Collserola: Ruta Fonts; Rabassada-Ribas-Pantà Can Borrell-PR.C 38-Ermetà-S.Vicenç Bosc-Can Gordi-S.Medir-Camp Miracle-Groga-Sert

Interessant ruta per Collserola per anar a visitar una serie de boniques Fonts i un parell d'ermites del Parc Natural. Es una ruta sense dificultat tècnica, però exigent per distància. Tota per corriols, camins i pistes, amb zones força ombrívoles i fresques així que es pot fer tot l'any. Hi han trams de corriols una mica trialeros però realment bonics, per un entorn fantàstic. (IBP-INDEX=69)
Així, els punts de pas són: Aparcament a Area de Can Ribas-Viaducte Can Ribas-Ruïnes-Font de la Rabassada-Font d'en Ribas-Pantà de Can Borrell-PR.C 38- Font de l'Ermetà-Font de Sant Vicenç del Bosc-Ruïnes Ermita Sant Vicenç-Ruïnes Can Gordi-Font de Can Gordi-Can Jané (Masia Restaurant)-Font de Sant Medir-Font del Camp del Miracle-Ermita de Sant Medir-Font-Font Groga-Font d'en Sert-Can Puig i Font de Can Puig (o de les Salamandries)-Aparcament zona Can Ribas.
Aparquem al costat de la carretera BP-1417, a l'Area de Can Ribas. De seguida ens trobarem el bonic Viaducte, que realment no va fer gaire servei ja que la construcció de Can Ribas no es va finalitzar mai, queden unes poques ruïnes.
Ara ja baixem per pista cap a les Fonts de la Rabassada i d'en Ribas, dos bonics racons a un entorn molt bonic, construccions de principis del S.XX. Agafarem el camí de tornada i enllaçarem amb més camins marcats amb pals informatius. Ens dirigirem cap al Pantà de Can Borrell, per bonics corriols, que van baixant. Veurem un parell de curiositats, dues restes de cotxes al mig del bosc, pel que sembla van anar a parar aquí a resultes d'unes riuades dels anys 70.
Arribem al Pantà de Can Borrell, una altre racó molt especial, ombrívol i fresc on sempre acostuma a haver-hi ànecs. Veureu un parell de passeres i un pont penjant. Al final de la passera veureu que està posada una cinta per impedir el pas. Realment no se el motiu, no hi ha cap punt perillós, fa molt que està així i no fan cap actuació. Jo avui he fet una mica l'incívic i he passat. Si no ho voleu fer, rodegeu el pantà cap a la esquerra i arribareu al mateix punt. Un cop deixat el Pantà, sortirem a la pista i hem d'estar atents a un corriol que puja i que enllaça amb una altra pista que seguirem a la esquerra fins arribar a una edificació on girarem dreta i començarem un bonic i llarg corriol que ens portarà fins al PR-C 38 que seguirem una estona. Anirem trobant marques i fites info. El PR ens porta a la també bonica Font de l'Ermetà, que avui no rajava. Hem d'estar atents als Waypoints marcats per no perdre el camí. Trobarem unes escales que baixarem, i a continuació un senzill tram de pujada on han col.locat unes cadenes que realment són innecessàries.
Continuem una mica més i arribarem a la Font de Sant Vicenç del Bosc, un altre racó ombrívol al costat d'un torrent. Tampoc raja.
Just al costat, cap a la esquerra veurem un corriol que en pocs metres porta a les escasses ruïnes de la Ermita de Sant Vicenç, un lloc molt poc conegut i curiós.Retornem al camí i fem un tram de pujada. Ara farem un bonic i fresc tram de corriol per anar a buscar les ruïnes i Font de Can Gordi, un altre indret del que no tenia noticia.
Del Mas Can Gordi queda molt poc, hi ha un panell amb una làmina que explica la seva història que val la pena llegir. Baixem un tram per un corriol i arribem a la Font de Can Gordi, on hi han diferents construccions i una gran bassa.
Desfem el corriol i continuem per tornar a la edificació on hem començat aquest tram.
Aquí baixem un moment per la pista i girem cap a la dreta. Passarem per un corriol estret al costat d'una tanca del que sembla ser una bassa i es suposa que per aquí estava la Font Rica però no la he sabut trobar.
Ara ens hem de dirigir cap a Can Jané (o Can Gener, ho he vist de les dues formes), una Masia Restaurant molt maca. Poc després veurem un corriol que surt a la esquerra, que agafarem, fins arribar a la Font de Sant Medir o de Can Jané, de fet havia estat un petit "manantial". També es un lloc molt maco. Seguim el corriol, passarem per sobre d'un estret viaducte i en poca estona ens plantarem al Camp del Miracle, una explanada al costat de la Ermita de Sant Medir. Aquí ens trobem amb la Font del Camp del Miracle, amb 4 aixetes que sempre ragen i que és potable. Veiem la ermita (si la voleu visitar la obren el 1er i 3er dissabte de mes) i girem dreta per una pista. En uns metres trobem a mà esquerra una plataforma de fusta on hi ha una petita font amagada. Aquesta sí raja, tot i que no indica el nom, hi han unes inscripcions però no es distingeixen. He consultat el cartogràfic i posa que es la Font de Sant Medir, però no quadra massa ja que la Font de Can Medir es la que està a prop de Can Jané. Continuem per aquesta bonica pista, atents als desviaments, fins arribar a una corba tancada de 180º on hem d'agafar un corriol que surt a la dreta. Aquest és un dels trams més espectaculars de tota la ruta, anirem remuntant el Torrent de la Salamandra per anar a buscar la Font Groga. Heu d'estar atents a un corriol que surt a la esquerra, en pujada, una mica relliscós, que hi porta directament. Jo me l'he passat i he fet una mica de volta. He deixat una fita de pedres. Arribem a la Font Groga, un altre lloc molt bonic, ombrívol i tranquil. Suposo que deu tenir minerals ja que efectivament té unes coloracions grogues. Podeu baixar pel corriol o per l'altre camí. Per aquesta zona està la Font de l'Estrangulador però tampoc he sabut localitzar-la, seguirem investigant. Ara ja només ens falta arribar a la Font d'en Sert, un altre lloc curiós i poc conegut. I d'aquí seguim cap a Can Puig, on abans d'arribar estan les ruïnes del que havia estat la "Ciudad de los Muchachos" (tela amb el nom) un complex on hi havien nois amb risc d'exclusió social.
Passem per Can Puig, actualment un centre de rehabilitació de toxicòmans, aqui si seguiu un curt tram de pista cap a la dreta us haureu de trobar la Font de Can Puig, tot i que jo no tenia constància i no he anat. De fet són tres galeries/mines que entren a la muntanya. També hi ha una inscripció que indica Font de les Salamandries, així que no tinc clar quin és el nom correcte. He afegit diverses fotos al primer Waypoint de la ruta. Ara ens toca fer la part més pesada i lletja de la ruta, una pista asfaltada en dura pujada que va fent ziga-zagues i que ens retorna al lloc on hem aparcat.
Total una entretinguda ruta de 20,3 km i 720 m de desnivell per un entorn realment atractiu i no massa conegut, a tocar de Barcelona. Espero us agradi!!!