busquets i un cartell ens anuncia que entrem a la Rierada (camí que segueix la riera de Vallvidrera). Així arribem al primer salt d’aigua i el seu gorg.
Trobem unes noies amb els seus gossos que s’estan refrescant dins el petit gorg d’aigua cristal•lina. Aprofitem per fer un mos. Un dels gossos, golafre, ve a demanar.
A partir d’aquí, creuen la riera diverses vegades. El camí gairebé passa per la riera i, per la qual cosa, és molt recomanable de fer-lo en època de calor perquè es passa molta estona sota el bosc. Per la mateixa raó no és recomanable fer-lo havent plogut o en època de pluges perquè llavors queda tot molt enfangat.
Seguim vorejant i travessant la riera fins a Can Campreciós. Desprès de passat el pont, marca una font però és molt difícil de trobat i quan vam fer la excursió no rajava. De fet, gairebé totes les fonts de la sortida són difícils de trobar i tampoc rajaven. A can Campreciós vam veure cavalls.
Passat can Campreciós agafem el carrer anomenat de la Sibèria fins a can Santoi, que és una escola de Natura. Allà trobem la carretera asfaltada (avda. Can Castellví), que la seguim fins al restaurant can Castellví i la ermita de la Mare de Deu del Roser. A la cruïlla, agafem a la dreta, seguint l’avinguda de can Castellví. Passem per darrera les cases i el camí forma una especie de L, fins arribar a un altre pont, que un cop passat, agafem un desvio a mà esquerre que indica cap a la Font de l’Espinagar.
Aquesta font és també difícil de trobar i hem d’estar atents a un petit corriol que surt per l’esquerre en direcció al riu i abans d’un canyissar. Travessem la riera i veiem una barraca d’obra, totalment arruïnada i les restes d’una font que tampoc raja. Tornem pel mateix camí. Passem el canyissar i passem pel costat de la riera. Més enllà veiem un antic pou tancat i arribem a una pista. La seguim i desprès un camí que ens torna a portar al llit del riu on passem per sobre de la part de dalt d’una gran cascada que ara està seca. Baixem per un camí fins a la part d’abaix de la cascada. Encara baixen uns filets d’aigua a través del verdet que encara es humit.
El camí, travessa l’altre marge, s’enfila una mica i segueix per un corriol elevat que segueix la riera a una certa alçada. Hi ha algun pas que queda bastant estret i la gent que té vertigen se senti incòmode, però és un tros curt i crec que tothom ho pot passar perfectament. Veieu les fotos.
Aquest passadís, desemboca en una ample pista i tirem a l’esquerra. Tornem a passar la riera. Seguim per la pista i a la propera cruïlla, agafem a la dreta, pel pont. I després, altre cop a la dreta. A pocs metres d’aquesta última cruïlla, a mà esquerra, veiem un camí cap a la font dels Calvets. Aquesta sí que raja, encara que no té aixeta. És una gran bassa, que desguassa en una altra i més avall hi ha un gran doll, d’on es pot agafar l’aigua. També hi ha un parell de bancs i un pou. El indret és molt bonic, per l’aigua i la vegetació.
Seguim recte en direcció a can Planes, on podem admirar la gran masia i l’antic molí de vent tot cobert d’heura. Tot molt bonic. En el front de la casa podem veure un gran cactus. Seguint camí avall ens trobem Amb un petit via-crucis amb un sant. És l’oratori de Sant Venceslau. Més endavant una cruïlla de camins. Seguim recte pel PRC35. I més endavant a la següent cruïlla també recte. En tornem a trobar la riera i un paisatge de terra i canyissar. La font de Can Jan, queda amagada ala dreta, entre la vegetació. Tampoc raja.
Sortim al camí de Can Rabella i agafem a la dreta cap a la Masia-Restaurant de can Rabella. Trobem un petit pou de pedra, a mà dreta. Seguim la pista cap a Molins que passa de terra a asfalt. Una mica més enllà, podem agafar a l’esquerra un camí de terra més agradable, que travessa els camps en direcció al riu.
Seguim el camí, i passarem per sota de la carretera, per sota de les vies del tren, per sota una altra carretera, baixarem a llit de la riera (un cartell ens avisa que es zona inundable) i passarem per sota de l’autopista.
El camí ara, es torna ample i sorrenc i va a buscar la riba del Llobregat. Arribem a una cruïlla, on el cartell ens diu que només hi ha 0,1 Km per Molins de Rei, però nosaltres seguim endavant fins a situar-nos sota de l’imponent pont de Molins a Sant Vicenç, que passa el Llobregat.
Passat el pont, a mà dreta, puja dret un camí que ens situa dalt del pont, directe al pas de vianants. El pont és llarg i veiem una bona panoràmica de Molins, de la zona industrial de Sant Vicenç amb la cimentera i passem per sobre del riu, del tren i de l’autopista. Semble que tot passi per sota el pont, que és llarguíssim.
El camí ens porta a la entrada de Sant Vicenç. Passem a l’altra banda de la carretera i seguim cap el centre del poble. Travessem una plaça on hi ha una gran creu. La creu d’en Ros i més enllà arribem a la estació dels Ferrocatas de can Ros. Fi de trajecte.
Una bonica travessia, apta per l’estiu. Espero que us agradi.
Salut i República!