Collserola: Fonts i senders del Portell de Can Valldaura fins a Can Catà i tornar

Aquesta ruta circular ens duu, majoritàriament per senders, a coneixer una pila de fonts i indrets amagats d’aquesta zona de Collserola.
L’he qualificat de moderada per que els despreniments causats per temporals més o menys recents han deixat alguns trams de senderes en un estat que fa, a vegades, l'accés complicat. En general gens impossible de transitar si es fa amb cura i posant un mínim de antención on posem els peus.
Començarem al Portell de Valldaura, deixant el cotxe a l’aparcament que hi ha just després de pasar el coll de la carretera d’Horta a Cerdanyola, prop del Mirador de Cerdanyola.
Primer reseguirem el torrent de Fontanilles a la vessant marítima de Collserola per trovar un parell de fonts, passarem a la vessant Nord creuant la carretera per baixar per la zona del torrent d’en Fotja fins el Bosc de Can Catà i després ens arribarem al sot de l’Infern Gran per pujar per la vall del torrent de Can Gúell fins arribar de nou a la zona de Can Valldaura.
He situat prous waypoints en les cruïlles conflictives, espero que ho podeu seguir fàcilment.
Aquests son el punt d’interés que trobarem al llarg de l’itinerari:

Font, bassa i pou de Can Massó:
Es tracta de una bassa prou gran (uns 5 m. de diàmetre) que és el primer que es veu des d’el sender pel que baixem i que, a la part de la vall, te una paret de pedra i maó amb una petita bassa quadrada que reculliria l’aigua.
A prop hi ha un pou.

Font de la Marquesa, de Can Gras o de la Senyora:
Construcció formada per una paret d’obra de pedra vista que aguanta el marge amb un banc ampli per asseure-s’hi a un costat del qual hi ha el frontal de la font rematat per un arc de volta. Tub metàl•lic d’on brolla aigua abundant a la pica. Situada en un entorn amb bancs i ombra.
Està situada al principi del torrent de Fondenills, per sota del coll de Valldaura.
Durant l’any 2012 l’entitat Galanthus va construir la bassa amb l’objectiu de conservar la fauna de la zona.
Durant els mesos de novembre i de desembre de 2018, l’associació Collserola Verda i altres voluntaris van fer un gran condicionament de la zona.

Font del Rossinyol:
Construcció senzilla formada per un frontal de pedra recobert de molsa d’on surt un tub de ferro a l’interior del qual n’hi ha un altre que raja a un toll que fa de bassa.
Està molt amagada, en una zona humida i rodejada d’una vegetació exuberant.
Amb el temps i la manca de manteniment s’ha perdut la vegetació i el frontal de pedra i només en queda el tub.

Font de la Tórtora:
No trobada. El mapa de l’Alpina la dibuixa al torrent d’en Fotja.
El 20/04/2018 es va fer una recerca intensa pel torrent, que està cobert per una vegetació molt espessa i es trobà un aiguaneix a la zona on se suposa que hi havia la font.

Font Nova de Can Catà:
Aquesta font i els altres elements construïts al voltant, formen un conjunt d’una bellesa notable.
El frontal de la font està integrat en una paret molt gran on en destaquen una postada per posar-hi una estàtua i el tub que és de grans dimensions.
La pica és molt gran: té forma semicircular i uns suports per recolzar els peus. Abans l’aigua sobrant anava per un llarg canaló fins a un estany o basseta circular que està a peu de camí.
Aquesta font te història:
”Leopoldo Gil Llopart, avi del responsable de l’espai Can Catà Natura, va fer construir una taula de pedra de 20 metres de llarg per 40 comensals i un amfiteatre per celebrar el seu convit de noces, peces que avui encara es conserven, aguantant els embats del pas del temps.
La zona es va crear el 1912, quan es va casar per tercera vegada després de la mort de les seves dues primeres esposes en el part dels seus fills. És un dels racons més curiosos del Parc Natural de Collserola, i compta amb un amfiteatre que fa de mur de contenció per evitar despreniments de la muntanya.
Gil Llopart es va casar en petit comitè, de manera que l'espai era idoni. Per a això també va comptar amb un espai on emmagatzemar els aliments durant tota la jornada, una mena de nevera natural com la de les antigues masies, que aprofitava l'ombra per mantenir fresques les viandes i begudes.”

