COLLSEROLA - Poblat Ibèric la Penya del Moro - Sant Just Desvern - St. Feliu de Llobregat

COLLSEROLA - Poblat Ibèric la Penya del Moro - Sant Just Desvern - St. Feliu de Llobregat

Una bona volta per la Serra de Collserola que ens portarà a diversos indrets força interesants. Sortim de l'estació de ffcc de Sant Feliu de Llobregat vora el Parc Nadal, trobem el tunel de la Riera de la Salut i seguim per Sant Joan Baptista, visitem el Roserar de Dot i Camprubí i per la Rambla de la Marquesa de Castellbell arribem al Parc del Cerdanet, despres vorejem l'Escola Mestral i seguint arribarem a un encreuament i baixarem fins la riera de la Salut, trobarem l'antiga masia de Can Parellada i agafarem l'antic sender cap a la Torre del Bisbe, passada la riera tornarem a agafar un sender de pujada a les ruïnes de l'antic Fornot de les Torres, seguirem per ombrivol bosc de la Font del Broll i pujarem per Coll d'en Solanes, amb direcció a la Penya del Moro trobarem en el mateix lloc el Poblat Ibèric de la Penya del Moro, desfarem el camí i baixarem per la pista que ens portarà a Sant Just Desvern, anirem baixant pel Carrer dels Til·lers, Carrer de les Alzines, Carrer de Can Solanes, carretera de la Plana, Carrer Onze de Setembre, c. de Miquel Reverter, Avinguda de la Indústria, Avinguda de Montejurra i pel carrer Mosen Cinto Verdager arribarem de nou al lloc de sortida de l'estació de St. Feliu de Llobregat.

Roserar Dot i Camprubí

El Roserar va ser creat el 1997 per a commemorar el quarantè aniversari de l’Exposició Nacional de Roses. Va adoptar el nom de Dot i de Camprubí en homenatge a les principals famílies roseristes relacionades amb Sant Feliu de Llobregat. Aquest indret es pot considerar un parc temàtic de la rosa de 17.000 m2 de superfície que acull 20.000 rosers i més de 400 varietats de roses

En aquest espai singular es poden veure roses silvestres autòctones de diversos països de l’hemisferi nord. També roses cultivades des de l’edat mitjana i a través dels segles, amb especial atenció a les creades durant la segona meitat del segle XIX, i roses contemporànies, fruit de processos d’hibridació desenvolupats en els darrers anys.

Parc del Cerdanet

El Parc del Cerdanet és el resultat dels treballs de recuperació ambiental de l’antic abocador ubicat en el torrent del mateix nom, on s’hi abocaven runes procedents de tota la comarca. El parc, que es troba situat al costat del barri de Les Grases, es va inaugurar el març del 2007, com un nou pulmó verd obert a la ciutadania. En aquest sentit, l’espai té una clara voluntat pedagògica i disposa de panells informatius i itineraris per a les escoles a partir dels quals es dóna a conèixer la flora mediterrània i les peculiaritats de Collserola.

Poblat Iber la Penya del Moro

La Penya del Moro és un turó de 276 metres d'alçada situat a ponent del Parc de Collserola. Des del cim es té un domini visual de tot el delta del Llobregat i les serres del Garraf fins més enllà de la conca de l'Anoia.

L'any 2000 l'Ajuntament de Sant Just Desvern va adquirir el terreny on hi ha el poblat iber i les restes d'una torre medieval i durant l'any 2002, el Consorci del Parc de Collserola i l'Ajuntament van finalitzar la recuperació i la restauració de les estructures medievals del cim.

Poblat iber
L'indret ja era freqüentat durant el bronze final -ara fa uns 2850 anys-, però no va ser fins al segle VI a.n.e. que van edificar-se les primeres construccions ibèriques. El moment àlgid del poblat se situa entre els anys 450 i 300 abans de la nostra era.

Des de 1972 fins a 1991 van tenir lloc les excavacions arqueològiques del poblat dirigides per Josep Barberà. A la vessant de solell, on van localitzar-se una vintena d'habitacions que van ser en part excavades a la pissarra, els seus paviments eren de fang trepitjat i tenien una llar de foc central. Dues d'aquestes habitacions van condicionar-se perquè es poguessin visitar. La gran majoria dels materials arqueològics trobats a les excavacions estan disposats a l'actual Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya. A les excavacions de l'any 2002 es va constatar que al cim del turó i sota la torre medieval hi existien construccions ibèriques.

Torre Medieval
Al cim hi ha les restes d'una torre de defensa que té gairebé 4 metres de diàmetre i 1,20 metres d'alçada, i unes estructures adossades que van ser descobertes durant les excavacions efectuades l'any 2002. La construcció de la torre se situa a la fi del segle X-XI, però no trobem cap referència documental segura referida a l'indret fins al segle XIV, quan els documents mencionen el cim amb el nom de Puig Castellar.



Font:
http://www.jarditours.com/tours/roserar-dot-i-camprubi/
https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=23896
http://www.santjust.cat/arxiu/penya_moro.htm