Collserola Oest: Z Universitaria, Plaça Mireia, Fonts: Mandra, Ferro i Rector, S Pere Martir, Pedralbes

Caserna del Bruc

Roserar del Parc de Cervantes

El parc és un espai verd esplèndid i obert, que es distingeix per les grans zones de gespa, els camins amples i la suavitat del pendent del terreny. Són característiques que en fan un lloc molt apreciat per passejants i esportistes, sobretot els ciclistes i els corredors. El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda de la Diagonal, que és on hi ha l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més relaxada, tot baixant xino-xano des de la ronda de Dalt. La vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en roses del món. Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van decaure. L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric. La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la vinculació de la ciutat amb les roses. Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits, un de pedra dedicat a l’escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet, obra de l’escultor Jaume Monràs, i un altre en homenatge a Concha Espina, fet per Juan Díaz de la Campa, de marbre i amb un medalló de bronze amb la imatge de l’escriptora a la part superior. A la zona del roserar hi ha dues escultures: Rombes bessons (1977), d’Andreu Alfaro, una obra de caràcter geomètric situada prop de la part superior del roserar i, davant del jardí dels perfums, un nu femení: Serenitat (1964), d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat. Gairebé al centre del parc hi ha una plaça immensa de sauló molt assolellada, amb jocs infantils, unes quantes taules de ping-pong i una font. És el lloc ideal per als qui volen bronzejar-se a l’estiu o aprofitar el solet de l’hivern. A prop hi ha una zona de pícnic ombrejada per una pineda que sovint es converteix en lloc de pràctica de tai-txi. La col·lecció de roses És la joia de la corona del parc. El Roserar de Cervantes conté prop de 10.000 rosers d’unes 2.000 espècies i varietats diferents que en el millor moment de la floració -entre els mesos de maig i juliol- poden arribar a presentar, pel cap baix, prop de 150.000 roses obertes alhora. Un circuit botànic que travessa tot el roserar permet viatjar, a través dels rosers, per Àsia, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres dedicats a les espècies silvestres, agrupades segons el seu país d’origen, i d’altres dedicats als rosers híbrids antics, obtinguts abans de 1876 i que ja van cultivar egipcis, grecs i romans. També hi ha parterres dedicats als híbrids moderns, la creació dels quals es va iniciar a finals del segle XIX, posteriorment als rosers de te. Els híbrids antics estan agrupats segons la seva procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses de te i els híbrids perpetus. Quant als híbrids moderns, estan agrupats segons qui els va obtenir, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d’Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre d’altres. Aquesta zona del parc és rica en espècies arbòries i, fent companyia als rosers, hi ha molts arbres fruiters, com el cirerer del Japó ( Prunus serrulata), el perer ( Pyrus communis), el caqui ( Diospyros kaki), la pomera ( Pyrus malus), el codonyer ( Cydonia oblonga), la prunera ( Prunus cerasifera) i el ginjoler ( Ziziphus jujuba). També hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor, que delimiten i ornamenten les vores dels parterres. A la part més baixa del roserar, a prop de l’avinguda de la Diagonal, hi ha un bosquet de pi blanc ( Pinus halepensis), grans exemplars de til·lers ( Tilia europaea) i de cedres de l’Himàlaia ( Cedrus deodara) i una filera d’oliveres ( Olea europaea). Distribuïts en diferents zones del jardí trobem exemplars magnífics de tuies gegants ( Calocedrus decurrens), palmeres de dàtils altes ( Phoenix dactylifera), potes de vaca ( Bauhinia grandiflora), teixos ( Taxus baccata), xiprers ( Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria ( Ulmus pumila) i arbres del paradís ( Elaeagnus angustifolia). També destaquen una enorme alzina ( Quercus ilex) i un bellaombra ( Phytolacca dioica) amb una capçada ampla. Obtenir una rosa nova no és fàcil, i per això pren gran importància el certamen de Barcelona. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos i, si té èxit, comercialitzar-la.

Camí compartit vianants - bici

Dreta

Monument Rotary Club d ‘Esplugues

Entitat d'àmbit internacional dedicada a projectes de solidaritat amb el Nord d'Àfrica i a la col·laboració amb entitats locals d'ajut a col·lectius necessitats

Camí dreta, passar la cadena

Recó tropical

Girar dreta

A l’esquerra miradors i font de Beca. Continuar recte

Vistes

Font de la Mandra

El frontal té forma de prisma, amb la part posterior coberta per un munt de pedres, d’on surt el tub que raja aigua abundant a una bassa al nivell de terra. A la dreta i a l’esquerra hi ha una paret de pedres soltes a les quals una malla metàl•lica dóna la forma de dos llargs bancs que es fan servir per asseure-s’hi. És de fàcil accés des de l’aparcament proper. Està situada a un extrem de la gran esplanada de terra que forma la plaça Mireia.