Font Vella de Can Catà o de Moisés:
Els elements que composen aquesta font i la seva disposició la fan molt original. El frontal és gran i al centre hi ha un requadre de mosaic decorat amb un dibuix de la recollida de Moisés al Nil. El tub apareix separat del frontal i dóna a un petit estanyol. A un costat hi ha un banc per asseure-s’hi i darrere de la Font, una mica per sobre, hi ha un berenador de pedra.

Font de Can Güell o dels caçadors:
Per desgracia l’hem trobatà molt, molt malmesa, pitjor que mai.
Es tractaba d’una construcció molt completa formada per un frontal de totxo arrebossat i encastat al marge d’on surt el tub que aboca a una pica, ambdós sota el nivell de terra.
L’entorn estava preparat per fer fontades amb una gran base plana i de forma quadrada, flanquejada als costats per dos grans bancs per asseure-s’hi, ara pràcticament desapareguts.
Està situada molt a prop de la llera del Torrent de l’Infern.

Font (o mina) del pou de Can Valldaura (inferior):
Es tracta d’una mina en un gran mur de contenció de la finca.
Tot i que en moltes rutes de wikiloc apareix com a “Font del pou de Can Valldaura” dubto que es tracti realment d’una font si no d’una mina situada per sota de la anomenada “Font de Can Valldaura 2” (F316) per la web fontscollserola.com que sí que es troba directament per sota del pou.

Font d’en Gatell o de Can Valldaura:
La Font està catalogada amb el nº F034 per la web fontscollserola.com amb el nom de “Font de Can Valldaura o de Can Gatell”.
Es troba enrunada i coberta per la vegetació. Forma part d’una gran paret on hi ha un reixat que dóna accés a la bassa de sedimentació on hi arriba el tub de l’aigua.
Actualment l’aigua és conduïda per una canonada a un dipòsit situat uns metres més avall que també recull l’aigua d’altres fonts i la bombeja a la masia.
Està situada a una de les grans parets de les feixes de Can Valldaura.

Font del pou de Can Valldaura (superior):
La Font està catalogada amb el nº F316 per la web fontscollserola.com amb el nom de “Font de Can Valldaura 2”.
És un conjunt format per una galeria molt fonda, la pica i una canalització que segurament portava l’aigua a un dipòsit per regar les feixes properes; ara va directament a un barril blau.
Està situada a una de les grans parets de les feixes de Can Valldaura directament per sota del pou que hi ha més amunt i es pot accedir per un desviament que hi ha en aquell mateix revolt (veure foto). nosaltres la vam veure des d’el sender que vam pendre i que passa per sobre en direcció al pou.
Vaig tornar uns dies després amb la bici a explorar l'accés i vaig pendre les fotos que hi veieu.

Can Valldaura:
Edificació aïllada de tipus basilical, formada per planta baixa, pis i golfes a la part central i planta baixa i pis als laterals. La coberta consisteix en teulada a dues vessants a la part central i a una vessant als laterals. Té el portal central de punt rodó i té una data pintada de 1888.
La masia de Can Valldaura acull des de 2008 el primer laboratori d'autosuficiència a Europa.
Energia, fabricació digital i agricultura són tres dels eixos en els que es fonamenta el projecte adreçat principalment a estudiants que acudeixen per fer-hi seminaris, stages i fins a un màster complet de disseny per l'autosuficiència.
El projecte, que forma part de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya atreu estudiants de tot el món. Vol convertir-se en un equipament totalment autosuficient amb capacitat per generar energia pròpia mitjançant energies renovables i arribar a produir aliments i productes necessaris sempre a partir dels recursos de l'entorn.
Al web Valldaura Self Sufficient Labs trobem tota la informació relacionada amb el projecte.

Salut!