Collserola. De Pedralbes a Sant-Cugat

Collserola. Travessa des de Pedralbes (final BUS V5) a Sant Cugat (Estació FGC.
Final del Bus V5 (Avinguda Pearson amb Joan d’Alós). Pugem 5 metres i a la cantonada veiem El Jardí de l’Abadessa. Agafem a la dreta pel carrer Joan d’Alós, després amunt pel carrer Castellet i tombem a la dreta per carrer Montevideo. Davant mateix la porta del Monestir de Pedralbes hi ha unes escales, tombem a la dreta per Gaspar Cassadó i uns metres més enllà ja veiem la porta del Parc del Castell de l’Oreneta. Anem pujant i arribem a una placeta amb seients i font. A l’esquerra i una mica cap avall, ja veurem la porteta de sortida del Parc.
Tot seguit, agafem el camí de la Mare de Deu d’Olorde que va a sortir al camí de la Font del Lleó. Agafem a la dreta. Un parell de giragonces i ja estem a la carretera de les Aigües. Dreta. Tot seguit arribem a un cabana mig en runes al costat d’una antiga pedrera. Unes passes més i ja veiem a mà esquerra el cartell que ens indica el camí cap a Turó d’en Cors. L’agafem i en quatre gambades, ja veiem la capelleta de Santa Maria de Collcerola. Ara tot planer arribem en un no res, al coll d’Espinagosa. Baixant uns metres la carretera, la travessem i un pal indicador ens condueix cap a Vallvidrera.
Arribem a la plaça dels pins, final del Bus 111, i comencem a baixar el carrer del Mont d’Orsà fins arribar a la plaça de Vallvidrera. Creuem la BV-1462, que va de Barcelona a Sant Cugat passant per la Floresta i Valldoreix, i finalment pugem unes escales en direcció a l’estació superior del Funicular de Vallvidrera. Passem per davant de la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera.
Dalt les escales, ja veiem l’ estació modernista, uns xalets també modernistes, al volant de la plaça de Pep Ventura amb baranes també modernistes.
Tornem a pujar les escales davant l’estació, carrer Almogàvers, Gabriel Ferraté, fins la cadena d’entrada als itineraris de la Budellera. Passeig dels Til•lers, passem per sota de la Torre de Collserola i arribem a una gran fita de totxo amb un indicador que seguim cap al coll de la Vinassa. Allà tombem a l’esquerra per seguir més o menys planejant (aquest és el punt més alt 480 metres), pel camí de Sant Cugat i en direcció a cal Tano.
Passat cal Tano el camí baixa una mica fins una cruïlla on hi ha una font. Agafem direcció la carretera de l’Arrabassada, on ho tornarem a confirmar en un altre indicador en una cruïlla pocs metres més avall.
Arribats a la carretera de l’Arrabassada, no fem ni 50 metres, que la travessem i veiem una petita placeta amb dos indicadors. Nosaltres cap a Sant Medir. Besem el viaducte de Can Ribes i seguim direcció cap a Can Borrell.
Encreuament dels Quatre Camins. Cap a can Borrell. I el següent indicador agafem cap al pantà de Can Borrell.
El Pantà és una petita extensió d’aigua, ara enclotada, que servia pel rec quan Can Borrell es dedicava al conreu. Ara s’ha transformat en restaurant. Ens ha quedat aquesta petita massa d’aigua que dona vida a la fauna i flora dels voltants. I també com atractiu turístic i muntanyenc. Ha estat arranjat pel Consorci del Parc de Collserola posant-hi elements de parc.
Hi estem una estoneta fent un mos i gaudint de la vista de l’aigua on només hem pogut veure-hi capgrossos, fem unes fotos travessem per la passera fins a les escales que pugen al camí de Can Borrell.
A partir d’aquí, el camí es fàcil fins a can Borrell, una bonica masia restaurant que trobem tancat i després fins al Pí d’en Xandri. Un arbre monumental, símbol de Sant Cugat, víctima fa uns anys d’una bretolada i per la qual cosa està apuntalat amb grans estaques.
Uns passes més i arribem a l’entrada al casc urbá de Sant Cugat per la plaça Rotary on hi ha una font. Ara només ens resta de caminar per l’avinguda del pla del Vinyet, que empalma amb la rambla de Ribatallada i tombar a la dreta pel carrer d’Angel Guimerà fins l’estació dels Ferrocarrils de Catalunya. Final del trajecte.
Espero que us agradi l’excursió.
Salut i República!