Seguir esquerra,

Mirador,Font Ferro i font Beca

Girar dreta a Font del Ferro.

Si recte a La Vall de Sant Just

Font del Ferro, entorn obac i bonic

En un corriol que uneix l’Àrea de Sant Pere Màrtir amb Can Baró, en un revolt molt marcat, trobem aquesta font. Una plataforma de fusta amb un banc corregut guanya terreny al corriol per poder gaudir d’aquesta austera font. Des d’un allargat frontal de formigó, un broc central desguassa a una petita pica quadrada embotida en un muret baix de formigó, repartint per superfície a banda i banda un rajolí d’aigua continu.

Encreuament, anar a dreta

Esquerra, la Font del Rector

Agafar corriol deixant pal a l ‘esquerra

Font del Rector

Construcció senzilla formada per una petita paret de pedra que forma el frontal d’on surt un tub que no raja. Per la base de la paret apareix una filtració d’aigua que és conduïda a l’exterior per una sèquia. Està situada a prop del coll del Portell. Coordenades: 41.4000469ºN 2.0993080ºE A uns metres mès amunt, a prop de la llera del torrent, hi ha la cisterna de l’antiga font (Veure la font 195.- Font del Rector Antiga). Recorregut en les excursions de grup: E03, E12, E27 Recorregut a l’excursió de recerca: R01 Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de gener de 2010 diu: …es troba en una de les zones que més ha patit la degradació del bosc dels anys 50 i 60. Aleshores la gent de les localitats properes hi anava a buscar llenya per escalfar-se i cuinar, hem d’afegir el problema de les sequeres d’aquest últims anys. També va ser punt de trobada de moltes famílies a les primeries del segle. Temps en que era molt comú celebrar les populars fontades, s’anava a passar tot el dia al voltant d’una font en un entorn privilegiat i fora de la ciutat.

Encreuament, anar dreta

Continuar recte per corriol pr- c164

Cruïlla , pista a la dreta

Vistes del Tibidabo, Observatori Fabra, Torre comunicacions Collcerola

Sta Maria de Collserola

Petit santuaria Santa Maria de Collserola, en el Turó d'en cors.

Mirador sobre la ciutat

Torres : Vigia control forestal G “golf” i la de Sant Pere Martir

Deixo la visita Mirador i bateries antiaèries

segueixo per un corriol a mà esquerra que porta a la carretera de les aigües

Corriol a l’esquerra

Mirador del Xipré a Sant Pere Màrtir

Esquerra, Monestir de Pedralbes

Barri de la Mercè, després de girar primer a la dreta i després a l’esquerre

Escales a la dreta : Ronda de Dalt .

Col·legi de sensors jurats de comptes de Catalunya

Entrada a Campus universitari i deseguida a esquerra

Jardins de Torre Girona

Aquests jardins inclouen la casa rehabilitada del que fou el banquer i alcalde de la ciutat Manuel Girona i Vidal, al qui se li dedica el proper passeig que porta el seu nom. Són uns jardins de la UPC en els que es pretén recuperar la biodiversitat. En el grup de treball que ha dissenyat el Pla hi han participat la Fundació World Nature (impulsora dels Refugis de Biodiversitat), l'Ajuntament de Barcelona (Direcció d'Espais Verds i Biodiversitat), el Museu de Ciències de Barcelona, i l'Associació Gestió Natural (que assessora habitualment en la conservació de l’espai).

Torre Girona

Pavellons Güell

Els Pavellons Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes, a Barcelona, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, construïts entre 1884 i 1887. Gaudí rebé l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a l'Exposició Universal de París de 1878,[1] data en què va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el Palau Güell, els Pavellons Güell de Pedralbes, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat enmig d'una àmplia zona de jardins, al districte de les Corts, a Barcelona. Durant 1919-1931 fou la residència de la Família Reial Espanyola en les seves visites a la ciutat. Amb la proclamació de la Segona República, el 1931, el Palau fou donat a la ciutat i dedicat des de l'octubre de 1931 a hostatjar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.[1] Entre el 1932 i el 2013 el Palau també va acollir el Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives fins que es van traslladar a l'edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona. Des del 2010 és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani (UpM).