Collserola, Sant Cugat: Rambla de Can Bell, enterraments neolítics de la Torre Negra, Font de l'Ermetà, Pi d'en Xandri

“Shame, eternal shame, and nothing but shame!” podem llegir en el Henry V de Shakespeare (o escoltar en la magnífica adaptació cinematogràfica d’un jove llavors Kenneth Branagh).

“Vergonya, vergonya eterna i res més que vergonya!”.

No ens volem posar melodramàtics ni exagerar, però vaja! Coves que hagin estat lloc d'enterraments al Neolític dins del Parc de Collserola no n’hi ha masses! I que es trobin en l’estat en que estan ...

Parlem d'un conjunt de tres coves, on en la principal s'hi han trobat restes de 8 enterraments de fa uns 4.000 anys.

La primera, la Cova petita de la Torre Negra, n’hi l’hem vist. Hem donat voltes pel voltant i res. Clar que pot ser millor per nosaltres, després de llegir el que escriuen els amics d'espeleoindex...

La segona, la Cova penjada de la Torre Negra, res a dir ... doncs està en la paret de la pedrera gran, i cal fer un ràpel de 5 metres per arribar-hi. Però és que la pedrera està que fa pena, plena d’esbarzers, a l’igual que la pedrera petita. A les fotografies es pot mig distingir darrera un matoll.

La principal, la Cova de la Torre Negra, sí que la hem pogut visitar. La boca. Dalt del cingle, recorda una mica la sèrie “Perdidos”, però sense escales per entrar. També ens porta a la memòria restes de construccions de la primera guerra mundial al Carso, a les muntanyes sobre Trieste.

Deixat tot plegat, llàstima. Confiem que a qui correspongui es posi mans a l’obra i dignifiqui aquests espais.

Ara bé, tot i així, creiem que la ruta paga la pena i la recomanem!

Està basada en l’itinerari 3 del llibre “Excursions per la història de Collserola” de l’Iñaki Núñez, sherpa46. Com ja hem dit en una altre ocasió, els amants de Collserola no us el podeu perdre.

Però hem fet alguna variant, basada en rutes anteriors de companys wikilocquerus com jordi1925 i RofoManus.

Detalls de les troballes a les Coves neolítiques, els trobareu aquí.

La cirereta del pastís la tenim en la Font de l’Ermetà. Quin racó més ombrívol i agradable!

I el pi d’en Xandri encara no l’havíem visitat. Molt fotogràfic, com si fos una escultura. Impressiona el tall que li varen fer els impresentables de torn.

Quasi tota la ruta va per corriols i llocs poc transitats (quan arribes al pi d’en Xandri i al camí de Sant Medir t’espantes una mica dons sembla La Rambla de Barcelona, però de seguida segueixes un corriol i retornes a la tranquil·litat).

Molts indrets ombrívols, fantàstics.

Ara que és primavera hem sentits cants d’ocells de debò impressionants.

I la Torre Negra, molt ben cuidada i un tros d’edifici. Carai!

I tota una sèrie de torres al principi i a la fi del recorregut que no et deixen indiferent.

No hem seguit indicacions sobre el terreny, així que recomanem seguir el nostre track.

Bona ruta.
Salut i botes.

www.ambotes.com